Exceltur, la patronal espanyola del turisme, acaba de fer públiques les seves consideracions sobre la situació que travessa el sector, que combina el que tot apunta que serà un any de rècord en volum de visitants amb l'increment de les manifestacions de turismofòbia, dos fenòmens íntimament lligats. Alguns mitjans de comunicació, amb una línia editorial diguem-ne que poc favorable al sector, ja ho han interpretat com a que els mateixos empresaris reconeixen que s'han passat de frenada. Una mena de mea culpa.

I no és això el que pretén dir-li a la societat l'Aliança per a l'Excel·lència del Turisme i bona part del sector, també des de la Costa Daurada. El manifest de 80 mesures que Exceltur demana a l'Administració posa el focus en el necessari gir cap al turisme de qualitat, un segment que genera impactes molt més positius allà on fa turisme. Però que és més exigent. Amb les propostes dels allotjaments, però també amb tot un seguit d'elements que no depenen de les empreses turístiques.

D'això va el posicionament del sector turístic. De combatre l'allotjament il·legal; de millorar la formació de les persones que treballen al turisme; de prestigiar el sector a l'alçada del seu impacte en el PIB i en la generació d'ocupació; d'impulsar un urbanisme i uns serveis públics també de qualitat al nivell del tipus de turista que volem atreure... En definitiva, de posar les bases per fer un sector més competitiu. Quantitativa i, sobretot, qualitativament.

Els impactes negatius del turisme van per barris, i això fa que la turismofòbia tingui sentit a uns llocs molt més que a altres. La Costa Daurada no té res a veure amb Barcelona a nivell de gentrificació, saturació i impactes mediambientals. Tenim recorregut per seguir creixent. Però hem de fer-ho en la direcció adequada, la que ja es va començar a transitar fa gairebé tres dècades amb PortAventura, les inversions constants del sector de l'allotjament i la promoció dels nostres atractius. Cal llegir bé el missatge del sector i no matar, per prejudicis ideològics, una gallina que encara té molts ous d'or per posar.