La credibilitat és el pal de paller que sustenta una relació, ja sigui personal o professional. Si no som creïbles l'un per l'altre, els uns pels altres, qualsevol contingut que posem sobre la taula en el marc de la relació quedarà distorsionat i empobrit per la falta de fiabilitat. Sense credibilitat és molt difícil construir alguna cosa plegats i amb sentit, a mig o llarg termini, més enllà de la pressió del curt termini, massa sovint amb un deix mercantilista. Si no hi ha credibilitat l'aposta es basa en el risc. La credibilitat emergeix de la consistència personal i nodreix i es nodreix de la confiança en una dansa virtuosa de reciprocitat que es retroalimenta. La credibilitat es genera des de la congruència biogràfica i des de la fortalesa essencial, i implica un rigor, un fil conductor coherent que aporti sostenibilitat operativa i relacional. La credibilitat treballa per l'autoestima des de l'expressió assertiva de les pròpies conviccions i valors.

La popularitat és la moneda de canvi de les transaccions socials. En el gran mercat de la vida, en el que tot té un preu, la popularitat cotitza a l'alça i hi ha moltes persones que estan disposades a assumir un alt cost personal a canvi del reconeixement col·lectiu, ja sigui d'un grup proper de referència, més o menys petit, o d'una estructura social molt més àmplia. La popularitat està sotmesa a les tensions especulatives del moment i de les circumstàncies. La popularitat genera servituds en un intercanvi constant de gratificacions immediates, en una mena de pèrdues i guanys sovint poc transparent i amb agendes ocultes. La popularitat treballa per l'ego des de la hiperexposició continuada i la dificultat, volguda o inconscient, de posar límits i la necessitat d'ocupar la centralitat. La popularitat comparteix arrel lèxica amb populisme.

Hi ha persones que confonen la credibilitat amb la popularitat. Hi ha persones que lideren relacions, n'hi ha d'altres que les instrumentalitzen en benefici propi. Tenint en compte que tant la credibilitat com la popularitat són atribuïdes, cadascú ha de decidir com vol jugar les seves cartes a la gran partida de les relacions interpersonals per donar-se resposta sí mateix a la pregunta: vull ser creïble o vull ser popular? El lector pot estar pensat que no tenen perquè ser dues opcions excloents entre sí, i és ben cert, tanmateix en aquest article em permeto la llicència didàctica de presentar-les com una polaritat en que essencialment hom ha d'escollir-ne una o altra com a estil relacional preferent. L'experiència d'anys acompanyant a persones en moltes empreses i organitzacions m'inspira aquesta polaritat, que reconec una mica incòmoda.