El sistema tributari espanyol, encara que avançat en molts aspectes, segueix presentant importants focus de conflicte entre contribuents i l'Administració. Destaquem a continuació, entre altres, cinc àmbits que generen una elevada litigiositat i falta de seguretat jurídica en els contribuents: les reestructuracions empresarials, el sistema Veri*factu, la fiscalitat de les empreses familiars, les despeses deduïbles dels autònoms i la valoració en la transmissió de participacions a l'IRPF.

1. Reestructuracions empresarials: existència d' un "motiu econòmic vàlid". El règim fiscal de neutralitat per a fusions, escissions i aportacions d' actius a l'Impost sobre Societats, permet diferir la tributació de les plusvàlues meritades en aquestes operacions, sempre que existeixi un "motiu econòmic vàlid". No obstant, la interpretació restrictiva d'aquest concepte per part de l'Agència Tributària ha generat nombrosos litigis, interpretant que aquestes operacions tenen com a única finalitat l'estalvi fiscal.

2. Veri*factu: prorrogat a l'últim moment per a l'any 2027. El nou sistema de facturació Veri*factu, prorrogat a última hora, i ara obligatori a partir de 1 de gener de 2027 per a les societats, i 1 de juliol per a empresaris persones físiques, busca garantir la traçabilitat i inalterabilitat de les factures emeses. Encara que el seu objectiu és combatre el frau, ha generat inquietud entre els autònoms i PIMES pels costos d'adaptació, la complexitat tècnica, l' amenaça de sancions elevades i les excepcions poc clares a la seva aplicació. Tot això tenint en compte la futura entrada en vigor de la factura electrònica, per a les operacions entre empresaris, per a la qual encara no hi ha data.

3. Empreses familiars: beneficis fiscals amb requisits ambigus a complir. Les empreses familiars gaudeixen de beneficis fiscals com l' exempció a l' Impost sobre el Patrimoni o la reducció del 95% a l' Impost sobre Successions i Donacions. No obstant, la seva aplicació està subjecta a requisits estrictes i sovint ambigus, que generen inseguretat jurídica. La disparitat de criteris entre Comunitats Autònomes i la falta de claredat sobre la gestió del patrimoni empresarial, agreugen el problema.

4. Autònoms i despeses deduïbles de la seva activitat econòmica: una línia molt fina. Els autònoms (empresaris i professionals persones físiques) davant una comprovació tributària, tenen dificultats per a deduir algunes de les despeses relacionades amb la seva activitat econòmica. La normativa exigeix que les despeses estiguin "afectes" a l'activitat econòmica, però la interpretació d'aquest concepte és font constant de conflictes. Exemples de tot això són l'ús mixt de vehicles, subministraments a la llar, despeses de manutenció, despeses de telefonia o vestuari professional; són especialment problemàtics i acostumen a derivar en comprovacions, inspeccions i sancions per part de l' Agència Tributària.

5. Valoració en la transmissió de participacions a l'IRPF: ¿com valorar les participacions transmeses? La transmissió de participacions de societats no cotitzades, per part de persones físiques, planteja dubtes sobre la seva valoració fiscal a efectes de l' IRPF. L'article 37.1.b de la Llei de l'IRPF estableix un valor mínim presumpte, que pot diferir del preu realment satisfet en la transacció. Aquest article 37.1.b valora les participacions transmeses per l' import rebut si aquest és el preu de mercat, o en cas contrari, pel major dels dos següents: el valor derivat dels fons propis de la societat, o el resultat de capitalitzar els resultats dels tres últims exercicis. Això comporta haver de tributar a l'IRPF, per un guany fictici, generant inseguretat i litigis amb l'Agència Tributària.

Tots aquests conflictes indicats, reflecteixen la necessitat urgent d'una major claredat normativa, una interpretació més coherent per part de l'Agència Tributària i una aposta decidida per la seguretat jurídica. Només així es podrà reduir la litigiositat i fomentar un entorn fiscal més just i predictible per als contribuents.