Conjuntura

La COVID-19 ho condiciona tot

Miquel Àngel Fúster

La pandèmia del coronavirus ha suposat un abans i un després en la realitat diària de tot el món. Des de fa uns dos anys res és com abans. Si ja era difícil fer previsions econòmiques en circumstàncies normals, intentar-lo en aquests moments és possiblement massa atrevit. En qualsevol cas queda clar que l'evolució de la pandèmia serà la que marcarà el ritme de la recuperació econòmica. Els indicadors que presenten els serveis d'estudis de tot tipus d'institucions (públiques i privades, nacionals i internacionals) tenen com a denominador comú la incertesa. Es preveu un creixement del PIB espanyol al voltant del 5%; les previsions per la recuperació a nivell territorial català i tarragoní no disten massa d'aquest percentatge.

Al gravíssim problema sanitari generat per la COVID-19 cal afegir les dificultats econòmiques amb les que encarem aquest curs. Tot i que els nivells d'atur han baixat, encara queden sectors de la població laboral en ERTOS. El dèficit públic està òbviament disparat. A més tenim una inflació descontrolada. Alguns la definien com a transitòria, però s'està veient que té alguns components estructurals a més dels de la pròpia conjuntura adversa. Els preus de l'electricitat, del gas natural, dels carburants, de determinades matèries primeres estan fora de control i traslladen els increments al consumidor final. Aquí també podríem esmentar els problemes en les cadenes de subministraments, en els semiconductors i els creixents costos dels transports internacionals.

Es dona una doble via que explica que els preus siguin tant alts. Per un costat hi ha una demanda forta de determinats productes, alguns dels quals molt vinculats a tecnologia i automoció. Cal tenir present que l'estalvi de moltes famílies s'ha mantingut o pujat durant els confinaments (hi ha una part important de la població que ha continuat rebent els mateixos ingressos, sigui en salaris, pensions o ajuts públics). Per l'altra banda, la de l'oferta, la variant òmicron està deixant fora de combat a molts treballadors; a nivell mundial estem parlant de molts milions de persones que deixen de produir béns, al menys durant un cert temps, i es generen també col·lapses als serveis. És la tempesta perfecte per la pujada de preus: menys oferta i una demanda forta.

A nivell més proper, l'economia de Tarragona no és aliena a la situació d'incertesa general. Hi ha alguns sectors econòmics, com la petroquímica, que tenen una "certa independència" de l'evolució de la pandèmia, però també som una demarcació turística per excel·lència. Ara per ara les incerteses són màximes i necessitem el turisme internacional. Al nostre territori la presència dels pocs sectors econòmics que sí es podrien beneficiar de l'actual conjuntura és mínima. No tenim referents en farmàcia, laboratoris d'anàlisi clínic, ciberseguretat, enginyeria informàtica etc.

A la darrera enquesta del 2021, una mica més de la meitat dels economistes tarragonins van contestar que esperaven una moderada recuperació, principalment durant el segon semestre. Un terç aproximat no apreciava un creixement rellevant i la resta (poc més del 10%) contestava que sí preveia una forta recuperació al 2022.

Evidentment hi ha més variables, com per exemple els projectes lligats als fons Next Generation, però tot està molt condicionat a l'evolució de la pandèmia. Si s'aconsegueix "controlar-la" (ja no diem superar del tot), hi haurà un esclat econòmic. Tant debò sigui així!