Quines són les addiccions amb més incidència a la feina?

Absolutament totes, i totes repercuteixen en més o menys grau en la salut del professional i de l'empresa. I no només estem parlant d'addiccions a la cocaïna, el cànnabis o l'alcohol... També de les addiccions als nous negocis d'Internet: els jocs i les apostes on-line, els xats i les xarxes socials, les compres compulsives... La mitjana que mirem el mòbil són 150 vegades al dia: ens distraiem, ens dispersem... Compte, i és la mitjana!

I ens passem com a mínim vuit hores cada dia a la feina...

Fixi's: segons la CEOE, un 44% de les baixes són per mala salut mental. I un 84% dels pacients amb addiccions que tinc a la consulta arriben amb la baixa per depressió. Només a Espanya, segons l'OCDE, el 2017 les addiccions van causar 934.000 jornades laborals perdudes, que equivalen fins a 44 milions de pèrdues. Segons el Govern, a més, l'1,1% de la població de 15 a 64 ha consumit coca l'últim mes, i un 3,5% van apostar en línia en 2017.

Com detectem que una persona a la feina té un problema d'addicció?

Depèn del tipus d'addicció de la qual estiguem parlant, però en general les conseqüències no passen mai desapercebudes. Les persones addictes a les substàncies registren un absentisme fins a 3 o 4 vegades superior a la mitjana, sobretot els dilluns i els dimarts. Disminueixen la productivitat, la concentració, i també dificulten el treball en equip. Un 10% de treballadors tenen problemes d'addiccions i causen el 80% dels problemes de personal.

Un problema personal que es torna col·lectiu...

Exacte. I a més, amb les addiccions mai surten els números. El 44% dels empleats amb problemes de consum abusiu de substàncies han venut o han ofert drogues als seus companys, i el 18% han robat a la feina per pagar-se l'hàbit. Les conseqüències d'aquests comportaments delictius poden posar en serioses dificultats el col·lectiu.

Hi ha algun patró que predisposi als treballadors?

L'estrès de la feina és un d'ells, motivat per factors com la pressió, la insatisfacció o l'ansietat. La productivitat no ha d'anar mai renyida amb el descans dels treballadors. A la nostra cultura desconnectem prenent canyes i vinets, i això és un perill segons quin sigui l'estat mental de les persones perquè sense adonar-se'n es torna necessari. Només cal veure com es passen amb el vi moltes persones als sopars d'empresa.

Per tant, tots estem exposats.

És clar. L'addicció és una malaltia amb base genètica, i en el desenvolupament incideixen factors ambientals i psicològics. Un malalt d'addicció probablement mai reconeixerà per si mateix que té una problema, i molt especialment quan tractem addiccions que no estan socialment considerades com a tals, com l'abús de begudes alcohòliques, la ludopatia, les compres compulsives o la momofòbia. No tenen la sensació d'estar enganxats a res.

“Hi ha poca literatura sobre l'afectació a la feina, però és evident que estar sempre pendent del mòbil implica pèrdua de concentració”

Momofòbia?

La momofòbia és la dependència del mòbil: la por irracional a sortir de casa sense o a quedar-se sense cobertura, consultar contínuament l'entrada de missatges o les xarxes socials. Hi ha poca literatura sobre l'afectació a la feina, però és evident que estar sempre pendent del mòbil implica pèrdua de concentració. També pot ser fins i tot perillós en segons quines situacions, per exemple conduint, i genera pèrdua d'interès per les relacions socials amb els companys...

Com poden actuar les empreses?

Doncs tot comença per la prevenció. La informació, la presa de consciència sobre l'abast de les addiccions ha de formar part de la prevenció de riscos laborals. Si hi ha un elevat nivell de conscienciació entre el personal és molt més senzill detectar i actuar si es produeix un problema així. Les mateixes persones que pateixen una addicció o els seus companys haurien de donar el primer pas en benefici propi i de tots.

Pot ser que la persona amb addicció tingui por a perdre la feina...

Pot ser, però no hauria de témer res si a l'empresa s'ha fet un treball pedagògic previ i el personal reconeix les addiccions com el que són. No es tracta de posar-se un mateix en evidència ni a cap company: no delatem a ningú. Es tracta de buscar una solució a un problema de salut que té moltes derivades, des de baixades acusades de productivitat a accidents de treball, i que pot tenir conseqüències greus pels objectius d'empresa i els llocs de treball.

Als Estats Units els aspirants en un procés de selecció passen tests de drogues i al Brasil ho fan de forma habitual els transportistes de llarga distància

I com s'ha d'enfocar la prevenció?

Cal parlar, sensibilitzar, formar els enllaços sindicals, treballar en hàbits saludables. Planificar, crear grups d'interès i pactar. Els conductors del metro de Londres se sotmeten a proves cada vegada que accedeixen a la feina. Ningú que dona positiu perd la feina: rep un tractament adequat per superar l'addicció. El que interessa és que el treballador compleixi els objectius, no més baixes reiterades. Jo recomano fins i tot limitar l'ús personal de mòbils i l'accés a Internet. Obligar a deixar el terminal a taquilla i utilitzar un d'empresa en l'horari laboral.

Polèmica a la vista.

Si no li hem declarat la guerra a les addiccions amb el consens de tots, és clar que sí. Però si hem fet pedagogia i ens hem dotat de regles només estem sent conseqüents. Als Estats Units els aspirants en un procés de selecció passen tests de drogues i al Brasil ho fan de forma habitual els transportistes de llarga distància ... i ningú s'estira els cabells. Existeix el dret a la privacitat, és clar que sí, però també hi ha responsabilitats per contracte.