La Memòria Econòmica de Tarragona 2022 ha estat presentada avui a la Cambra de Comerç de Reus per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb Sergi Novo de Clúster TIC Catalunya Sud que ha presentat l'article monogràfic "Les TIC com a palanca de competitivitat empresarial al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre".
El president de la Cambra de Reus, Jordi Just, ha expressat que "el balanç econòmic del territori és positiu, amb un increment del 4,5% del PIB, una xifra important tenint en compte les situacions que hem viscut". El president de la Cambra de Comerç de Reus ha fet valdre la recuperació del sector de serveis, però també de les exportacions: "El nostre territori té molt a dir, som un motor econòmic per a Catalunya i cal destacar-ho en el context actual".
Segons estimacions pròpies, l'economia de Tarragona ha crescut un 4,5% interanual, un punt menys que la mitjana catalana. Aquesta evolució força positiva dona continuïtat al creixement de 2021 (6,9%) i és resultat de la recuperació del sector serveis, especialment del turisme, així com dels bons resultat del sector exterior i de l'activitat industrial, que ha mostrat una forta resiliència a la crisi energètica i de subministraments.
Per sectors, segons l'Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat favorablement a la construcció i a la resta de serveis, mentre que a la indústria s'ha estancat i al comerç s'ha mantingut en terreny negatiu.
El mercat laboral ha tancat el 2022 amb un màxim històric de 307.365 afiliats (2,2% més que el 2021). Durant el període 2019-2022, l'ocupació ha crescut un 5,7% a Tarragona, per sobre del 4,8% al conjunt de Catalunya. Aquest major dinamisme del mercat laboral s'explica pels serveis i la indústria, que han tingut un millor comportament a Tarragona. De fet, el 27% de l'ocupació total creada en el sector industrial a Catalunya els darrers tres anys es concentra a Tarragona, reforçant el paper estratègic industrial del territori.
Com es pot veure al gràfic, el 70% de l'ocupació creada entre finals de 2019 i 2022 es concentra en els sector públic (inclòs sanitat), les activitats administratives, la indústria manufacturera i la construcció. Continuen per sota del nivell d'ocupació prepandèmia el sector financer i l'agricultura, entre d'altres.
A més, les dades d'afiliacions dels primers cinc mesos de l'any 2023 confirmen el bon inici d'any en el mercat laboral de Tarragona. Les 341.450 afiliacions de maig són un 2,7% superior a la xifra del mateix més de l'any anterior.
El 2022 les exportacions (en valor) han augmentat un 5,4% i les importacions un 24,8% -ambdues assolint xifres rècord des de l'inici de la sèrie disponible de 10.487 i 17.835 milions d'euros respectivament. Amb tot, el dèficit comercial s'ha ampliat el 2022. El nombre d'empreses exportadores regulars a Tarragona augmenten un 2,3%, fins a les 1.089 empreses.
El primer sector exportador que és el químic, amb un pes del 43% sobre les exportacions tarragonines totals, ha experimentat un increment del 16,4% interanual (en valor). El segon sector exportador és el d'altres béns d'equipament, amb un pes del 7% i un creixement de l'11,2%. Les exportacions de petroli i derivats, el tercer sector més important, ha patit una davallada del 50,7% fruit de la rebaixa del preu i la crisi energètica.
Els primers quatre mesos del 2023, ha continuat la tendència positiva amb un creixement interanual acumulat de l'1,3%, però lluny del 18,1% observat per al conjunt de l'economia catalana.
El 2022 la demarcació turística de la Costa Daurada va tenir gairebé 2.714 mil turistes allotjats en hotels, un 2% més que el 2019. A les Terres de l'Ebre hi va haver 301,6 turistes, pràcticament el 100% que hi va haver el 2019. Aquests percentatges de recuperació estan per sobre de la mitjana catalana (92%).
En els primers cinc mesos de 2023, el nombre de turistes allotjats en hotel a la província de Tarragona supera en un 5,4% la xifra del mateix període de 2019. Aquest creixement és més positiu que l'1,3% registrat al conjunt de Catalunya. Destaca que tant el turisme nacional com l'estranger superen les dades de prepandèmia a Lleida (en un 2,8% i 9,6%, respectivament). Les previsions per al 2023 són optimistes i s'espera arribar a noves xifres rècord.
Bones perspectives, però també riscos
L'economia de Tarragona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l'any, gràcies la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació, a la favorable marxa del turisme i a l'impacte dels fons de recuperació, que comencen a donar vigor a la inversió.
Però esperem que aquest dinamisme vagi de més a menys en la part final de l'any pel menor creixement de les exportacions -que es veuran afectades per l'alentiment de l'economia europea, especialment l'alemanya-, i sobretot per l'efecte de la pujada dels tipus d'interès sobre la demanda interna.
La política monetària europea s'enfronta al gran dilema de frenar la inflació, no aturar el creixement i evitar una crisi financera. De l'èxit que tingui amb la seva actuació, dependrà la marxa de l'economia els propers anys.
El sector tecnològic porta una dècada creixent per sobre la de la mitjana i s'ha posicionat com una àrea clau per al desenvolupament territorial i la transformació d'altres sectors essencials com la química, el turisme, l'agroalimentari, el logístic i els serveis a la indústria. Segons el darrer estudi sobre talent TIC al territori, fins al tercer trimestre de 2022 es van identificar prop de 800 ofertes de feina per a perfils estricament TIC, el 17% de les ofertes TIC de tota Catalunya. Les ciutats de Reus i Tarragona lideren el volum d'ofertes TIC, però, atesa la naturalesa de la regió, és preferible analitzar-ho amb una perspectiva de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, la qual reuneix tots els factors necessaris per esdevenir un potent Hub Tecnològic complementari a Barcelona i destacat al Sud d'Europa.
Sergi Novo, Clúster Mànager del TIC Sud, ha destacat que "les TIC són la palanca clau per a la competitivitat empresarial i des del sector poden ajudar a les empreses a millorar la seva eficiència, productivitat i a generar noves oportunitats de negoci". En aquest sentit, ha posat especial èmfasi en la necessitat d'invertir en formació i capacitació per atreure i retenir talent tecnològic al territori i "poder fer front a la demanda de les empreses del sector tecnològic i donar resposta a la resta de sectors productius".