D'entre la llarga llista de capítols que tenim pendents d'escriure relatius a la història agrícola de les comarques tarragonines, té un lloc de preferència en el que fa referència a la potència i vitalitat vitivinícola del que va representar la ciutat de Reus i la munió de municipis del seu voltant. Simplificant moltíssim, no és gens estrany que l'any 1910 s'hi inaugurés l'Estació Enològica de Reus com a una de les accions importants per recuperar el territori de la maleïda plaga de la fil·loxera que va malmetre i eliminar la pràctica totalitat de la vinya a casa nostra.
Amb el pas dels anys els pagesos van tornar a recuperar a poc a poc aquelles plantacions de ceps i les produccions de raïm eren destinades a les diferents cooperatives des d'on el vi es destinava majoritàriament cap a d'altres elaboradors més grans. A les darreres dècades, la zona del Baix Camp, si bé s'hi han desenvolupat projectes empresarials importants que han dinamitzat i comercialitzat vins de vinyes ubicades en aquesta comarca, era menys habitual localitzar projectes més personals caracteritzats per la voluntat de recuperar vivències familiars on la vinya havia estat la gran protagonista.
En aquest cas, en volem presentar un que va començar a caminar ara farà deu anys amb la mirada posada a la segona dècada del segle XIX. Sí, no ens hem equivocat: en concret les notícies es remunten a l'any 1817 en una partida ubicada entre els termes municipals de Reus i Riudoms.
En referim a la propietat vitícola de Marc Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), descendent d'aquells "masovers" que van tenir cura de la finca, ara l'ha retornat al món del vi amb un projecte certament molt interessant. El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la 'indústria del vi' a la capital del Baix Camp.
En Joaquim Auqué posa especial èmfasi tot explicant que "en aquest camp - a la partida Blancafort- s'hi havia fet vi, de fet, els meus besavis feien un vi blanc i, fins i tot, un escumós. Anys després, amb la progressió del regadiu i la importància que va agafar el conreu de la fruita seca, el tema del vi al Camp de Tarragona va perdre molta presència. En el meu cas, al principi de l'any 2000 en vaig encaparrar amb la idea que aquesta finca que havia tingut importància a nivell agrícola, la recuperés i vaig determinar recuperar el conreu que hi havia hagut: la vinya i fer vi de qualitat".
Continuant amb el procés previ a la plantació de la vinya, Auqué explica que "al preguntar als més ancians de la família, un d'ells té 105 anys i se'n recorda perfectament de tot, m'explicava que aquí es feia molt bon vi i també escumós. Això em va cridar l'atenció i l'any 2014 vam plantar mitja hectàrea de vinya per fer la prova i des d'aleshores vam confirmar com aquest vi tenia alguna qualitat que el feia molt especial". "Amb el pas dels anys hem anat traient la punta al llapis i considerem que es basa tot en el terroir, en la peculiaritat dels sòls que tenim a la finca. Es tracta d'un terreny molt calcari, blanca-fort diu el nom de la partida", afegeix.
"És una zona amb un sòl molt petrocàlcic molt salvatge que ens crea una certa exigència a l'hora de cuidar la vinya i això es reflecteix en els vins". Auqué comenta que a partir d'aquesta dinàmica i d'aquesta intuició inicial sobre la peculiaritat del sòl i la seva caracterització en els raïms "ens va decidir a treure els nostres vins a la venda. Hem trigat un temps, gairebé un segle - comenta somrient-".
Els vins de Mas Amfres
Mas Amfres comercialitza actualment dos vins, però dins el celler, en Joaquim Auqué té més propostes a punt de veure la llum. Els que té a la venda són:
- El Mas Amfres blanc. Elaborat amb garnatxa blanca, xarel·lo, macabeu i una mica de picapoll. "És el vi que fa més anys que el fem i en vull destacar la seva regularitat. Això ens ha donat força per continuar amb la seva elaboració". Un altre blanc que Auqué està preparant és un monovarietal de Macabeu. "Són vins amb molt de caràcter i una de les seves peculiaritats que vull destacar és la seva salinitat. Hi ha qui diu que és per l'efecte del calcari, hi ha qui parla sobretot de la varietat macabeu que és especialment expressiva en aquest sentit -el Macabeu de Tarragona- i també per la proximitat del mar", diu Auqué. "Són vins especialment frescos i amb una molt bona acidesa i que em provoquen ganes de beure'n més. Una part d'aquest vi blanc és brisat, un brisat curt -molt subtil- amb el xarel·lo i el picapoll blanc que li acaba de donar el punt aromàtic".
- El Mas Amfres negre. És un vi elaborat amb garnatxa. "Inicialment, tenia una part de Cabernet, però vaig considerar que no estava gens adaptar al terreny. Ara només el fem amb garnatxa negra i creiem que funciona molt bé. Dona un vi especialment lleuger i fresc. És l'antítesi dels negres d'aquesta zona. En el nostre cas destaca per la seva frescor i crec que és molt fàcil de beure".
Com alternativa al Mas Amfres negre, en Joaquim Auqué elabora un vi rosat. "N'hem fet proves aquests darrers anys i n'estem molt satisfets del resultat. Té una acidesa molt interessant". Auqué destaca el potencial que té en aquest territori la varietat Macabeu i la feina que s'està fent des de la DO Tarragona en aquest sentit. "Des de Mas Amfres comercialitzarem aviat ampolles d'aquest Macabeu monovarietal (que abans havia experimentat també amb garnatxa blanca). És una bona manera d'enfortir la nostra identitat. Aquesta salinitat que tenen els nostres vins els fan molt especials".
Els vins Mas Amfres que en Joaquim Auqué ha posat al mercat no han passat per fusta. "Però estem fent alguna prova amb el raïm de la verema passada i mirarem en algun cas concret de donar-li un toc subtil de fusta amb botes grans de quart i cinquè any i n'avaluarem el seu resultat". Amb tot i amb això "sobretot vull fer vins varietals i que la fusta no sigui un ingredient del vi sinó una tècnica enològica per acabar d'aconseguir una mica més de volum en boca".
Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l'agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps. Darrerament, Auqué -davant el patiment hídric de les vinyes- experimenta amb un sistema per aprofitar al màxim l'aigua amb una sèrie de sòcols o linies de rec que es dibuixen a terra, tot respectant l'orografia del terreny. "Es tractaria d'evitar que l'aigua arrossegui cada vegada que plou volum d'arena i de substrat de la finca i que aquesta, al no córrer filtri millor cap al subsol", afirma Auqué.