Innovació

L’era de la curiositat

El desig d'aprendre i explorar noves oportunitats és el que sempre ha impulsat el progrés

Chus Blasco

Co-fundadorai consultora d’estratègia i finances a www.afca.cat
Professora d’estratègia i finances a BAU, Centre Universitari de Disseny 

Ningú pot dubtar que les capacitats necessàries per impulsar el progrés en l'era digital son ben diferents que les del passat. Segons el World Economic Forum, l' habilitat més demandada pel mercat laboral l'any 2020 serà la solució de problemes complexes. Per la gestió de la complexitat, no totes les persones estan igualment capacitades. És una habilitat que depèn de tres qualitats psicològiques que tenim les persones en diferent mesura:

  • La capacitat intel·lectual. És la capacitat mental d'adquirir coneixement i experiència, així com interpretar i reflexionar en base al coneixement adquirit. Les persones amb un quocient intel·lectual més elevat, estaran més capacitades per afrontar problemes complexes. Però per orientar aquesta "capacitat computacional" als problemes canviants de l'entorn, també calen dosis d'empatia.
  • L'autogestió emocional. Els llocs de treball que es creen a l'era de la complexitat, en bona part exigeixen tenir l'habilitat de gestionar les pròpies emocions i impulsos. No podem obviar que l'autoconeixement personal és basic per la presa de decisions, perquè la majoria de decisions que prenem, ens sorgeixen dels nostres mecanismes més automàtics. Les lliçons apreses de management del segle XX no ens parlaven d'emocions.
  • La curiositat, és la qualitat que ens fa humans. La curiositat és el desig d'aprendre, d'entendre coses noves i de saber com funcionen. Les persones curioses fan preguntes, llegeixen, exploren. Les persones curioses busquen informació i experiències de forma activa i estan disposades a acceptar reptes que ampliïn els seus horitzons.

El desig d'aprendre i explorar noves oportunitats és el que sempre ha impulsat el progrés, mentre per augmentar la productivitat insistim en seguir fent de forma eficient allò que caldria deixar de fer. Ens cal canviar la mirada.

Google va implementar fa uns quinze anys una política que permetia als seus treballadors dedicar un 20% de la seva jornada laboral a treballar en els projectes personals que volguessin. L'origen era incentivar la creativitat dels seus treballadors, i moltes unitats de negocis de Google van ser creades com a part d'aquests projectes que s'havien desenvolupat en el temps "lliure". El que van fer va ser decidir a quins recursos no li demanaven resultats de productivitat a curt i van confiar que aquest temps es convertiria en innovació. Els seus enginyers van dedicar el 20% del seu temps a projectes pels que sentien curiositat, essent la llavor, per exemple, de la posada en marxa de la plataforma de publicitat Google Adsense. A mesura que la dimensió de l'empresa i el nombre de treballadors van augmentar, aquesta política va deixar de posar-se en pràctica. És un gran exemple de que la innovació cal conrear-la i no esperar que sorgeixi "per art de màgia" dins del dia a dia de les operacions en les que es busca l'eficiència. La curiositat no es converteix en innovació si no crea valor.

La innovació que cal impulsar per afrontar el nou paradigma a l'economia digital és cultural, perquè cal que les noves formes de treball es basin en la confiança i la transparència

La innovació és la creació de valor entesa com un procés que aposta per la productivitat del futur. La matèria primera d'aquest procés es la curiositat. La curiositat posada a la recerca de les preguntes idònies. Cal que pensem en els problemes del futur per posar la maquinària de la innovació en marxa. Com podem crear valor pels clients i/o els usuaris de demà?

Un cop s'ha engegat el procés del coneixement innovador, caldrà seguir construint-lo de forma diligent. A mesura que les preguntes troben respostes, augmenta també la qualitat de la curiositat. Les noves preguntes despertaran una curiositat més gran que impulsaran més recerca i més construcció de coneixement. Es tracta d'un cicle circular que es retroalimenta a mesura que es posa en contacte amb el feedback de la realitat del mercat i dels clients. La innovació requereix una mirada transversal i global, una mirada generalista i no experta.

La innovació que cal impulsar per afrontar el nou paradigma a l'economia digital és cultural, perquè cal que les noves formes de treball es basin en la confiança i la transparència. El control no només no fa augmentar la productivitat sinó que la redueix. Aprendre a col·laborar i actuar com un equip és una autentica revolució de management.

La curiositat impulsa la innovació i la innovació determina la productivitat del futur. A l'economia del coneixement, les persones més valuoses son les que tenen més capacitat d'aprenentatge. Pot ser la disrupció que ens cal és que la capacitat de ser curiós sigui recompensada. És la competència que permetrà a les empreses mantenir l'equilibri entre les capacitats organitzatives i les oportunitats del mercat. Cal que reflexionem perquè a les empreses es segueix recompensant exclusivament l'eficiència si el que necessiten és més innovació. La obsessió per la productivitat a curt ens allunya de la creativitat. Es una qüestió d'horitzó temporal. Google només hi ha una, però la seva política va encetar una nova era. L'era de la curiositat.

"No tinc cap talent especial. Només soc apassionadament curiós" Albert Einstein