La pitjor sequera de la història a Catalunya, amb Barcelona i Girona en emergència i dures restriccions que si no plou encara aniran a molt més, ha deixat les comarques de Tarragona i l'Ebre en un escenari inusualment favorable. Si es compara clar amb el què passa a la resta del país. Mal acostumat el sud a veure passar de llarg inversions, públiques i privades, l'aigua és ara un avantatge competitiu a nivell industrial sense precedents en la història moderna.
Tenir garantit l'abastament d'aigua és un dels elements estratègics indispensables per atreure inversions. És el cas del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, en els municipis connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), l'ens que gestiona el minitransvasament. Són la majoria, afortunadament, i els que no ho estan fan mans i mànigues en quasi tots els casos per poder rebre l'aigua de l'Ebre. Només cal veure el cas de l'Espluga de Francolí, amb greus restriccions des de fa dos anys, i una colla de municipis de la Conca de Barberà o del Baix Camp, a l'interior.
La sequera ha convertit l'aigua en un element cabdal. El sector primari del Camp de Tarragona sí ho està patint de mala manera perquè en el seu cas no han pogut esquivar les restriccions. En canvi, per la indústria i el sector turístic, l'aigua del CAT és una garantia i assegura ja a hores d'ara una temporada sense angúnies.
Un cas significatiu. Els sudcoreans de Lotte Energy han triat Mont-roig del Camp (Baix Camp) per fer una de les grans apostes a Europa. Un dels primers passos ha estat garantir-se la concessió d'aigua del CAT, prevista en prop d'un hectòmetres cúbic (Hm3) anual. En concret, la dotació de reserva a l'any per poder fer realitat els seus plans és de 912.500 metres cúbics d'aigua del minitransvasament, segons dades del CAT.
La fabricació d'un dels components claus per la construcció de bateries elèctriques té un elevat consum d'aigua. Els sudcoreans encara no han formalitzat l'operació de compra dels terrenys, per uns problemes burocràtics, però molt s'hauria de torçar la cosa per fer-se enrere.
En plena sequera, inversions industrials com les de Lotte Energy posen sota el focus el consum d'aigua per part de la indústria i generen debat. Ha passat també amb l'etern projecte de Hard Rock al costat de Port Aventura, amb un consum estimat proper a un Hm3 anual. És un dels arguments de pes dels contraris a l'arribada del macro complex de turisme, comerç i joc.
En el cas dels americans de Hard Rock, tenir garantida l'aigua del CAT és un dels punts estratègics a l'hora de triar la Costa Daurada. En el seu cas, però, la proximitat amb el polígon petroquímic sud ha fet encallar la inversió i l'ha deixat a punt de descarrilar definitivament davant la falta de concreció de la Generalitat.
Tornant a la qüestió de l'aigua, a la sequera i el desenvolupament industrial en particular i econòmic en general. Les 26 grans indústries consorciades al CAT, la majoria del sector petroquímic, van consumir l'any passat el 36% de l'aigua potable del CAT. La gairebé setantena de municipis van fer servir el 69% restant (49,7 Hm3).
L'ús d'aigua regenerada a la indústria (5,9 Hm3) representa el 7,5% del total. Gràcies a la reutilització es va evitar que el 2023 fos l'any de consum rècord al CAT. Si es fan realitat els plans de la indústria química a Tarragona, el percentatge d'aigua regenerada es multiplicarà en els propers anys i s'alliberarà una part important de l'aigua del mini transvasament de l'Ebre a Tarragona. "Reduir la dependència de l'aigua del CAT al Camp de Tarragona" és un dels objectius explicitats per l'actual president, Joan Alginet.
Un actiu per atreure inversions industrials
Més enllà de les derivades polítiques de l'aigua, que en són moltes, especialment en plena sequera, que Tarragona estigui majoritàriament fora de la declaració d'emergència de la Generalitat suposa un avantatge competitiu indiscutible per la seva indústria. Els principals sectors econòmics de la província de Tarragona no pateixen per l'abastament d'aigua a curt i mig termini tot i la sequera.
És una carta que estan jugant al seu favor també a l'extrem sud del país, a les Terres de l'Ebre, just on es capta l'aigua del minitransvasament. La Generalitat fa anys que treballa en un major desenvolupament del polígon industrial Catalunya Sud, entre Tortosa i l'Aldea (Baix Ebre). El Departament d'Empresa i Treball s'ha apuntat fites històriques els darrers temps, com és el cas de l'arribada de Kronospan. El gegant austríac dels taulells de fusta va anunciar a l'estiu una inversió de 150 milions d'euros que si el mercat els és favorable, podria créixer fins als 600 milions. Sense precedents a l'Ebre.
Kronospan és una realitat des de fa tres anys al Catalunya Sud, amb un peu a Tortosa i un altre a l'Aldea, on ja dona feina a més de 200 persones. A banda de les connexions per carretera i ferrocarril, i la disponibilitat de molt sol industrial a bon preu, una de les assignatures encara pendents a les Terres de l'Ebre, l'aigua ha estat una de les grans cartes a favor a l'hora d'atraure la inversió.
El delegat del Govern català a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, destacava fa poques setmanes en una trobada amb periodistes a Tortosa la importància de tenir garantit l'abastament d'aigua per atreure noves inversions industrials. Ara un avantatge competitiu si es compara amb altres zones on ha costat molt menys històricament atreure grans empreses, com és el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, Girona. Les restriccions a l'àmbit industrial seran del 25% del consum d'aigua.
L'arribada de noves indústries ha d'anar lligat per força a l'increment de la reutilització d'aigua. L'aigua regenerada per ús industrial, procedent de les depuradores municipals, és un compromís obligat per a les noves empreses.
Un exemple recent. La Generalitat ha negociat amb els sudcoreans de Mont-roig per aconseguir que un percentatge de l'aigua que fan servir sigui regenerada i no aigua per beure. Lotte Energy va explicar a través dels seus directius que el consum d'aigua de 4.500 metres cúbics diaris es reduirà fins a quasi la meitat (2.500 m3) gràcies a la implantació de sistemes de reutilització pagats per l'empresa. "L'aprofitament d'aigua és una exigència que es normalitzarà, de la mateixa manera que ara ningú entendria que una empresa no recicli part important dels seus residus", explica Alginet (CAT).