Jordi Just pren possessió com a nou president de la Cambra de Comerç de Reus

El nou ple de l’ens ha escollit Just per unanimitat pels propers tres anys i Àgata Girbes agafarà el relleu l’últim any del mandat

Els integrants del ple de la Cambra de Reus amb la secretària general del Departament d’Empresa de la Generalitat, Marta Felip. FOTO: CEDIDA.
Redacció / Reus

L'empresari Jordi Just ha estat escollit per unanimitat nou president de la Cambra de Comerç de Reus, en substitució d'Isaac Sanromà, que ha ocupat el càrrec des de 2006. Just ha rebut el suport de la totalitat del nou plenari de la Cambra. La corporació ha escollit també a Àgata Girbes i Jaume Batista com a vicepresidents i Francesc Lari com a tresorer. El nomenament de Just és conseqüència de l'acord entre les dues plataformes que havien anunciat la intenció de presentar-se a les eleccions i que finalment es van fusionar en una única candidatura. En virtut d'aquest acord, Just serà president els primers tres anys, mentre que l'empresària Àgata Girbes agafarà el relleu el quart i darrer any del mandat.

El nomenament de Just és conseqüència de l'acord entre les dues plataformes que havien anunciat presentar-se a les eleccions camerals d'aquest mes de maig i que finalment es van fusionar en una única candidatura, #TotsSomCambr4.0. En virtut d'aquest acord, Just serà president els primers 3 anys del mandat, mentre que l'empresària Àgata Girbes agararà el relleu per exercir la presidència l'últim any de l mateix.

L'empresari Jordi Just ja va formar part de la Cambra de Comerç de Reus, en va ser membre del Comitè Executiu, president de la Comissió d'Internacionalització i Tresorer. Just compta amb una dilatada trajectòria a diverses organitzacions de caire empresarial de les comarques tarragonines: va ser vicepresident i membre del Consell d'Administració del Port de Tarragona; vicepresident i membre de la Comissió d'Infraestructures de la CEPTA i patró de l'Associació Empresa & Humanitats i la Fundació Gresol, entre d'altres.

Dues-centes persones han participat a la trobada que ha simbolitzat l'obertura de la nova etapa de la Cambra als agents econòmics i institucionals

En el seu parlament, Just ha posat èmfasi en "seguir cohesionant les forces empresarials del territori per tenir més força a l'hora de perseguir els nostres objectius". El nou president de la Cambra s'ha mostrat partidari d'"aixecar el to en la defensa dels interessos de l'empresariat i la recerca de solucions als dèficits de competitivitat com les infraestructures pendents".

Per la seva banda, Àgata Girbes ha posat el focus en "articular una Cambra moderna, al servei de les persones i de les empreses". Girbes ha remarcat línies mestres com "l'optimització de recursos, l'economia circular, el medi ambient i els nou paradigma de les empreses connectades en xarxa o la igualtat".

Segons Girbes, "hem de liderar una veritable transformació que tingui com a valors la transversalitat, la transparència la sostenibilitat i el respecte a les persones i a l'entorn". Tot plegat, "amb un equip multigeneracional, complementari i que aglutina un ampli ventall de competències".

Després de l'acte oficial de constitució del ple i votació del president ha tingut lloc una recepció a les autoritats i el teixit empresarial del territori. Més de dues-centes persones han participat a la trobada que ha simbolitzat l'obertura de la nova etapa de la Cambra als agents econòmics i institucionals de les cinc comarques.

A l'acte hi ha tingut una intervenció destacada els presidents i vicepresidents dels cinc consells comarcals, que han valorat molt positivament la vocació territorial de la nova etapa. A l'acte també hi ha pres part la secretària general del Departament d'Empresa de al Generalitat, Marta Felip, que ha destacat la "renovació consensuada" de la Cambra de Reus i ha constatat que "amb aquest nou equip, la Cambra de Reus té projecte i és un projecte actual, a mida dels temps que vivim".

Felip ha aprofitat per recordar que la Generalitat treballa en la nova Llei de Cambres de Comerç de Catalunya, un nou marc normatiu que ha de fixar "el rol d'aquests ens al país, actualitzant-lo, i també preveient el seu finançament en tant en quant presten serveis públics".