Gestió financera

La màquina de la veritat

Els que tenim petits negocis i no disposem de grans quantitats de finançament, ni tampoc d'inversors que apostin a canvi d'un retorn via dividends, no podem encantar-nos amb els èxits del passat, ni podem enlluernar-nos abans d'hora amb els que encar

Chus Blasco

Co-fundadora i consultora d’estratègia i finances a www.afca.cat
Professora d’estratègia i finances a BAU, Centre Universitari de Disseny 

Hi ha models de negoci que caduquen. Thomas Cook ha tancat les seves portes després de 178 anys d'història. El detonant va ser el fracàs en aconseguir els 200 milions de lliures que necessitava per completar el rescat dissenyat de l'empresa. Però les causes vénen de més lluny. L'excessiu endeutament del qual partia el 2007, abans del començament de la crisi financera global, es va sumar al necessari viratge del model de negoci obligat pels nous rivals online amb menys carrega d'estructura que li van guanyar terreny. Sembla que va trigar massa a decidir concentrar-se en ser més hoteler i menys turoperador.

Hi ha models de negoci que són nous. Wework és una empresa d'espais de coworking amb una aposta ambiciosa de transformar el concepte d'oficina. És líder d'espais flexibles i una espècie de model a seguir del tipus Silicon Valley. La seva missió és "transformar el món en un lloc on les persones no es guanyin la vida, sinó que s'atreveixin a crear-la". A punt d'entrar al mercat de les empreses cotitzades sembla que el negoci s'ha estrellat per la manca de confiança dels inversors en un model que ha crescut de forma "explosiva". La realitat de l'empresa és que perd milions de dòlars diaris i només disposa d'efectiu per arribar a la primavera. El seu fundador ha estat despatxat i l'oferta publica d'accions de sis mil milions de dòlars s'ha suspès. Caldrà trobar aquests diners d'altres fonts o despatxar milers de treballadors.

La realitat de l'empresa és que perd milions de dòlars diaris i només disposa d'efectiu per arribar a la primavera


Hi ha models de negoci que es transformen. El grup tèxtil Inditex aposta per la transformació del seu model de negoci cap a la sostenibilitat. L'eix estratègic de la transformació digital, ja els ha suposat invertir 9000 milions d'euros en els darrers anys. Pel 2020 està prevista la integració total de les botigues físiques amb la plataforma online en totes les seves cadenes, que farà que la plataforma de comerç electrònic disposi de totes les propostes de moda de totes les marques del grup. L'any 2025, l'aposta per la sostenibilitat ha de tenir com a resultat que el 100% dels productes que ofereixin en totes les seves cadenes tinguin l'etiqueta Join Life, és a dir, que estiguin fetes amb matèries primeres de caràcter sostenible com el cotó o el lli ecològics. El President executiu anunciava aquest estiu als seus accionistes que l'aposta de la companyia és invertir en la generació de creixement futur, i que cal donar tot el que es necessiti per aquest creixement. En el mateix acte, va informar d'un augment dels dividends del 50% al 60%, ara que comencen a explorar la transformació anunciada. Pot ser perquè a Inditex ja saben que els resultats basats en el model antic no es podran repetir. Fins que trobin el camí del nou model de negoci, no volen que els accionistes marxin a la recerca d'altres oportunitats d'inversió millor remunerades.

Sense guanyar diners es pot estar una temporada. Perdent diners, no gaire.


Els que tenim petits negocis i no disposem de grans quantitats de finançament, ni tampoc d'inversors que apostin a canvi d'un retorn via dividends, no podem encantar-nos amb els èxits del passat, ni podem enlluernar-nos abans d'hora amb els que encara no hem aconseguit. La caixa que generem a conseqüència de servir bé als nostres clients amb uns costos adequats ens fan de "màquina de la veritat". La màquina de la veritat no és res més que els resultats econòmics i financers del nostre negoci. És el que ens diu als que som emprenedors i petits empresaris si generem prou caixa amb els nostres clients o no. Sense guanyar diners es pot estar una temporada. Perdent diners, no gaire.

L'economia del petit empresari és sàvia. Potser no en sap gaire de finances però sap que dels seus "errors" no el rescatarà ningú. Així que va amb compte, i intenta no arriscar gaire. Molts economistes experts critiquen que en aquest país no hi ha prou teixit industrial de grans i mitjanes empreses. És cert. Pot ser els grans volums d'endeutament per models de negoci caducats i les grans valoracions d'empreses que tan sols són una promesa de beneficis futurs (i en molts casos clarament dubtosa), ens han fet perdre la perspectiva del que tots sabem d'economia bàsica. O generem caixa o pleguem. De fet, hi ha molta resiliència i innovació silenciosa a les pimes. Potser és conseqüència de no tenir cap més opció, però funciona!

Els que tenim una empresa o petit negoci i no tenim accés als grans capitals, en lloc d'obsessionar-nos amb el creixement, hem de deixar de buscar excuses. El que cal que fem és dedicar les nostres energies a construir el futur, que ja sabem que és incert. Cal que ens acostumem a anar a la recerca de l'equilibri entre les nostres capacitats i les oportunitats a l'abast, sense aturar la marxa del model de negoci actual. Abans que la màquina de la veritat ens digui que hem fet tard.