Aquest mes celebrem el Dia Internacional de la Dona. Ara fa cinc anys que vaig tenir el plaer de ser convidada al Port de Tarragona a participar en la celebració d'aquest dia, fent una xerrada sobre el desenvolupament de la carrera professional en clau de dona. No sabíem que estàvem a punt de ser confinats. Em vaig sentir molt agraïda de tenir la oportunitat de fer-ho, perquè jo mai m'havia reivindicat com a "dona professional". Vaig aprofitar-ho per reflexionar de forma profunda sobre el meu rol i el de milers de dones que acabem convertint-nos en empresàries, sense haver tingut referents que ens haguessin ensenyat com comunicar el nostre valor.

Moltes coses han canviat molt des de llavors i d'altres, no gaire. Una de les que no ha canviat és la meva definició del que és una bona professional. Primer, és algú que ha de tenir visió, que sàpiga visualitzar el que vol aconseguir. En segon lloc, que tingui la capacitat de relacionar-se amb els altres de forma positiva; sense aquesta habilitat, no hi ha cap expertesa que pugui ser ben valorada per una altra persona. Finalment, ha de ser algú amb capacitat executiva, que sàpiga resoldre problemes; ha de tenir la capacitat de prendre decisions que l'apropin a la visió que està perseguint. Addicionalment, per que aquestes tres coses passin, aquesta professional ha de tenir un context que li permeti aconseguir-ho. Aquí trobem el gran obstacle ocult. Per ser una bona professional cal que et donis permís per comunicar el teu valor.

La creença de milers de professionals (i la meva pròpia fins no fa gaires anys) és que per transmetre confiança, havíem de sonar com a "expertes". Vam aprendre que s'havia de notar el nostre coneixement. Fèiem servir paraules complexes que els nostres clients no podien comprendre, perquè s'adonessin del que sabíem. El resultat és que acabes sent molt bona professional i no tan bona comunicadora. I això és un problema. Quan hi ha milers de professionals que tenen la mateixa especialitat que tu, i no saps comunicar el teu valor, no saps com atraure nous clients. I si els teus clients no perceben el teu valor, no podràs fer créixer el teu negoci amb el que saps fer. La gent no et paga pel que vals, sinó pel que ells pensen que tu vals.

A una economia de serveis con la nostra, la majoria de professionals i negocis de serveis operem més en clau d'expectatives dels clients que del nostre coneixement expert. Les persones, quan necessitem resoldre un problema que ens afecta, volem parlar amb professionals que ens transmetin tranquil·litat i consistència. L'expertesa, ja es pressuposa. Pots ser molt bona tècnicament, però quan es tracta de serveis a persones, cal saber comunicar. Si no defineixes el teu valor i el dissenyes intencionalment, el teu potencial està molt limitat.

La bona noticia és que el disseny és instintiu, forma part de totes les nostres converses. Quan el fem conscient, és quan podem produir productes i serveis que enriqueixin la vida de les persones. Perquè dissenyar un bon servei pels clients està en els detalls, en la preocupació per que els serveis tinguin valor per a les persones. Les solucions no son correctes o incorrectes. Son millors, pitjors, son prou bones o no son prou bones. El repte està en que cada persona és diferent i no aprens realment com resoldre un problema d'una persona fins que has desenvolupat una solució.

La societat ens marca a les dones un rol de cuidadores. Tot i això, res no ens impedeix tenir una carrera professional d'èxit. O pot ser sí? Doncs depèn del context de cadascuna. Més sovint del que sembla, per tenir èxit com a professional, cal tenir el coratge de fer coses sense demanar permís. Perquè sabem que no ens el donarien. És per això que aprendre a comunicar i ensenyar a fer-ho a altres professionals forma part ara del meu propòsit personal i empresarial. Crec que la veritable experiència no es mesura pels anys que portem repetint les mateixes tasques, sinó per la profunditat dels problemes que resolem i l'impacte que generem. Vull reivindicar que necessitem més empatia als negocis. I que les dones acostumem a tenir-ne més. Simplement perquè estem més entrenades.