L'Iván Martínez, enginyer industrial i CEO de l'empresa Robopedics, explica la seva experiència davant de 1.600 alumnes de secundària, a l'Aula Magna del Campus Catalunya. L'escolten amb atenció, entre la curiositat i l'admiració. Avui té una empresa que desenvolupa robots per ajudar persones amb poca mobilitat o amb discapacitats físiques severes. La Sara Samino, biotecnòloga, és la quality manager de Biosfer Teslab. "Quan tenia la vostra edat, a mi no m'agradava gens estudiar, però volia ajudar la gent", recorda. La curiositat es multiplica.
El primer dels E-Talk va deixar clar, en una Aula Magna plena a vessar, que la fórmula funciona i té recorregut. Ganes d'aprendre per què els professionals de carreres científiques estimen què fan, què els va motivar a començar una carrera universitària o què aporta la seva professió a la societat.
Funciona l'aposta de la URV per connectar els alumnes de secundària amb experiències reals i concretes, veure com els que són ara referents i casos d'èxits van ser al seu dia estudiants carregats de dubtes, de pors i d'inseguretats.
Surt sobre l'escenari l'Adrián Garcés, enginyer electrònic i director de Petits Enginyers. Els explica com s'ho va fer per convertir una passió en una manera de guanyar-se les garrofes. "A partir d'una idea podeu crear el que vulgueu", els anima. "Podeu transformar les vostres passions amb els vostres estudis i convertir-ho en la vostra feina", remata. Aplaudiments.
Es fa el silencia a l'Aula Magna quan l'Ivan Martínez (Robopedics) explica que va pensar en fer una solució tècnica per a persones amb poca mobilitat després que el pare patís un ictus i es quedés en una cadira de rodes. "No vaig arribar a temps, el meu pare va morir abans que poguéssim acabar el prototip", diu. Més silenci. Va trobar el coratge per seguir tot i la pèrdua i l'empresa segueix endavant amb el desenvolupament d'aquell projecte, un exoesquelet inspirat per l'experiència de veure les dificultats del pare per moure's, amb mig cos paralitzat. "Hi ha milions de persones que podem ajudar. La ciència i la tecnologia poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones".
El primer E-Talk acaba entre els aplaudiments i el rebombori generat per un concurs fet amb els 1.600 estudiants, llançant-los preguntes a través del Quiz, amb tot l'auditori connectat amb els mòbils. Surten els guanyadors i s'acaba la primera jornada pràctica de la nova etapa del HUB Experimenta. Els estudiants, una part probablement en un futur proper de carreres científics, marxen cap a casa a gaudir del cap de setmana.
Una frase retrona al cap d'alguns. "La sort no es té, es busca". Si els l'hagués dit el seu pare o mare, s'hauria perdut en la immensitat de l'espai. Però qui l'ha dit és la Sara, la biotecnòloga d'èxit, jove i ben a prop cronològicament d'aquests alumnes de Secundària. "La frase me la deia la meva àvia", recorda. Hi he pensat sovint durant la meva carrera. Els dona un darrer consell, la mateixa Sara. "Estudieu anglès, a mi m'ho repetia la meva mare i clar, no li feia cas. Fins que em vaig haver de posar les piles".
Respirant l'ambient, veient les cares de les alumnes davant d'experiències professionals apassionants, es fa evident que aquesta és una bona fórmula per atreure vocacions científiques. "Volem apropar el món de l'empresa i el de la formació. Volem créixer més. Ja estem arribant a tot Catalunya, volem ampliar territori, busquem l'alfabetització científica", conclou Barbara Vastenavond, una de les ideòlogues del projecte.
Funciona. De fet, l'origen és un projecte ja amb recorregut d'èxit, el Repte Experimenta, que es dedica a fer divulgació científica entre estudiants de primària i secundària a través, sobretot, de tallers experimentals. Allò que es toca i es veu de prop, allò que emociona, s'entén més i és molt més atractiu.