Jurídic

La dispensa d’auto contractació dels apoderats no és un xec en blanc

Joan Andreu Reverter

Advocat

Existeix la creença popular que un apoderat notarial té llicència per a fer allò que consideri oportú en la presa de decisions sobre la societat a la que representa. I és veritat que un apoderat té màniga ampla, perquè així ha de ser la gestió d'una empresa, on les decisions estratègiques adequades no estan escrites en cap manual infal·lible. Per tant, a l'hora de designar un apoderat, hem d'anar en compte i apostar per persones amb una qualificació professional irrefutable, ja que podran prendre decisions amb un cert risc, ja que d'això va l'activitat empresarial, i no se'ls podran retreure.

Però, contràriament a aquesta creença, els poders concedits a aquesta figura no són una mena de xec en blanc i tenen alguns límits clarament definits a l'ordenament legal, amb la idea de la lleialtat al centre. Un d'ells fa referència a la denominada dispensa d'auto contractació, una clàusula que permet a l'apoderat signar acords en nom de l'empresa on ell en resulta beneficiat a títol particular. Aquests acords no seran vàlids quan es pugui objectivar que la societat representada pateix un perjudici clar que demostra que el seu representant ha resolt l'evident conflicte d'interessos en benefici propi, el que es consideraria una actuació deslleial i provocaria la nul·litat de l'acord.

Poso un exemple recent en el que el nostre despatx ha obtingut una sentència favorable. En aquest cas, un apoderat d'una societat que, al mateix temps, era propietari de l'immoble on l'activitat empresarial es duia a terme, va signar un nou contracte de lloguer sobre aquest immoble de la seva propietat en nom de la societat a la que representava, després d'haver-se enemistat amb la titular del negoci, la seva ex parella. Un nou contracte per una quantia substancialment més gran, amb un preu fora de mercat. Davant els factors objectius del cas, el jutge va considerar deslleial aquesta actuació dictaminant la nul·litat del nou contracte.

La sentència demostra novament que la creença que els apoderats poden fer el que vulguin no és correcta. Tal com passa amb els administradors d'una empresa, la llei marca als apoderats diversos límits i estableix mecanismes de defensa contra aquestes actuacions deslleials que permeten, en un gran percentatge dels casos, aconseguir la nul·litat de les actuacions que es poden considerar objectivament perjudicials per a l'empresa i beneficioses per als seus interessos particulars. És qüestió, com sempre diem, de ser conscients dels nostres drets i estar disposat a lluitar per ells.