El president del Port, Josep M Cruset, ha participat aquest matí en el webinar organitzat pel Diario del Puerto, on ha explicat la nova estratègia en càrrega general i intermodalitat, sota la denominació "Horitzó 2023". En el webinar també hi ha participat Jordi Espín, secretari general Transprime Spanish Shippers 'Council i Strategic Relations Manager European Shippers' Council, així com Alfio Centocinque, general Manager d'Ekol Group Freigh.
Cruset ha explicat que el Port de Tarragona vol esdevenir en hub logístic multimodal, una infraestructura que potenciï l'intercanvi entre les diferents modalitats de transport amb l'objectiu d'optimitzar la cadena logística, fent-la més eficient i competitiva. L'intercanvi de modalitat de transport que s'ha produït històricament en els ports ha estat entre el mitjà marítim i viari, però en els últims temps el ferrocarril ha entrat amb força com alternativa sostenible. El Port de Tarragona ha vist una oportunitat per créixer en aquest aspecte realitzant una aposta de futur per aquest transport.
El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha explicat "la necessitat que els ports s'adaptin a una realitat cada cop més líquida, imprevisible i canviant". Per a Cruset, fenòmens com la pandèmia de COVID19, la saturació dels ports xinesos i l'accident en el Canal de Suez, són exemples que mostren la feblesa del sistema logístic mundial amb un greu risc de ruptura d'estocs. El president de l'APT creu que aquest exemple són senyals que s'està produint "un canvi de paradigma on la Mediterrània s'està convertint en el destí de la relocalització d'empreses, des d'Àsia cap a Turquia i el Nord d'Àfrica".
Davant d'aquesta situació altament canviant, Cruset ha comentat que "el sistema portuari té per definició un comportament més pausat i una capacitat de resposta més lenta davant d'aquests canvis més ràpids i més profunds dels darrers temps". Per al president del Port de Tarragona, "només els ports menys saturats, amb capacitat econòmica i amb capacitat de creixement més capacitat d'adaptació a aquesta realitat canviant i podran ser més competitius".
Horitzó 2023
Josep M Cruset ha centrat la seva intervenció en els projectes estratègics del Port de Tarragona que conflueixen en el temps en l'horitzó 2023. En els propers dos anys, concretament la posada en funcionament d'infraestructures clau per al creixement del Port de Tarragona. Cruset ha destacat "el salt qualitatiu que suposarà la posada en marxa de les dues connexions terrestres que depenen d'altres administracions, com el Túnel de Lilla en la A27 i el corredor del Mediterrani, i de les tres inversions en infraestructures que està implantant el Port: la PortTarragona Terminal a Guadalajara, l'ampliació de la Terminal Intermodal de La Boella i la urbanització de la ZAL".
L'any 2023 entraran en funcionament dues vies de comunicació de vital importància per a Tarragona: el Corredor ferroviari del Mediterrani que convertirà el Port en el node logístic amb connexió amb ample de via internacional més al Sud d'Europa; i l'entrada en funcionament del Túnel de Lilla, que reduirà notablement el temps del trajecte per carretera entre el Port i els clients del seu hinterland (16 minuts menys entre Tarragona i Lleida, per exemple).
Al mateix temps, el Port de Tarragona preveu que en el 2023 es posin en marxa la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i l'ampliació i millora de la terminal Intermodal de la Boella de la mà de CTC-Combi Terminal Catalonia. Per aquesta raó, Cruset creu que "en dos anys, aquestes infraestructures situaran el Port entre els més competitius de la Mediterrània i situa el Port de Tarragona com a un node logístic amb una gran projecció a curt termini".
Un cas d'èxit
El general Manager d'Ekol Group Freig, Alfio Centocinque, ha compartit aquesta idea en la seva exposició posant el servei Tarragona-Turquia com a exemple. Centocinque ha explicat el servei roro que Ekol Logistics entre Izmir i Tarragona (una connexió en 96 hores porta a porta) respon a l'estratègia de la indústria tèxtil de "buy in short" que altres sectors industrials també han adoptat. Aquest servei és un autèntic cas d'èxit ja que, des de l'inici dels servei al febrer d'aquest any, no només ha assolit una taxa d'ocupació de prop del 90% tant en import com en export, sinó que també ha ampliat i estès el radi d'acció del servei amb trens setmanals al centre de la península (Madrid) i al cor d'Eeuropa (Ludwigshafen i Anvers).
Centocinque ha situat el Port de Tarragona com el vèrtex de noves rutes marítimes amb el Marroc i entre el Marroc i Turquia, que al seu parer "completaria aquesta estratègia basada en el buy in short" ja que Espanya és el principal partner econòmic del Marroc en tràfics de productes químics, tèxtils i de bens de consum.
Per al representant d'Ekol, aquesta estratègia intermodal "només és possible amb socis forts i flexibles", com és el cas del Port de Tarragona -afirma- enfront dels ports francesos, on aquesta flexibilitat no existeix.
La intermodalitat a Europa
Jordi Espín, secretari general Transprime Spanish Shippers 'Council, ha destacat la necessitat que els ports deixin de ser mers gestors i esdevinguin "facilitadors de serveis". Espín ha destacat que els carregadors esperen "eficiència, reducció de temps d'espera, coordinació i priorització de mercaderies" dels ports per tal d'assolir una major eficiència econòmica i també mediambiental.
El representant dels carregadors també ha explicat que el 60% de les mercaderies que arriben a Europa ho fan per Short Sea Shipping, i per això és important millorar l'eficiència des del punt de vista del negoci i de l'entorn. En aquest sentit, ha exposat els treballs de coordinació realitzats entre carregadors i transportistes per donar resposta al repte de la Unió Europea d'assolir la neutralitat en emissions de CO2 per al 2050.
Espín ha abordat altres reptes que els carregadors tenen platejats en àmbits com la digitalització -creu que s'ha de generar una cadena de confiança per a la utilització en comú d eles dades-, en infraestructures - reclama una "reinterpretació" atès que el cost de la seva modernització ara no és assumible- i en integració a nivell europeu -i posa com a exemple, l'ERTM, una iniciativa de la Unió Europea realitzada per garantir la interoperabilitat de les xarxes ferroviàries europees, creant un únic estàndard per a tota la xarxa comuna.
Espín també ha demanat "un canvi de regles" per fer viable la intermodalitat, sinó - ha explicat- "la intermodalitat tendeix a perdre contra la carretera" excepte en casos com el servei creat per Ekol i el Port de Tarragona.