El president del Consell Comarcal de la Ribera, Francesc Barbero, analitza la candidatura de Móra la Nova a acollir la gigafactoria europea i, en general, l'impuls a la diversificació econòmica amb el vent de cua que proporcionen els Fons de Transició Nuclear. Barbero posa en valor la capacitat de la comarca per fer apostes estratègiques, que ara passen pel sector tecnològic i les noves modalitats energètiques.
Com valora la candidatura de Móra la Nova a acollir una gigafactoria d'IA?
Estem totalment alineats i entusiasmats amb el projecte. És un exemple fantàstic per posar en valor la feina que hem fet des del Consell Comarcal des de fa 5 anys, recordem que el 2 de juliol es va complir el cinquè aniversari des que va entrar en funcionament el 5G al polígon industrial del Molló, que ens va posar al mapa en l'àmbit de les TIC. Hem demostrat que a la nostra comarca es poden fer projectes d'avantguarda, i això és un gran intangible que ara fructifica amb aquesta candidatura. Sense aquesta feina prèvia, no estaríem on estem.
Vist amb perspectiva, arriba en un bon moment...
Efectivament. Estem en ple debat sobre la substitució de llocs de treball de les nuclears i necessitem projectes amb capacitat d'arrossegament com aquest, com també ho és la central reversible de Flix - La Fatarella. La diversificació passa per aquestes apostes. Històricament, la Ribera s'ha caracteritzat per pujar al tren de les diverses industrialitzacions: la química el segle XIX, el ferrocarril la primera meitat del segle XX, el sector energètic la segona meitat.. Sempre hem pujat als carros de modernitat econòmica. A ningú se li escapa que la IA i tota l'economia que se'n deriva marcaran els propers anys.
On més posa el focus aquesta diversificació de la Ribera d'Ebre?
És un moment de grans transformacions i hem de saber identificar les oportunitats. Tenim un potencial humà i un dinamisme que hem de saber canalitzar. La gigafactoria, el projecte d'hidrogen verd i la central reversible serien tres projectes per encarar les properes dècades amb optimisme.
Tornant a la gigafactoria, les xifres d'inversió són molt importants, però tan important o més serà la creació de llocs de treball i la consolidació d'un ecosistema empresarial al seu voltant...
És la clau: la capacitat d'atreure altres activitats. És aviat encara, falten molts detalls, són números que poden arribar a marejar, però són inversions amb una gran capacitat de clusteritzar economia al seu voltant. Molts territoris voldrien una inversió així i nosaltres estem cohesionats per defensar-la. I tenim dos factors que pocs altres territoris tenen: energia i disponibilitat hídrica i això ens dona una gran potencial.
L'altre gran repte és fixar la gent al territori?
Sí, com a país tenim l'assignatura pendent del reequilibri territorial. Ho hem vist amb les nuclears, amb la majoria dels treballadors que resideixen a la comarca, però també una tendència a fer-ho fora. És un repte que ens obligarà a activar molts altres mecanismes: posar en valor la qualitat de vida, millorar els serveis, les infraestructures... Hi ha molta feina a fer perquè la Ribera sigui un bon lloc per treballar, però també un lloc per a viure. I projectes com aquest poden facilitar a resoldre aquests reptes, com ja ha passat amb la química, les nuclears...
El rerefons dels Fons de Transició Nuclear és la cirereta del pastís?
Són una oportunitat històrica. Amb la convocatòria d'aquest any, arribem a la maduresa. Encara hi ha coses a millorar -l'encaix del sector primari, per exemple, que no està ben resolt- però agafen velocitat de creuer perquè les línies estratègiques de la diversificació econòmica es vagin consolidant. La promoció de sòl industrial, les infraestructures de suport com les energètiques, l'emprenedoria de base, els sectors complementaris com l'agroalimentari, els serveis o el turisme... Definitivament, estem en un bon moment per deixar enrere el monocultiu.
Un dels àmbits en què s'està treballant és en el de la promoció conjunta dels polígons industrials, un pla presentat fa un any. Els surten núvies?
Ens arriben molts projectes, però el mecanisme d'aterrar-ho és complicat, estàs competint amb altres opcions. La bona notícia és que competim, perquè venim d'uns anys en els que no ho fèiem, perquè no estàvem al mapa. Hem revertit la imatge de una comarca reactiva i poc propositiva. En els últims anys li hem donat el tomb i ara ja no rebem els projectes que no vol ningú, sinó projectes atractius, estratègics, que van en la línia de les tendències de l'economia actual.