Mario Basora, nou president de la Cambra de Comerç de Reus

El nou ple de l’ens ha escollit Basora per unanimitat pels propers quatre anys

Redacció / Reus

La Cambra de Comerç de Reus ha celebrat aquest dijous 26 d'octubre, a la Llotja de Reus, la sessió constitutiva del nou Plenari, així com l'elecció de la persona que assumeix la presidència i els integrants del comitè executiu.

El nou ple de la corporació ha escollit senyor Mario Basora, representant de la vocalia electe corresponent a l'empresa Elring Klinger SA, com a president de la Cambra de Reus per unanimitat per al mandat 2023-2027. Basora, que substitueix a Jordi Just a la presidència, encapçalarà el Comitè Executiu i l'acompanyaran Àngel Raúl Torija (vicepresident primer), Jaume Batista (vicepresident segon) i Tània Piqué (vicepresidenta tercera). Per la seva banda, Francisco Lari serà el tresorer.

En el seu parlament, Basora ha manifestat que "l'equip que encapçalo defensa una Cambra enfocada al territori, seguint un model iniciat al 2019 que funciona i al qual aportarem el nostre tarannà i idees de futur". Mario Basora ha reafirmat que seguirà "potenciant les relacions amb el territori de la Cambra, on volem tenir una presència cada cop més forta i que el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta tinguin la representació que es mereixen", com també "la ciutat de Reus, gran pol d'atracció que ha d'exercir un lideratge que permeti teixir una xarxa vertebradora del territori".

El nou president reclamarà i defensarà "les infraestructures necessàries que ens permetin connectar territoris i afavorir el creixement del teixit empresarial, fent del territori Cambra un espai atractiu per atreure i consolidar inversions".

Mario Basora ha demanat "anar de la mà amb la Generalitat i la resta d'administracions, per generar inversions i una activitat industrial que ha de ser estratègica per a les nostres comarques". "És aquí on la Cambra ha de jugar un paper essencial per articular i vertebrar l'estratègia des del territori, en sectors tan importants com la indústria, l'agroalimentari, el vitivinícola o el turisme, i molts altres que també son de gran importància per la corporació".

Aprofitant la presència a la mesa electoral del Director de Serveis Territorials a Tarragona, el Sr. Jordi Fortuny, Mario Basora ha aprofitat "per recordar a la Generalitat de Catalunya la necessitat de definir la Llei de Cambres que ens permeti per fi comptar amb un marc regulador adaptat a les necessitats de l'actualitat juntament amb la necessitat de garantir-ne un adequat sistema estructural de finançament".

Després de l'acte oficial de constitució del ple i de la votació del nou president ha tingut lloc una recepció a les autoritats i el teixit empresarial del territori, tot simbolitzant l'obertura de la nova etapa de la Cambra de Comerç de Reus davant dels agents econòmics i institucionals dels 99 municipis del territori competencial de la Cambra, format per les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Durant la recepció han intervingut la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i els presidents del Consell Comarcal del Baix Camp i de la Conca de Barberà, Ernest Roigé i Joan Canela, respectivament, en nom del territori.

Un dels moments més emotius ha arribat quan els treballadors i representants de la Cambra de Comerç de Reus han ofert un homenatge al ja expresident Jordi Just amb l'obsequi d'una placa de record. En el seu torn de paraula, Jordi Just ha agraït a les persones que li han fet costat durant el seu mandat i ha afirmat que "les cambres hem de seguir tenint un paper rellevant al territori. Les cambres són els ajuntament de les empreses i estan obertes a tothom, i així continuarà sent".

L'alcaldessa de l'Ajuntament de Reus, Sandra Guaita, ha clos l'acte celebrat a la Llotja de Reus. La cita ha reunit, a més dels membres del nou plenari, presidents d'altres cambres de comerç del territori, alcaldes i autoritats de diverses poblacions i representants de l'administració pública, així com del teixit empresarial.

Notícies relacionades