Els processos de descarbonització de l'economia no avancen al ritme adequat per assolir els objectius marcats per la Unió Europea el 2030 i el 2050. Segons les dades de la Generalitat, a dia d'avui la reducció de les emissions de diòxid de carboni respecte 2005 se situa en un 36%, només una mica més de la meitat de l'objectiu a 2030 (-63%), el que significa que s'ha d'accelerar a fosn per recórrer en els propers set any el mateix camí que ha necessitat més de dues dècades.
Amb l'objectiu de plantejar una estratègia realista en el canvi de ritme que requereix un horitzó 2050 de neutralitat en l'empremta de carboni, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), el centre tecnològic Eurecat i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) han reunit a Tarragona als tres pilars sobre els que s'ha de construir aquest full de ruta: les grans corporacions industrials, l'Administració i els centres d'investigació. La coordinació de tots tres és fonamental "per cobrir tota la cadena de valor i abordar solucions industrials a gran escala", subratlla Xavier López, director general corporatiu i d'operacions d'Eurecat.
La jornada 'Descarbonització industrial, una prioritat pe a Catalunya', -celebrada aquesta setmana a la seu de l'ICIQ-, ha posat de manifest les capacitats de l'àrea de Tarragona, on ja hi ha projectes pioners de descarbonització i hidrogen renovable en marxa, per tal de liderar aquest procés a Catalunya. La URV, l'ICIQ i Eurecat, amb 200 investigadors i tecnòlegs que treballen en projectes conjunts amb indústries de diversos sectors, han tret múscul per posar en valor uns coneixements i infraestructures que s'orienten a dotar a la indústria catalana de solucions tecnològiques per descarbonitzar els seus processos productius.
Soluciones multitecnológiques
Tot i els esforços realitzats en matèria de reducció d'emissions, la realitat és tossuda: els nivells de CO2 a l'atmosfera han seguit pujant ininterrompudament des de 1960. El 2018, per primer cop a la història, ja es va superar l'índex de 410 ppm (parts per milió) que, segons els científics, ocasiona alteracions greus al medi ambient. El maig de 2022 aquesta xifra va pujar a 420, i el maig d'aquest any ja va arribar a 424. En aquest context, des de la perspectiva dels agents científics i tecnològics, Lourdes Vega, directora del Centre d'Investigació i Innovació en CO2 i H2 de la Universitat de Khalifa d'Abu Dabi, ha constatat que "no anem bé en cap aspecte", i es requereixen canvis radicals en els propers anys, amb fortes inversions público-privades per a projectes experimentals i plantes pilot "que permetin desenvolupar aplicacions a gran escala".
Aquesta especialista, formada a la URV, explica que no existeix un sol camí cap a la descarbonització, sinó que n'hi ha diverses, com l'eficiència energètica, l'increment de l'electrificació, l'ús d'energies renovables, la captura de CO2 o el desenvolupament d'un ecosistema de l'hidrogen. Des del seu punt de vista, moltes d'aquestes tecnologies encara no estan suficientment madures i suposen un repte majúscul per als investigadors; en el cas de les renovables (hidràulica, eòlica, solar...), fonts intermitents i no segures, "és necessari avançar en la gestió de l'emmagatzematge d'aquesta energia, per exemple a través de la producció d'hidrogen"; pel que fa a la captura i ús del CO2, Lourdes Vega considera que el desafiament està a la captació de fonts més concentrades i en l'escalabilitat de tecnologies ja inventades. Per últim, en relació a l'hidrogen "l'ideal seria que es consumís el més a prop possible d'on es produeix", donades les dificultats actuals per al seu transport i emmagatzematge, i d'aquí la importància de les 'valls' com la que s'impulsa des de Tarragona.
Ricard García-Valls, professor d'Enginyeria Química de la URV i director de la Unitat de Tecnologia Química d'Eurecat, coincideix en la necessitat de crear un ecosistema ben integrat d'hibridació tecnològica per afrontar l'enorme desafiament pendent, "un repte que requeria canvis en el disseny de l'engranatge de la innovació per guanyar en eficàcia en la transferència de la investigació bàsica a les aplicacions industrials".
