La cinquena generació de l'empresa hortícola familiar recull ara els fruits d'anys i panys d'esforços per aconseguir diferenciar-se al mercat. En un món com el de l'agricultura, on manen els resultats, Verdcamp Fruits fa passar el com per davant de tot. Viuen des de fa temps obsessionats en ser el màxim de respectuosos amb el medi ambient, en reduir al mínim l'impacte negatiu de tota activitat agrícola. Premis i reconeixements avalen una manera de fer diferent que els ajuda també a posicionar-se al mercat. L'aliança amb la natura també suma a favor de la balança de resultats. Facturen deu milions d'euros l'any i produeixen onze milions de tones de productes, en una de les explotacions hortícoles més grans de Catalunya: 380 hectàrees i un centenar de treballadors.
Tot va començar a canviar amb una plaga a la plantació de síndries, amb el pugó, un insecte diminut que porta de cap a la pagesia. D'un problema en va sorgir un aprenentatge, observant com el producte químic que havia d'acabar amb la plaga no servia i a més a més acabava desorientant les abelles.
"No té sentit produir contra la natura, és un tot, un agroecosistema", explica Ernest Mas, un dels directors i propietaris de Verdcamp. Ni el seu llenguatge és buit ni la feina que han fet ha estat bufar i fer ampolles. El recorregut, llarg. De fet, encara dura, amb la previsió de convertir en pocs anys tota l'explotació, amb gairebé 400 hectàrees conreades, a la producció ecològica.
Els importa poder vendre fruites i verdures ecològiques, fet diferencial al mercat, però encara els amoïna més aprendre a produir amb el mínim impacte negatiu sobre el medi ambient i, si pot ser, amb impacte positiu. No tots els productes ecològics es fan de forma sostenible, respectant la natura, alerten. Volen donar el tomb a una "imatge distorsionada" d'una agricultura que contamina, amb l'ús de productes químics i combustibles fòssils com el gasoil.
Fer de la manera de produir un factor diferencial té també un valor de mercat, una imatge pública que es pugui reconèixer. "No només venem un producte, hem creat una marca, una manera de fer; el nostre valor és el com ho fem. Això també té un valor, et diferencia, et permet estar més ben posicionat a l'hora de vendre", raona Mas.
Un esforç amb recompenses com poder servir restaurants amb estrella Michelin, rebre guardons de prestigi o ser cridats per anar a fer una conferència a la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Estan decidits a obrir camí i seguir trencant barreres. El 2017 van ser pioners a l'hora de calcular la petjada hídrica i de carboni als cultius i acaben de ser reconeguts pel BBVA i el Celler de Can Roca, als premis al Millor Productor Sostenible.
No tot són, però, flors i violes. A Verdcamp coneixen bé les dificultats d'un món, el de la pagesia, immers sempre en variables incontrolables com la meteorologia o la guerra de preus. Mas recorda que un dels professors ja li advertia que era "pitjor que jugar a la borsa".
La pandèmia els ha posat a prova, retallant part del negoci i la clientela, amb el tancament parcial de la restauració. Ara fa un any van veure's obligats a llaurar sis hectàrees de calçots. "No serveix que sigui sostenible mediambientalment si no ho és econòmicament", diu, tocant de peus a terra.
"No podem anar en contra de la natura, hem d'anar de la mà de la natura", insisteix, com si fos un mantra. La sostenibilitat també passa per intentar vendre el més a prop possible. Així han passat d'exportar el 70% al 30%. Volen reduir encara més les vendes a fora.
Un dels hàndicaps és que la forma de produir, amb menys impacte, no té per ara una certificació que permeti diferenciar-se. Per això formen part d'un equip de treball que vol crear el primer segell d'agricultura sostenible a Catalunya, amb el lideratge del Departament d'Agricultura.
Amb les arrels i el camí sempre fet des de Cambrils, a la finca Masia Barrabeig (1933), miren el futur amb voluntat de fer-ho encara millor, però sense créixer més. Usen sensors i satèl·lits per aprendre a gestionar millor els cultius i el reg. Són referent en l'ús de tècniques naturals en la prevenció de plagues, de la mà per exemple dels ratpenats, de les flors o les abelles i altres pol·linitzadors salvatges. Remant sempre a favor de la natura.
Ernest Mas, cambrilenc, pagès i empresari, dirigeix amb quatre cosins una empresa que s'ha fet gran. Ell és el responsable d'R+D (recerca i desenvolupament) de cultius. El seu és un discurs potent i agosarat. Amb 42 anys, Màster en Agricultura Ecològica, es trenca el cap per produir cada dia una mica millor. No per fer més tones. El seu objectiu és fer la mateixa producció però amb el mínim impacte possible. "Volem ser pagesos amb un valor social gran, dignificant el sector des d'una visió més mediambiental", raona. "L'agricultura d'avui és massa resultadista", remata.