Jurídic

Dret de separació dels socis en cas de manca de repartiment de dividends

Maria Pagès

Responsable Departament Mercantil

mpages@balanaeguia.com

www.balanaeguia.com

El passat mes de gener, el Tribunal Suprem va dictar una sentència rellevant amb relació al dret de separació del soci/sòcia en el supòsit de manca de distribució de dividends, interpretant l'actual article 348 bis de la Llei de Societats de Capital.

El citat article, el qual ha estat objecte de susceptibles modificacions, preveu el dret de separació del soci/sòcia per manca de repartiment de dividends, sempre que (i) hagin transcorregut cinc exercicis des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil; (ii) que la Junta General no hagi acordat la distribució de dividends, com a mínim del 25% dels beneficis obtinguts durant l'exercici anterior a l'acord, que siguin legalment distribuïbles; (iii) que s'hagin obtingut beneficis durant els darrers tres exercicis anteriors; (iv) que els dividends distribuïts durant els últims cinc anys no superin el 25% dels beneficis legalment distribuïbles en aquest període; (v) que el soci/sòcia hagués fet constar la seva protesta a la Junta per la insuficiència dels dividends reconeguts i (vi) que el soci/sòcia exerceixi el seu dret per escrit en el termini d'un mes des de la data de celebració de la corresponent Junta General.

En la recent Sentència del Tribunal Suprem s'analitza el possible exercici abusiu del dret de separació del soci/sòcia per manca de repartiment de dividends, quan a la Junta General 0rdinària no s'acorda repartir dividends, però als pocs dies es va convocar una nova Junta General, en la que es va acordar la distribució dels beneficis de l'exercici anterior, va precedir, pocs dies abans, una altra Junta General. Ja una vegada convocada la segona Junta General de Socis, figurant com a únic punt de l'Ordre del dia el repartiment de dividends, el soci que havia votat en contra de l'acord adoptat a la primera Junta, va comunicar a la Societat la seva voluntat de separar-se de la mateixa fent ús de l'exercici del seu dret de separació establert en l'article 348 bis de la Llei de Societats de Capital.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem entén que va existir, en l'exercici del dret de separació, abús de dret i incompliment de la bona fe, doncs amb la seva conducta, es va posar de manifest que la seva voluntat real no era obtenir un benefici, protegit per l'article 348 bis de la Llei de Societats de Capital, sinó separar-se de la Societat, fins i tot quan pogués implicar un risc per a la supervivència de la pròpia Societat, havent convocat prèviament l'Òrgan d'Administració nova Junta General amb proposta de distribuir dividends. Per això, confirma que en aquest cas no s'ha exercit correctament el dret de separació, al resultar el mateix abusiu.

El Tribunal Suprem conclou en confirmar que en una Junta General es pugui deixar sense efecte tot allò acordat prèviament, de conformitat amb la Llei de Societats de Capital, partint de la base que es vàlida la substitució d'un acord per un altre. A més, indica que el segon acord únicament produeix efectes des que s'adopta i no elimina els efectes ja produïts de l'acord anterior, especialment quan s'han atorgat drets a favor de tercers de bona fe, però en aquest supòsit, l'exercici del dret de separació en virtut del primer acord, el qual va ser posteriorment revocat, va ser abusiu, per la qual cosa no es pot protegir legalment.

Per tot això, el Tribunal Suprem en la seva Sentència, estableix les bases per a l'aplicació de l'exercici del dret de separació previst a l'article 348 de la Llei de Societats de Capital, l'aplicació de la qual, més enllà del compliment dels requisits que estableix el propi precepte i mencionats anteriorment, exigeix la concurrència del principi de bona fe del soci/sòcia respecte la Societat a la qual s'està vinculat i sense incórrer en abús de dret.