-Hola, ets nou? No t'havia vist mai!

-Hola, sí, vaig entrar fa 10 dies.

-Encantat, jo sóc el Joan i estic al departament d'administració.

-Encantat jo sóc P5Q700X i estic a fàbrica, a producció.

Tanquin els ulls i viatgin fins el divendres 19 de desembre del 2025. Segurament aquesta pot ser una conversa real entre una persona i un robot al dinar d'empresa nadalenc. No ens queda pas tan lluny.

Que les màquines, la tecnologia, i els avenços que tot això comporta han vingut per quedar-se i fer-nos la vida més fàcil ningú ho posa ja en dubte a aquestes alçades. Ara bé, la capacitat tecnològica i la innovació evolucionen a una velocitat molt superior a la que nosaltres sóm capaços d'assumir. Per fer-nos-en una idea, Google va aparèixer l'any 90, Facebook el 2004 i l'Ipad el 2010. Fa quatre dies que tenim ordinadors i internet va irrompre a les nostres vides fa relativament poc. Tot va molt ràpid i tot s'accelera sense deixar-nos capacitat per pair-ho, provocant-nos un vertigen difícil de gestionar que ens acaba paralitzant en molts casos.

Què podem fer davant de tots aquests fenòmens disruptius? ens hi oposem i lluitem per impedir-ho i continuem reclamant i defensant el nostre status quo de sempre o ens adaptem i mirem com en podem treure profit? Charles Darwin deia que "no és l'espècie més forta la que sobreviu sinó aquella que millor s'adapta al canvi". Aquesta adaptabilitat i aquesta flexibilitat serà una de les claus per no quedar fora d'un entorn laboral altament competitiu i altament tecnològic.  La relació home-màquina farà un equip imparable sempre que les veiem com aliats que han vingut a ajudar-nos i no pas com a competidores. 

No podem construir el futur mirant el passat, fer-ho així només serveix per veure-hi amenaces, el futur es construeix mirant precisament al futur, dibuixant-lo, imaginant-lo i descobrint i identificant totes les oportunitats que ens pot arribar a oferir. D'aquesta manera ens activem i generem una actitud proactiva i adaptada al canvi.

L'escriptor de ficció Douglas Adams, va escriure l'any 1999 a la seva obra "Com deixar de preocupar-se i aprendre a estimar internet" que tot el que hi ha al món, quan naixem, és normal.

Qualsevol nou invent que apareix entre la nostra data de naixement i abans de complir els 30 anys, considerem que és increïblement emocionant i creatiu i, amb una mica de sort, fins i tot, podem arribar a dedicar-nos-hi i ser especialistes del nou invent. Ara bé, qualsevol cosa que s'inventi una vegada hem complert els 30 anys, considerem que està contra l'ordre natural de les coses i que és el principi de la fi de la civilització tal i com la coneixem. És quan l'invent compleix prop de 10 anys, que a poc a poc, comencem a admetre'n les seves bondats. Està clar que aquesta capacitat d'adaptar-se és deu en molts casos a reaccions emocionals que acaben provocant-nos aquestes innovacions. La gent jove les acostuma a adoptar ràpidament però per contra les no tan joves acostumen a veure-hi amenaces i ser-ne reticents.

No malgastem temps en lamentar-nos com ens afectaran aquests canvis tecnològics a la nostra vida. Invertim-lo en com podem aprofitar-nos d'aquesta nova situació, i quines oportunitats en poden sorgir,  si ho fem així, segurament els resultats seran molt més positius. Estiguem preparats per compartir taula amb un robot i desitjar-li un bon Nadal.