Els nous professionals de la transformació energètica

Es prepara una generació d’experts que serà clau per abastir d’experts un camp en contínua transformació

Jordi Badia, Lluís Valle i Javier Garbín, tres dels alumnes de la primera edició del màster.
Esteve Giralt / Tarragona

El camp de l'hidrogen generarà nous llocs de treball a curt, mig i llarg termini, perquè és una tecnologia molt nova. El màster està a punt de començar la tercera edició, aquest mes d'octubre. La segona edició, amb els alumnes encarant la recta final de la seva formació, va començar ara fa un any. Cada universitat implicada, com és el cas de la URV, pot aportar 15 alumnes. En cada edició, per tant, es formen en les tecnologies de l'hidrogen un total de 75 professionals (Catalunya, Aragó i el País Basc). Al ser formació a distància, amb l'excepció de les pràctiques, permet que a la URV hi hagi alumnes de fora de Tarragona.

Javier Garbin, de 44 anys, és el coordinador de projectes d'hidrogen i d'eficiència energètica al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. És de la primera fornada d'alumnes que han fet el nou màster. "Ha estat molt positiu i enriquidor, amb companys i professors de perfils molt diferents, amb diferents punts de vista", explica. Garbin destaca l'evolució constant de les tecnologies de l'hidrogen i la necessitat de posar-se al dia contínuament.

Justament la bona xarxa de contactes que han establert els alumnes a través dels alumnes i del professorat és un dels elements més ben valorats pels qui ja han acabat el màster en Tecnologies de l'Hidrogen. "Hem creat un fòrum de l'hidrogen, seguim en contacte amb els companys que vam fer el màster a través de les xarxes", afegeix Lluís Valle, de 33 anys, enginyer Industrial especialitzat en mecànica, alumne també de la primera edició.

"Els perfils dels companys, molt diversos, i de diferents parts d'Espanya, ha estat top. Seguim en contacte, és un dels grans actius del màster, fer un hub entre els diferents perfils de professionals interessats per aquestes tecnologies. Ha estat el més interessant, sense cap dubte", afegeix Valle.

Amb ja una sòlida trajectòria professional tot i la joventut, Valle ha fet el salt al sector de les energies renovables (Solaria), abans al món dels combustibles fòssils. Va ser justament la voluntat d'ampliar la formació després de fer el canvi professional un dels factors que el van animar a fer el màster. Destaca entre les experiències positives l'experiència pràctica a l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). "Va ser molt gratificant el contacte de primera mà amb un laboratori punter", recorda.

Jordi Badia, enginyer Mecànic de la refineria de Repsol a Tarragona, és també alumne de la primera edició. "Vaig voler fer el màster per formar-me de cara a la transició energètica que ha de venir, com una bona oportunitat per créixer professionalment, com un avantatge competitiu", diu. "El més positiu, els professionals que he conegut, en un grup molt preparat", afegeix.

"Els enginyers i enginyeres són el públic principal del màster, però és transversal, hi ha professional del món de la química, l'electrònica i d'altres àmbits que es volen formar també per tenir coneixement sobre la legislació o les aplicacions de la tecnologia de l'hidrogen", explica Fèlix Llovell, coordinador del màster.

Una primera part de la formació posa les bases més tècniques i teòriques per aprofundir després en altres àmbits, com la seguretat, la normativa reguladora o el transport d'una energia nova com l'hidrogen.

Com a mostra de la voluntat professionalitzadora, hi col·laboren diferents centres a banda de les cinc universitas: del Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l'Institut Escola del Treball, l'Institut Comte de Ríos, de Tarragona, el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide, la Fundació per al Desenvolupament de les Noves Tecnologies de l'Hidrogen a Aragó i l'Escola d'Organització Industrial. En el cas de Tarragona hi col·laboren també l'ICIQ i l'Eurecat. Vol acabar esdevenint un pol de formació interconnectat.

"Si aconseguim liderar des de Tarragona la descarbonització a través de l'hidrogen tindrem avantatge", afegeix Llovell. "La indústria necessita professionals, no només per operar les plantes, també en les múltiples aplicacions que té l'hidrogen, en camps com la seguretat o el medi ambient", constata Garbin (Repsol).

Notícies relacionades