Llàgrimes de suor

Sant Josep Vins celebra el seu 25è aniversari del seu vi més emblemàtic: 'Llàgrimes de tardor'

L’enóleg Jaume Martí en una vinya de garnatxa peluda, a Bot
Joan Carrion - joan@vinassos.cat / Bot

Algun dia d'aquests -com més aviat millor- caldrà posar en valor de manera més valenta el paper que moltes de les cooperatives han jugat en aquesta revolució que el món del vi ha experimentat a casa nostra. Tot i que les coses estan canviant, dissortadament encara hi ha una creença -massa estesa- que sota aquests paraigües només s'elaboren vins de grans consum. Res més lluny de la realitat. Està clar que en el gruix de la producció d'una cooperativa hi ha línies de producte que poden respondre a aquesta concepció, tal com succeix en altres cellers diem-ne privats. Però durant els darrers anys, el nostre mercat té el privilegi de comptar amb uns vins certament fantàstics procedents de raïms aportats pels diferents socis cooperativistes i elaborats en uns cellers que han sabut afrontar la seva modernització empresarial, tot mantenit-se però fidels a les arrels d'un territori.

Al municipi de Bot, a la Terra Alta en tenim un molt bon exemple d'aquesta transformació: Sant Josep Vins, el celler de la Cooperativa Agrícola Sant Josep. I en parlem avui perquè tenim a tocar un aniversari destacat. Recordem el Llàgrimes de Tardor? Aquell vi que anys enrere va provocar un punt d'inflexió en l'oferta de vins que hom podia trobar en algunes botigues o en alguna carta de vins dels restaurants? Doncs enguany aquest vi celebra el seu 25è aniversari.

Aquella primera ampolla del Llàgrimes de tardor -envasada l'any 1996 per una Junta en la qual Francesc Martí Alcoverro (pare de l'actual gerent Jaume Martí) hi va tenir un paper molt destacar- va suposar el punt de partida pel canvi espectacular de concepció en l'elaboració de vins que es va experimentar dins la Cooperativa Agrícola Sant Josep. "Actualment comptem amb 174 associats, 94 dels quals conreen les vinyes (437 hectàrees) que, amb el seu raïm, fan possible la producció del nostre celler", explica Jaume Martí, enòleg format a la Universitat Rovira i Virgili així com també Màsterd'Administració i Gestió d'Empreses.

Al llarg de tota la conversa, Martí reivindica "la riquesa que suposen les aportacions i el tarannà dels nostres socis, una col·laboració que va molt més enllà de la importància dels raïms que produeixen. També ha esdevingut fonamental el fet de creure i el suport que han donat a un projecte comú", explica. "Som el celler d'una cooperativa, no una cooperativa que té un celler. I aquesta és una visió bàsica perquè suposa assimilar una concepció que és vigent des de fa 25 anys. Suposa prendre consciència que dins dels negocis que impulsem, n'hi ha un que és el d'un celler decidit a valorar la producció de les vinyes dels nostres socis. D'aquesta manera ens sentim més còmodes dient als nostres clients que som molt més que una cooperativa que fa vi i enforteix el nostre propòsit de tenir un assortit de vins adequat que sigui competitiu en els diversos segments de mercat". Com a mostra clara i exemple d'aquesta feina en comú, Martí cita el Programa de Control i acompanyament de plantacions a partir del qual, l'equip tècnic supervisa i aconsella sobre la renovació o plantació de noves vinyes dels socis cooperativistes, aconseguint un nivell de coordinació global que explica un dels factors de l'èxit d'aquest projecte vitivinícola.

Martí explica que "tenim vins que van adreçats al gran consum, però Sant Josep Vins també elabora vins de produccions molt petites. Si no tinguéssim aquesta visió de què som un celler segurament no tindríem un assortit tan potent que tenim". Sant Josep Vins es nodreix del raïm de la pràctica majoria de vinyes de Bot amb una producció que els permet diversificar i elaborar prop de 40 registres diferents. Martí destaca que "també tenim marques amb una producció molt petita, com per exemple de Laquarta, de la que n'embotellem entre les 4 mil o les 8 mil ampolles per anyada. La que tenim ara al mercat, Laquarta blanc 2019, està elaborat a partir del raïm de sis hectàrees de garnatxa blanca( i d'entre tots els socis tenim 134 ha d'aquesta varietat). Vull dir que si no féssim vins com aquest, amb edicions més limitades, perdríem la possibilitat de tenir grans referents en tipicitat i en identitat del nostre territori".

Martí cita també d'altres vins protagonistes d'aquestes edicions limitades com ara L'Estació 2016, un cabernet sauvignon del que se'n fan 1.217 ampolles" "Tenim la necessitat de fer aquesta mena de vins. En aquest cas, perquè els clients que venen fins a Bot, a conèixer el nostre celler, a més de veure les nostres vinyes i fer un tast al celler, els hi oferim la possibilitat de comprar un vi que només es pot adquirir aquí, perquè és l'única marca de venda exclusiva al celler. És com una postal, que has d'anar al lloc que visites per comprar-la. Hi ha altres exemples d'aquests vins que fem amb aquesta mateixa concepció com ara el Clot d'Encís blanc de negres o el Llàgrimes rosat. Aquest darrer també és un vi molt peculiar. L'elaborem amb una selecció de garnatxa blanca, garnatxa peluda i garnatxa negra -que normalment faríem servir pel Llàgrimes blanc o el negre- però fem una verema especial un matí en concret amb cinc o sis socis en unes vinyes seleccionades expressament. Parlem sempre de produccions molt petites".

"Nosaltres tenim estructurats els nostres vins en un catàleg multimarca. Vins de gran consum que són Brau de Bot i Clot d'Encís, enfocats al gran públic. Seguim amb els vins Plana d'en Fonoll, que són varietats del món, adreçats també a tota mena de públic però no a un gran consum perquè no tenim una gran producció. Continuem amb els vins Laquarta que és el nostre sector de vins vinyes velles (garnatxa blanca, garnatxa peluda i una carinyena en camí que sortirà l'any vinent) i la línia Llàgrimes de tardor (els nostres vins de criança clàssics, menys el rosat). També estem preparant canvis en el vi negre Selecció de llarga criança i el ja comentat L'Estació, del que aviat en comercialitzarem un blanc de l'anyada 2019". Cal destacar també el Novell de Bot que presenta el vi acabat de fermentar de l'anyada i que serveix per homenatjar els socis cooperativistes (algunes de les seves cares il·lustren la seva etiqueta). Finalment cal esmentar la línia de misteles, rancis i vins dolços que sobresurten per la seva magnífica relació qualitat-preu. Martí reivindica d'aquest tipus de vins dolços i remarca "la necessitat de vestir-los de llarg i de buscar sinergies que afavoreixin el seu consum".

Un abans i un després

"Llàgrimes de tardor va ser el començament de tot. Hi ha un abans i un després. És el vi que va fer que la Cooperativa prengués consciència de fer totes les coses que pot fer un celler: vins selectes i vins bons. Llàgrimes de tardor remou tot això i a partir d'aquí arribem fins aquí. És un clàssic per a nosaltres i així l'aprecia també el nostre mercat. Actualment el 99 per cent de la producció és ven en un marcat que se situa entre Castelló, Tarragona, Barcelona i una part a Terol. Ara se'n comença a vendre bastant a Lleida i a Girona. Poc a poc el mercat se'n adona que té vins clàssics propis, de Km 0. Fins fa ben poc temps, estàvem acostumats a considerar vins clàssics els de fora. LLàgrimes és de casa i és pioner en aquest canvi de mentalitat".

Notícies relacionades