Volem socis externs a la nostra empresa familiar?, és una qüestió que pot ser convenient plantejar-se en pensar en el futur d'aquesta. Es diu que el nombre ideal de socis és senar (imparell) i inferior a tres; però tenir socis adequats pot enfortir l'empresa. Els socis familiars és difícil escollir-los passada la primera generació, i en cas de fer-ho les conseqüències a la relació familiar poden ser importants; per això normalment recomano que si s'han de fer podes les faci la generació precedent. Els socis no familiars en principi sí que és més fàcil escollir-los. Sovint oblidem que tot empresa familiar té com a mínim un soci extern: l'agència tributària.

Igual que amb el matrimoni, una qüestió clau és: amb qui? És important tenir clar el motiu de la unió, el perfil ideal de la parella, prestar molta atenció a la compatibilitat dels valors de cada part i estar atents a l'estómac (el fealing que diuen els anglesos, les sensacions). I hem de tenir en compte els possibles imprevistos: qui substituirà al soci, persona física, amb qui ens hem enamorat?, potser els seus continuadors tenen un altre trenar.

És crític tenir clar la mena de soci. No és el mateix un soci financer amb voluntat de permanència temporal, que un soci estratègic a llarg termini que aporti més que diners. Serà un soci que treballarà a l'empresa?, que estarà a la direcció o govern? El soci entra per substituir el capital a un que vol sortir, o aporta capital per nous projectes? En qualsevol cas, compartim la visió de futur de l'empresa?

Introduir un extern al capital de l'empresa familiar pot ser un canvi de paradigma; pot obligar a professionalitzar més el funcionament d'aquesta, el que en principi és bo. La transparència de la informació, el control i la rendició de comptes pot ser diferent que la patern-filial o entre germans. Pot ser que augmenti la visió a curt termini i la recerca de rendibilitat, contràries a la tradicional visió a llarg termini i capital pacient de moltes empreses familiars.

El soci entrant amb molta probabilitat farà una anàlisi de la comptabilitat més estricte que els auditors, i dels sistemes i estructures. També analitzarà amb detall els possibles riscos fiscals, mediambientals... Potser la família haurà de deixar de fer amb l'empresa coses que veia com naturals i que tenia assumides com eternes.

Una qüestió important és tenir clar el contingut del pacte d'accionistes, que caldrà elevar als estatuts si es vol que tingui eficàcia davant de tercers. Les estructures de govern i les majories qualificades o els vetos per la pressa de segons quines decisions poden ser molt rellevants. Una altra qüestió pot ser el dret de sortida, o d'expulsió, de socis; en aquest sentit la valoració de l'empresa, els drets d'adquisició preferent, arrossegament i acompanyament han d'estar tan clars com sigui possible. No hi ha pactes estàndard, cal un vestit a mida.

El cas extrem d'entrada de socis externs a les empreses familiars és el de la cotització en borsa, com a Reig Jofre, o el probable proper dels Puig. Un exemple que a mi m'agrada molt és de la manresana AUSA. El fet que la propietat inicial fos de diferents famílies (com el cas de Fluidra), és un factor que facilita l'entrada de socis externs. En aquest cas, "si no vols caldo pren dues tasses". L'any 1992 va entrar com a soci financer el grup britànic 3i, que a més a més d'aportar capital fresc va forçar la professionalització del consell d'administració i el primer conseller delegat no familiar. L'any 2002 li varen comprar les seves accions. I després de la gran recessió, el 2015 va entrar un nou soci extern, la família Gracia, que addicionalment de capital van aportar sinergies estratègiques; fins al 2022 en què de nou les famílies fundadores varen recomprar.

L'entrada de socis externs no vol dir necessàriament que l'empresa deixi de ser familiar. Conceptualment, caldrà veure quin pes manté la família en la definició de l'estratègia del negoci i quina és la seva voluntat de continuar fent-lo. Fiscalment, haurà d'analitzar-se el compliment dels diferents requisits per gaudir dels beneficis fiscals de l'empresa familiar.

L'entrada de socis externs a l'empresa familiar pot ser més difícil que la venda d'aquesta, ja que encara que tècnicament poden tenir moltes similituds (valoració, due diligence) psicològicament pot requerir un major esforç. Segons la meva experiència, és important que tota la família empresària sigui conscient dels avantatges i inconvenients, i que la decisió tingui el màxim recolze.