Capturar el CO2, aprofitar-lo o posar-lo sota terra

Si la societat entén quins mètodes s’investiguen per eliminar les emissions, la pressió col·lectiva ajudarà a accelerar la descarbonització

La petroquímica afronta el repte de la descarbonització.
Esteve Giralt / Tarragona

Passar del debat a l'aplicació. La importància de la nova Càtedra sobre Transició Energètica de la URV de fer d'altaveu, d'amplificar els darrers avenços en tecnologies per capturar i aprofitar en un escenari ideal el CO2. Convertir conceptes tècnics i teòrics molt complexos en material divulgatiu no és fàcil.

De què parlem quan parlem d'emissions negatives, de la captura i l'aprofitament del CO2. "Recuperar el CO2 quan ja s'ha emès a l'atmosfera, quan ja està molt més diluït, és molt més complicat", adverteix Fèlix Llovell, director de la Càtedra. La raó principal, que a l'atmosfera hi ha una enorme quantitat d'oxigen i també nitrogen, però poc CO2 encara que lògicament sempre n'hi ha massa pels seus efectes nocius sobre el medi ambient i la salut de les persones.

Tot i les dificultats, s'està investigant i avançant. "Hi ha tecnologies desenvolupant-se que ja estan en marxa", afegeix Llovell. Però per què és tant important aquest camp d'investigació en la lluita contra l'emergència climàtica? "No n'hi ha prou en capturar el CO2 dins dels processos industrials, per molt eficients que siguin aquests processos sempre s'escapa una part de CO2 a l'atmosfera", explica el director de la nova Càtedra.

Hi haurà tres línies de treball a la Càtedra. La primera té l'objectiu d'entendre i explicar les tecnologies que hi ha a l'actualitat. On estem per saber cap a on podem anar en la investigació de les emissions negatives. Saber què fer, per exemple, amb el CO2 un cop ja s'ha aconseguit capturar. Hi ha vies d'aprofitament en fase d'estudi, com convertir-lo en un producte amb valor afegit per a nous compostos químics i combustibles sintètics.

Hi ha una altra via d'investigació que treballa amb la possibilitat d'emmagatzemar sota terra el CO2 a través d'un procés segur, amb la mineralització dels gasos contaminants al subsol. "El CO2 es converteix en una altra cosa, ja no és CO2", destaca Llovell. Explicar i divulgar té l'objectiu també d'acabar amb informacions falses o poc fonamentades per esvair també algunes pors o prejudicis.

La URV, que en el cas de la Càtedra no farà recerca, sí que està compromesa en la investigació de la descarbonització, amb l'objectiu de ser una universitat pionera en un entorn tan industrial com el de Tarragona.

També es considera clau el marc normatiu, canviant, les regles del joc de les emissions contaminants. Justament aquesta és la tercera àrea de treball que tindrà la Càtedra ara que comença a caminar. Per desenvolupar les tecnologies i fer-les enlairar. La normativa és fonamental per afavorir la investigació al voltant de la descarbonització. La indústria ha de tenir clar com es pot adaptar a la transició energètica i quines són per exemple les regulacions de l'anomenat mercat del CO2. Per què uns països tenen un requisits concrets. "És una legislació molt desconeguda", adverteix Llovell, professor agregat del departament d'Enginyeria Química de la URV i coordinador del Màster Interuniversitari en Tecnologies d'Hidrogen.

Que arribi a la societat i que es faci més pressió a les empreses i les administracions per accelerar un procés de descarbonització que va tard si es miren les conseqüències ja reals de la crisi climàtica. No és un repte fàcil. "Hem d'aconseguir transcendir del públic expert, ha d'arribar als mitjans i al ciutadà, també a través de programes educatius a l'escola i els instituts", destaca Arantza Hernanz, directora d'Educació i Coneixement de la Fundació Repsol i responsable de la xarxa de càtedres. La sensibilització d'una societat més ben informada, amb fonament, afegirà pressió a la indústria, clau en tot el procés de descarbonització, una oportunitat a més d'un repte descomunal.

"La transició energètica requereix de l'esforç de molts actors. La descarbonització és un d'ells, com també ho és l'estudi d'alternatives com l'hidrogen verd. Son accions complementàries i necessàries", raona el professor Llovell.

Notícies relacionades