En els darrers anys, el mercat laboral català ha mostrat una evolució positiva. Catalunya s'acosta als quatre milions d'ocupats i manté xifres rècord d'afiliació, amb al voltant de 3,88 milions de treballadors registrats i una taxa d'atur propera al 8%, sensiblement inferior a la mitjana espanyola. Aquestes dades reflecteixen una economia dinàmica i resilient, impulsada per sectors com els serveis, la indústria o la logística. Tanmateix, darrere d'aquesta bona evolució macroeconòmica emergeix un dels grans reptes estructurals de les empreses: atreure i fidelitzar talent qualificat.

Per a moltes companyies, especialment aquelles ubicades fora de les grans capitals, la qüestió ja no és només crear ocupació, sinó convèncer el talent d'on vol desenvolupar el seu projecte vital i professional. A Catalunya, com en moltes altres regions europees, aquesta competència es produeix en un context marcat per tres tendències clares: la mobilitat internacional del talent, la concentració d'oportunitats en grans àrees metropolitanes i la creixent importància de la qualitat de vida en la decisió professional.

En aquest escenari, ciutats globals com Barcelona exerceixen una forta capacitat d'atracció. La concentració d'empreses tecnològiques, startups, centres de recerca i ecosistemes innovadors genera un efecte pol que capta talent jove tant nacional com internacional. Al mateix temps, molts professionals altament qualificats opten per experiències a l'estranger, atrets per salaris més alts o trajectòries professionals globals.

Per a territoris com el Camp de Tarragona i ciutats com Reus, el desafiament és doble. D'una banda, competir amb grans hubs urbans. De l'altra, fer-ho en un context demogràfic en què el relleu generacional serà cada vegada més limitat i en què les empreses necessitaran perfils especialitzats en tecnologia, indústria avançada, logística o sostenibilitat.

Tanmateix, aquesta realitat també obre oportunitats. El talent del 2026 ja no busca únicament salari o prestigi corporatiu. Busca propòsit, equilibri vital i projectes amb impacte. I és precisament en aquest punt on ciutats com Reus poden jugar un paper diferencial.

La proximitat entre empresa, territori i comunitat permet construir entorns laborals més humans, propers i amb més capacitat de desenvolupament professional; buscant una major qualitat de vida, menor pressió immobiliària, menys temps de desplaçament reduïts, bona connexió amb el territori i un entorn que permet conciliar carrera i projecte personal.

Des de People & Talent de MaserGrup creiem que el futur del talent a Catalunya passa també per reequilibrar el mapa d'oportunitats. No es tracta de competir amb Barcelona, sinó de complementar el seu ecosistema amb pols empresarials sòlids en altres territoris.

Per aconseguir-ho, serà clau avançar en tres àmbits. Primer, reforçar la connexió entre universitat, formació professional i empresa per generar talent local. Segon, projectar internacionalment l'atractiu de ciutats mitjanes com a llocs on desenvolupar carreres professionals d'alt nivell. I tercer, apostar per models organitzatius amb projectes estimulants.

L'economia catalana afronta una nova etapa marcada per la innovació, la digitalització i la sostenibilitat. En aquest camí, el talent serà el principal factor de competitivitat. La pregunta que moltes empreses ens fem avui no és si hi haurà talent, sinó on decidirà viure i treballar.

El repte és sobre la taula: aconseguir que cada vegada més professionals mirin cap a Reus o la nostra àrea geogràfica i descobreixin que aquí també poden construir el seu projecte de vida familiar i professional.