Impuls a la mega central hidroelèctrica ‘inversa’ de l’Ebre

Els promotors volen aprofitar el context favorable a les renovables per afrontar el desafiament de construir el magatzem d’energia més gran del món

Imatge virtual de les basses que servirien per acumular l'aigua del riu Ebre per produir l'energia elèctrica.
Esteve Giralt / Riba-roja d'Ebre

Les dimensions del projecte, una súper central hidroelèctrica reversible capaç d'acumular tanta energia com tres reactors nuclears, més de 3.000 megawats, obliguen a trobar inversors capaços de posar damunt la taula 2.600 milions d'euros. L'extensió, unes 700 hectàrees de terreny com a mínim, fan necessària la complicitat de dos municipis i dues comarques veïnes, Riba-roja d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, i la Fatarella, a la Terra Alta. El context per tirar-ho endavant ha de ser necessàriament favorable, perquè necessita que totes les administracions competents hi creguin.

Esperançats, a tocar del riu Ebre estan convençuts que ara és el millor moment per fer realitat la central, amb la post pandèmia i els fons Next Generation de recuperació buscant noves inversions verdes. El projecte s'ha precipitat a partir d'una informació periodística avançada pel programa Sense Ficció (TV3) a finals de maig.

"No és un projecte més de generació renovable, no és un parc eòlic ni una planta fotovoltaica, és alguna cosa diferent i volem que sigui diferent. El treball que estem fent amb el territori és fonamental", explica Rafa Sánchez, un dels tècnics impulsors de la súper central. Fins ara, i això no és el més habitual, no ha generat rebuig al territori on es vol implantar. Riba-roja d'Ebre, amb experiència i recorregut en la generació energètica, hi veu una alternativa de futur. La Ribera d'Ebre, conscient en la caducitat de la nuclear d'Ascó, també s'hi posa bé. Per la veïna Terra Alta és una forma de lluitar contra la despoblació.

Els promotors fa temps que busquen a més a més fórmules per tal que la central tingui retorn més enllà del previsible, la creació de llocs de feina (5.000 durant les obres) i la pluja de milions d'euros en forma d'impostos, taxes i llicències. No és fàcil perquè jurídicament hi ha limitacions, però ja s'estudia per exemple que part de l'energia elèctrica serveixi per millorar els sistemes de regadiu del sector agrícola. L'enllumenat públic també se'n podria beneficiar.

Els promotors destaquen amb orgull que per primer cop un projecte energètic sorgeix del territori mateix en una zona acostumada a tot el contrari. Asseguren que tècnicament és viable perquè les centrals hidroelèctriques reversibles no són cap invent modern, amb els primers antecedents fa més d'un segle.

Una de les claus de volta del projecte és l'excedent d'energia que preveuen generarà la proliferació de centrals eòliques i plantes fotovoltaiques a mig termini. És l'excedent el que permetrà moure l'aigua a través de les dues grans basses de la central reversible, aprofitant en cada moment la millor oportunitat entre l'oferta i la demanda elèctrica. L'electricitat es vendria a la xarxa molt més enllà de les comarques de Tarragona i l'Ebre. La idea és abastir Barcelona, l'Aragó i també França.

L'aigua d'una bassa inferior s'impulsa fins a una superior, a una cota més elevada i l'emmagatzema; quan el sistema necessita energia, la central turbina l'aigua de nou cap a la bassa situada més avall i es genera així l'electricitat amb la força de l'aigua. Tot i que caldria molta aigua per omplir les dues grans basses, 75 hectòmetres cúbics cadascuna (150 milions de litres), només caldria omplir-les un cop. L'energia es genera sense malgastar aigua i només s'haurien de compensar les pèrdues d'aigua per evaporació, dins d'un circuit tancat.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb competències sobre els cabals del riu Ebre, veu amb bons ulls la central hidroelèctrica reversible. També hi estan a favor la Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica.

El temps dirà si la súper central agafa la directa o segueix sent només un projecte il·lusionant, com ja va passar una dècada enrere quan es va posar damunt la taula per primer cop. "Seria el magatzem d'energia elèctrica més gran del món", destaca Sánchez. Els promotors, Gironès i Raimats, amb part del capital a Lleida, posen damunt la taula un calendari que marca el 2026 en vermell com l'any per començar les obres. Abans caldrà trobar els inversors, entendre's amb el territori i superar tots els tràmits administratius.

Notícies relacionades