El paper de l'Administració
Tant les empreses com els investigadors fan una crida a les Administracions per poder incrementar el ritme dels canvis. "Tenen que acompanyar-nos a la mateixa velocitat", coincideixen els executius de multinacionals com Dow, Repsol o Cemex. El seu paper és clau en qüestions com la normativa regulatòria i els tràmits burocràtics, les ajudes públiques davant les gegantines inversions que venen, i la política fiscal, sense impostos diferencials respecte a altres àrees o països competidors. "Volem accelerar, però no ho podem fer sols: l'Administració ens ha d'ajudar amb inversions en unes infraestructures adequades perquè són projectes de país", reflexiona el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho.
La catedràtica d'Economia de la URV, Maria Llop, considera que s'ha d'analitzar on està el límit de la rendibilitat dels nous processos, "de manera que els poders públics destini fons a aquelles tecnologies amb un gran potencial que encara no són rendibles". En aquest sentit, també insisteix en la percepció social, -encara amb un nivell de coneixement sota mínims-, de la transició ecològica: "La contaminació és un cost econòmic que escapa als mecanismes del mercat i hem d'intentar fer els ajustos per internalitzar aquesta externalitat".
El secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos, ha recull el guant recordant la pròxima inversió de 5 milions d'euros per al Centre Català de Tecnologia i Innovació per a la Descarbonització Industrial, amb seu a Tarragona, que va definir com una "resposta pragmàtica, amb solucions assentades al mercat als reptes més urgents", així com l'arribada de fons europeus a través del nou PERTE (projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica) de la descarbonització que es preveu implementar al setembre.
Per la seva part, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, va subratllar la importància que adquiriran els instituts d'I+D i els centres tecnològics a l'hora de garantir i homologar l'impacte de les noves tecnologies lligades a la transició energètica. "A l'actualitat ja hi ha més de 15o projectes de centres d'investigació pre reduir l'efecte del canvi climàtic". Així mateix, Boya posa l'accent al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC, del que es va publicar el borrador 2023 - 2030 el passat mes de juny) "que marcarà com es distribueixen les inversions per sectors els propers cinc o deu anys".
'Desfosilitzar' la indústria
A mode de context, segons les últimes dades disponibles (2021), a Catalunya es van emetre 40,4 milions de tones de CO2 (5,22 tones de CO2 equivalent per càpita, en front d'una mitjana global de 4,69). El 60% d'aquestes emissions correspon a parts iguals a la gran indústria (química, siderúrgica, ciment...) i al transport. La producció d'energia, per efecte de les plantes nuclears, es queda a l'11% quan a nivell mundial arriba al 40%. Les emissions van pujar lleugerament respecte a 2021 (39,84 milions de tones) i 12,4 milions de tones de CO2 surten de sectors electrointensius de difícil descarbonització. La indústria, en xifres de la directora de l'AEQT, Maria Mas, "ha aconseguit reduir un 2,6% (0,33 milions de tones) les seves emissions en una conjuntura de creixement, tot i que és evident que queda molt camí per recórrer".
"Tenim el tresor d'una indústria molt potent que hem de desfosilitzar i transformar per a fer-la més circular; tenim la tecnologia i tenim projectes que puguis marcar la diferència de cara a mantenir una autonomia estratègica... ara necessitem un recolzament real per desenvolupar-lo, com s'està fent a altres països", analitza el director de Dow Tarragona i president de l'AEQT, Ignasi Cañagueral, que veu un enorme potencial de futur en les renovables i l'hidrogen verd, "però es necessiten tecnologies pont per a seguir sent competitius". "La UE marca unes directrius clares que estem seguint, però és crucial que les empreses segueixin vives i sent rendibles mentre afrontem aquesta transició", coincideix Javier Sancho, director del complex de Repsol a Tarragona.