Des del punt de vista econòmic, un clúster es defineix com una concentració territorial d'empreses, amb institucions i altres agents relacionats i interconnectats, enfocats a un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta concentració crea unes economies d'aglomeració fent que les empreses siguin més eficients i amb major potencial. Hi aquí és tant important la idea de concentració d'empreses com la de connexió entre elles, col·laborant, competint, establint relacions de proveïdor - client...

És important definir també què no és un clúster:

• Un clúster no es defineix per un decret del govern
• No hi ha un clúster en una ciutat determinada perquè tingui un conjunt d'empreses de transport públic, perquè és allò que passa a totes les àrees urbanes. Ni tampoc perquè hi ha un nombre important de perruqueries, perquè n'hi ha a totes les ciutats. Llavors cal una "presència" diferencial respecte altres economies. Per això és evident que hi ha un clúster de la química a Tarragona.
• Un clúster tampoc es defineix perquè hi hagi una associació que en porti el nom.
• La dimensió territorial també és clau, perquè buscar que "concordi" amb les delimitacions administratives porta a definicions absurdes. Els clústers tèxtils van desenvolupar-se a partir de la instal·lació de les fàbriques al costat dels rius, no de la conformació provincial.

A casa nostra però hi ha un exemple clar basat en una activitat present arreu que ha sabut desenvolupar fins ara les característiques d'un clúster des de la definició economicista. El clúster TIC Catalunya Sud, dins del qual les empreses poden trobar sinergies amb altres agents i buscar col·laboracions entre elles.

L'associació, nascuda el 2014, incorpora més de 80 empreses (des de startups fins a grans firmes) a més d'institucions públiques o actors clau com la Universitat. Segons dades de l'associació, aquestes empreses generen més de 17 mil llocs de treball directes i 1.650MEUR de facturació.

Quins reptes tenim per davant?

Com a empreses, com a associació i també com a entitats i organitzacions del territori, toca continuar treballant, i això passa per una sèrie de reptes

• Cal facilitar les relacions entre les empreses del sector i les sinergies entre elles, però també amb la resta de teixit empresarial
• Cal demanar al conjunt de les empreses, administracions i organismes que confiïn en les empreses d'aquí per donar-los més experiència i solidesa (allò típic que tot es va a comprar a Bcn)
• Cal promoure el creixement de les empreses de base tecnològica, perquè aquestes puguin fixar reptes més grans, innovar, i fixar talent al territori...
• Millorar l'impacte extern i la projecció (més enllà del territori) i això va en la línia de la internacionalització, accedint a nous mercats i participar en projectes europeus.
• La innovació és clau, i per fer-ho calen vincles amb les entitats de recerca des del desenvolupament bàsic, al més aplicat (usabilitat, per exemple)
• Treballar en la captació, la retenció de talent i la millora de les competències .
• I cal que l'administració faciliti, recolzi, donant cobertura als projectes, actuant com a "demanda", promovent la innovació, però és important que aquesta administració no vulgui liderar, ni ha de voler ser-ne el protagonista.

En definitiva, cal reivindicar la importància del sector, el seu pes i els seu impacte, però cal seguir treballant amb constància i mirada llarga per continuar polint aquest diamant per convertir-lo en un dels principals motors econòmics del territori.