No és aleatòria la localització de les empreses tecnològiques, un dels sectors amb més capacitat de creixement i millor futur. No aterren de forma aleatòria. La seva implantació depèn de factors que es poden planificar des de les administracions públiques en col·laboració amb el món privat. S'ha de fer a mig i llarg termini, en un escenari barallat amb el curt terminisme de la majoria de gestors polítics. La fórmula no és matemàtica, però ben aplicada pot afavorir l'arribada d'empreses d'alta tecnologia en un zona concreta.
El camí l'ha marcat l'anàlisi fet pel catedràtic del Departament d'Economia i director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat de la URV (ECO-SOS), Josep Maria Arauzo-Carod. Un full de ruta fet a partir de l'experiència d'una ciutat com Barcelona, amb un cas d'èxit com el districte 22@.
No és casual que tingui una concentració tant elevada de companyies de totes mides especialitzades en el sector. El doctor Arauzo-Carod ha analitzat al detall els factors que ho han fet realitat. La fórmula d'èxit per l'impuls de mesures d'atracció es podria aplicar en d'altres localitzacions, com és el cas del Camp de Tarragona, destaca el professor de la URV.
Una primera constatació. Les empreses tecnològiques tendeixen a aglomerar-se en unes poques zones de la ciutat enlloc de distribuir-se de manera homogènia entre els diferents barris. És el que els experts anomenen les economies d'aglomeració. "Els microcosmos tecnològics no neixen del no res", destaca Arauzo-Carod.
Els serveis públics de qualitat, sobretot les infraestructures basades en el coneixement, com les xarxes de fibra òptica de gran capacitat per gestionar dades i equipaments juguen un paper determinant en l'atracció de les companyies d'alta tecnologia.
El més complicat és començar i agafar una bona velocitat de creuer. "Hi ha mecanismes per activar l'efecte bola de neu, el més difícil és el punt de partida", adverteix Arauzo-Carod. Com més empreses es concentren en una mateixa zona, sigui un districte d'una ciutat o un polígon tecnològic, és més fàcil que n'arribin de noves a mig i llarg termini. Es creen "ecosistemes d'innovació", destaca l'anàlisi.
Un dels factors fonamentals és la disponibilitat de talent especialitzat a prop. No és un aspecte menor. És rellevant el paper que pot jugar una universitat com la URV en el cas concret del Tecnoparc. Actualment hi ha un dèficit de personal qualificat, preparat per treballar en el sector tecnològic. És a dir, la demanda de talent especialitzat supera l'oferta. Passa amb el personal jove però també, i especialment, amb treballadors sèniors, ja amb certa experiència, preparats per ocupar llocs a l'escala mitja i superior de les corporacions.
Què poden fer les administracions públiques? "Haurien de tenir en compte les característiques del barri a l'hora de dissenyar les polítiques d'atracció d'empreses". Això implica, per exemple, "centrar estratègicament els fons públics i els esforços de promoció cap a zones concretes enlloc de repartir-los de manera més àmplia", explica Arauzo-Carod.
En el cas concret del Camp de Tarragona, el professor sosté que és molt millor treballar per millorar el posicionament del Tecnoparc, on ja hi ha una feina feta i un número rellevant d'empreses d'alta tecnologia, que no pas apostar de forma diversificada.
A més a més, cal fer polítiques de promoció tecnològica a llarg termini. No es pot pensar en cicles electorals. Són apostes que poden donar els fruits a cinc i deu anys vista. "Els models de territori es construeixen en una o dues dècades, no en quatre anys", afegeix.
És un error pensar només en una missió de governs o ajuntaments. "Han d'implicar processos de cooperació publica i privada", destaca l'anàlisi. "Un sense l'altre no faran res", adverteix Arauzo-Carod.
Altres variables, com la qualitat de vida, també ajuden a fomentar el poder d'atracció. El Camp de Tarragona, un espai ben valorat gràcies a la climatologia, els seus paisatges o la proximitat amb el mar també sumen a favor. "Una bona connectivitat, amb una xarxa de transports i comunicacions eficient, és important, com cada cop més ho serà la qualitat de l'aire que es respira", afegeix Arauzo-Carod.