Investigacions aplicades a l'empresa per enfortiu el teixit productiu. És des de fa anys un dels grans objectius de la URV. Així han descobert recentment un sensor que ajuda a millorar la producció de llet a les granges perquè serveix per detectar la mastitis o un sistema per convertir els gasos de la fermentació del vi en metà, un combustible.
En el cas del detector de les avellanes ràncies si s'arriba a comercialitzar el sistema podria generar interès en les grans operacions de compra i venda d'avellanes. El sistema permetria als productors i també als intermediaris determinar-ne la qualitat abans de comprar-les o vendre-les. El marge de risc, reduït pràcticament a zero.
La URV posa la nova eina a l'abast de la agroindústria. És una tecnologia que ofereix al mercat a la pràctica nous estàndards de qualitat. L'equip d'investigadors no té, però, la voluntat ni la missió de comercialitzar la nova descoberta. El desenvolupament comercial de la investigació quedarà en mans de qui vulgui explorar-ne el seu recorregut.
"Nosaltres no tenim capacitat per comercialitzar aquestes tecnologies, sí que estem en contacte amb empreses que ho munten en indústries. Oferim un transfons científic i un recolzament de coneixement. Com a URV no començarem a vendre càmeres hiperespectrals", explica l'investigador principal, Jokin Ezenarro. "Les càmeres ja estan al mercat, però no es fan servir tant per un tema bàsicament econòmic. Ara s'estan abaratint però només les indústries grans poden fer aquest tipus d'inversions", destaca Ezenarro.
És un sistema que està en la línia de les últimes investigacions fetes a nivell mundial al voltant dels productes alimentaris. La tendència en el món de la química analítica és la d'abandonar mètodes d'anàlisi considerats destructius, que per força obliguen a alterar o malbaratar part del producte, i que a més són molt mes laboriosos. "Són tècniques instrumentals més verdes, no necessiten reactius i no cal preparar les mostres", destaca Ezenarro. És també un avantatge competitiu per a la agroindústria, com a mínim sobre el paper. "De vegades, però, un control tant intensiu de la qualitat no interessa a les grans empreses", afegeix
Els instruments de qualitat poden arribar a costar més de 50.000 euros, una inversió assumible pel sector industrial. Ja han començat a implantar-se sistemes similars que discriminen per exemple ametlles amargues de les dolces. "La càmera hiperespectral ha arribat per quedar-se", destaca l'investigador.
El sector que es podria afavorir de la detecció precoç d'avellanes ràncies és molt important al Camp de Tarragona, principal productor català de fruita seca. Globalment, a Catalunya les xifres impressionen. Hi ha més de noranta cooperatives que treballen amb fruita seca, una gran part entre les comarques tarragonines i les Terres de l'Ebre. La facturació anual de tot la producció supera els 75 milions d'euros i una part important s'exporta. Després de l'ametlla, l'avellana és la fruita seca amb més tones de producció anual, segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
L'aplicació de tota la informació i les dades recollides, si s'apliquen bé al sector, donaran més satisfacció del client final i menys pèrdues en el comerç de la fruita seca. Per tant, reducció del malbaratament alimentari, un dels grans problemes del consum d'aliments al món desenvolupat.
El nou mètode ha permès confirmar que les causes en l'oxidació de les avellanes són principalment l'atmosfera amb què estan en contacte i la llum a què estan exposades. El temps d'emmagatzematge és el principal motor del procés d'oxidació, cosa que ja s'intuïa però que les dades de l'estudi avalen. L'exposició a la llum afecta significativament l'estabilitat del producte. L'emmagatzematge al buit s'ha demostrat com el més eficaç.
El grup d'investigació de la URV ha volgut anar més enllà i comprovar si les dades obtingudes i els resultats al laboratori es corresponien a la percepció dels humans a l'hora de tastar les avellanes. Els resultats de les proves sensorials van demostrar que hi ha una relació entre les dades observades amb espectroscòpia i l'experiència sensorial de les persones: les mostres emmagatzemades en contacte amb l'aire i exposades a la llum eren significativament més ràncies.