"Volem ampliar la transferència tecnològica", destaca Mònica Bulló (TecnAtox). "La nostra funció és promoure la transferència de coneixement i de recerca aplicada", afegeix. "Treballem molts cops més amb empreses de fora que del territori. Ho volem canviar, volem ajudar a la indústria del territori, podem créixer plegats. Els podem ajudar amb recerca i transferència i la indústria ens pot ajudar a nosaltres". Clara declaració d'intencions.
Sinergies amb el territori i el món de l'empresa a través d'iniciatives com la que es va fer a Tecno Redessa, a Reus, a finals de gener. És el workshop anual de TecnAtox.
Es col·labora amb més d'una seixantena d'empreses relacionades amb alimentació. Escenaris de trobada són clau. "Hi ha molt de marge de millora, de vegades indústria i acadèmia parlem idiomes diferents, cal que ens apropem", admet Bulló. "Estem en un territori molt ric en alimentació, per això hi ha un hub en nutrició". La Facultat de Medicina de Reus i el Grau de Nutrició són també factors potenciadors.
"És molt important l'apropament entre universitat i empresa, hem de seguir picant pedra en aquesta direcció", destaca Josep Pallarès, rector de la URV. El rector insisteix en la transcendència de "donar aquest servei a la societat, del contacte entre empresa i coneixement". "Parlem de nutrició, però abasta camps com l'enginyeria, la bioquímica o la psicologia", afegeix.
L'Ajuntament de Reus dona també suport al projecte a través de l'aposta feta a Tecno Redessa, de llarg recorregut. "Volem potenciar coneixement i empresa. Reus té molta tradició en el sector alimentari. El teixit empresarial té molt interès en els grups de recerca, tenim reptes com la seguretat alimentària, la producció eficient d'aliments o la Intel·ligència Artificial", coincideix Sandra Guaita, alcaldessa de Reus. Hi ha empreses col·laboradores de la força i tradició de Borges o la reusenca La Morella Nuts.
Aïda Valls és una de les investigadores referents de TecnAtox en els nous projectes de recerca. La aplicació de la intel·ligència artificial en l'anàlisi de dades. Volen anar més enllà i solucionar problemes que està plantejant un camp en expansió. "Treballem per millorar la IA, perquè els mètodes no s'adapten de vegades prou al problema que s'està modelant", explica Valls.
El repte final és trobar la manera d'ajudar en la presa de decisions als investigadors i especialistes a partir de quantitats ingents de dades, de sistemes d'aprenentatge automàtic. Un mar on és fàcil perdre's. Té aplicacions pràctiques beneficioses per la societat, com detectar si els fangs de les plantes depuradores d'aigua es poden fer servir com a fertilitzants, exemplifica Valls. Àmbits diversos.
Estan treballant per exemple amb l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus per detectar el risc de patir retinopaties en persones amb diabetis. La IA pot ajudar a la predicció de la diagnosi. La informàtica aplicada en el descobriment de patrons, per generar explicacions a partir dels resultats. És el que es coneix com a raonaments qualitatius.
El doctor Domènec Puig treballa colze amb colze amb la doctora Valls. La imatge mèdica i el seu anàlisi com una de les estratègies de la diagnosi mèdica. En el cas de la retinopatia es pot fer "a partir de la imatge dels ulls", exemplifica. "Hi ha molt terreny per avançar en la diagnosi i la medicina personalitzada a partir de l'anàlisi de la imatge", afegeix Puig.
També treballen en l'estudi de la toxicologia ambiental. S'investiga la relació per exemple entre l'ús de pesticides i els trastorns en el neurodesenvolupament, como és el cas de l'autisme. Preocupa com l'Alzheimer està creixent tant en la població. "Cada cop mes persones pateixen aquesta malaltia. Hi ha 55 milions de persones amb demència al mon i l'Alzheimer és la demència més prevalent", afegeix Puig.