Mentre els diversos partits van definint candidats i estratègies per a les sobrevingudes Eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, fora molt bo que a les comarques de Tarragona també afinéssim en l'elaboració d'una agenda de reptes i prioritats territorials. Vista la fragmentació del mapa polític català i la previsible geometria variable que se'n derivarà, el proper mandat pot obrir finestres d'oportunitat per practicar un peix al cove territorial que bona falta ens fa. Això si, recordem la metàfora marinera de que no hi ha bon vent per a qui no sap on va.

Les nostres comarques han estat el detonant d'aquestes eleccions anticipades amb el debat sobre el Hard Rock que ha impossibilitat l'aprovació dels pressupostos i ha acabat provocant els comicis. Un debat en negatiu, per l'oposició d'un partit que tenia la clau de la governabilitat i la poca convicció del partit del govern a defensar un projecte que, des de fa anys, compta amb el suport dels agents econòmics tarragonins. Coses de la geometria variable, cal prendre'n nota.

Però si la política catalana ens ha de dir què no podem ser de grans, potser que ens ajudi a decidir allò que sí podem ser. O com a mínim, que ens faciliti que ho puguem articular des d'aquí. En aquest sentit, en clau tarragonina la propera legislatura ha de ser la de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. La iniciativa dels alcaldes de Tarragona i Reus apadrinada per la Diputació de Tarragona ja ha estat explicada a les forces polítiques catalanes, aparentment amb una bona receptivitat. És el moment d'impulsar una estratègia a partir del consens territorial per posar aquest objectiu a l'agenda dels grups parlamentaris i, sobretot, del Govern que surti del 12M.

Un organisme que gestionés els interessos de la segona àrea metropolitana del país amb competències institucionals i finançament tindria la virtut de millorar l'eficiència en temes com el transport, les infraestructures, els residus, l'aigua, l'energia, el talent i l'educació, les inversions estratègies, etc. Però també protegiria els projectes de territori de certes dinàmiques de la política parlamentària que, com hem vist amb Hard Rock, poden anar en contra dels interessos d'un territori pels interessos de postureig partidista d'una força amb només 8 diputats, 1 de la nostra demarcació.