Més divulgació per millorar l’eliminació del CO2

La URV i la Fundació Repsol creen una càtedra de transició energètica per donar a conèixer les últimes tendències en captura i aprofitament del diòxid de carboni

La presentació de la Càtedra, amb representants de la URV, Repsol i la Generalitat.
Esteve Giralt / Tarragona

Donar a conèixer a la societat les últimes investigacions al voltant de la transició energètica per millorar la sensibilització i afavorir les estratègies públiques i privades per frenar les emissions amb efecte hivernacle. La difusió centrada en un àmbit concret, el que es coneix com emissions negatives de CO2. La Càtedra de Transició Energètica sobre Captura i Aprofitament de CO2 ha començat a caminar a través d'una aliança entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i una de les empreses referents del sector petroquímic, focus d'emissions.

"L'objectiu principal de la Càtedra és fer difusió del coneixement, no fer recerca ni noves investigacions. Farem recerca del què s'està fent, de les noves tecnologies. Volem aconseguir explicar tot això a la societat", destaca Fèlix Llovell, director de la Càtedra de Transició Energètica sobre Captura i Aprofitament de CO2. Que la societat conegui la manera com el coneixement i la investigació va trobant noves fórmules per capturar i reaprofitar el CO2. De la mà de la ciència i el rigor, de forma divulgativa i entenedora.

No és senzill per al gran públic entendre com es poden capturar unes emissions contaminants i emmagatzemar-les per exemple sota terra. Fer-ho entenedor i fins i tot atractiu és un dels reptes de la nova Càtedra.

"És fonamental el coneixement de totes les noves tecnologies, fomentar un debat social i el coneixement de la regulació. Que arribi al ciutadà de la mà de ciència", explica Arantza Hernanz, directora d'Educació i Coneixement de la Fundació Repsol i responsable de la xarxa de càtedres.

La feina de la URV formarà part d'una xarxa de càtedres de diferents universitats espanyols de referència en cada un dels àmbits d'investigació. En el cas de Tarragona és estratègic per la presència del pol petroquímic més important del sud d'Europa, amb una gran quantitat d'emissions d'efecte hivernacle que es podrien capturar i reaprofitar.

La URV estarà entre un grup punter d'universitats en diferents àmbits. La xarxa de càtedres es va posar en marxa fa tres anys a Madrid. Tarragona puja al tren en una fase inicial en un món que està evolucionant molt de pressa. "Situa a Tarragona com a referent a l'Estat", afegeix Llovell.

La idea és que cada universitat faci de palanca d'acceleració del coneixement i la investigació a través de la divulgació en el seu àmbit. La feina entre els diferents universitats serà complementària. A la universitat del País Basc es treballarà al voltant de l'economia circular; a la Universitat Politècnica de Madrid la mobilitat sostenible; la Universidad de Comillas-ICAI en investigacions sobre processos de descarbonització de la indústria de l'automòbil, el vidre o el ciment; a la Universitat de Navarra (Tecnun) sobre el rol de l'hidrogen en la distribució i la logística. Hi haurà una sisena càtedra a Portugal, a la Universitat de Lisboa, al voltant de la descarbonització de les ciutats.

L'eliminació de CO2 un cop ja ha estat emès a l'atmosfera és d'enorme transcendència. Es considera crític per abordar el canvi climàtic. Hi ha noves tecnologies en procés d'investigació per retirar CO2, emmagatzemar-lo sota terra i engegar processos de mineralització. Cal donar a conèixer i explicar a la societat com es pot portar a escala real sense posar en risc a la població.

La difusió es farà d'entrada sobretot a través de tres estudiants de màster que faran informes i compilaran les darreres investigacions. També hi haurà professors i experts de la URV i del grup d'investigadors especialitzats de Repsol Tech Lab, el centre de recerca de la multinacional a Madrid, on sí que es fa recerca en tecnologies de captura i aprofitament del CO2.

A Tarragona es faran tasques de divulgació dins de la Setmana de la Ciència de la URV, o a través d'articles de ciència divulgativa. Hi haurà també accions obertes a tots els públics, gratuïtes, amb enginyers, ecologistes, investigadors i experts.

"És molt important apostar per divulgar el coneixement. El 2050 està cada cop més a prop", afegeix Hernanz. És l'horitzó marcat a escala europea per acabar amb les emissions amb efecte hivernacle, aconseguir l'anomenada neutralitat climàtica i culminar el procés de descarbonització. El treball de la nova càtedra és d'entrada a tres anys vista, renovable. De fet, hi ha algunes de les càtedres que s'acaben de renovar a l'Estat.

Es vol trencar l'endogàmia de l'empresa i la universitat, sortir de l'escenari que només entenen els experts i els enginyers. I fer-ho en un entorn independent, gràcies a l'anomenada llibertat de càtedra, buscant punts de trobada entre el sector privat i el món del coneixement, massa cops allunyats.

Notícies relacionades