Josep M. Cruset President de l'Autoritat Portuària de Tarragona

“Cal·lípolis són infraestructures, intermodalitat i noves connexions per atreure més activitat”

Josep M. Cruset, president del Port de Tarragona des de novembre de 2018, té clar que les inversions actualment en marxa generaran grans oportunitats que es traduiran en dinamisme econòmic per al territori i en motor de reactivació després de la crisi de la Covid-19.

Dani Revenga / Tarragona

Els tràfics del mes de febrer marquen un increment de 13% respecte al mateix mes de l'any passat, especialment significatiu si tenim en compte que llavors encara no havia començat la pandèmia. És el símptoma que l'impacte de la Covid al Port s'ha acabat?

Sens dubte és un bon indicador, en la línia del canvi de tendència que es produeix a meitats de l'any passat i que s'està confirmant en aquest primer trimestre de 2021. Estem en un procés de recuperació progressiva que preveiem que es culmini el 2022.

S'atreveix a fer pronòstics sobre com es tancarà el 2021?

És fa difícil d'ajustar perquè tot és molt líquid. Però comptem en fer una recuperació del gruix més important de la davallada que vam patir el 2020, que va ser del 19%, al voltant de dos terços d'aquest retrocés es podrien recuperar ja aquest any.

Una altra dada positiva dels tràfics de febrer és el creixement de dos dígits en la càrrega general, especialment en l'àmbit dels contenidors. El segment és estratègic perquè és clau en la diversificació del Port. Com veu aquest repte per als propers anys?

És clarament una prioritat per a nosaltres i es comencen a notar els resultats. La recentment inaugurada nova línia ro-ro que ens connecta amb Turquia és un bon exemple. En el centre de l'estratègia hi posem també la terminal intermodal de La Boella. Amb les connexions amb Europa que suposarà el Corredor del Mediterrani i amb el centre de la Península, gràcies a la terminal de Guadalajara, el Port de Tarragona podrà atreure nous tràfics que suposaran un gran pas endavant en aquest repte de la diversificació.

Cap a quins tipus de mercaderies va aquesta estratègia de diversificació?

No ens tanquem en cap mercat concret, és un dels avantatges de la càrrega general, que et dona oportunitats en sectors molt diversos. Nosaltres hem de posar els instruments i ser competitius en temps i costos. Un vaixell pot transportar contenidors de productes molt diferents, fins i tot un mateix contenidor por portar mercaderies que tinguin poc a veure.

“Tenim un gran potencial logístic; altres zones estan saturades en infraestructures, en activitat portuària, hi ha poc sòl i és car… I aquí tenim tot el contrari”

Dos terços de les mercaderies que mou el Port tenen a veure amb el sector petroquímic. Com veu la relació amb aquest sector en el futur?

Important i propera. Estem fent un procés de transformació conjunta amb el sector sobre com encara el seu futur, que també és el nostre. Un exemple és l'hidrogen verd, que el sector ha situat al centre de la seva estratègia. Nosaltres estem analitzant com és la seva logística, com s'han de moure els productes que hi estan vinculats. El sector petroquímic és un dels puntals del territori i està en transformació, per això estem i estarem al seu costat.

El territori té un seguit de fortaleses per ser una de les Valls de l'Hidrogen que la Comissió Europea vol impulsar en els propers anys. Hi veu possibilitats d'aconseguir finançament europeu?

Tenim un territori amb tradició en la producció energètica, tenim consumidors industrials com el sector petroquímic, una universitat puntera, un teixit empresarial diversificat... Ho hem de fer valdre, com ja està fent la plataforma que impulsa la URV i on el Port n'és un dels seus actors principals. Nosaltres, des del Port, podem aportar la capacitat logística, l'emmagatzematge i, també, ser un node de generació d'energia renovable, gràcies a la gran quantitat de naus que poden acollir instal·lacions fotovoltaiques.

L'altra gran esperança amb els fons europeus és el projecte que el Port impulsa amb Repsol i l'Ajuntament de Vila-seca: Cal·lípolis. Quin són els seus punts forts?

Tenim un seguit de fortaleses que ens donen opcions. D'una banda, que les actuacions que inclou encaixen amb els requeriments de la UE: són projectes tractors, transformadors i que generen ocupació. Però tenim, a més, dues fortaleses addicionals. Primer, el grau de maduresa, perquè les 11 fites que hem definit estan molt avançades a nivell de tramitació i estarien en execució en molt pocs mesos, ja que tot el que es faci en aquest programa ha d'estar en marxa el 2023 i estar acabat el 2026. I segon, que les organitzacions que ens hi hem implicat tenim recursos propis per complementar els projectes allí on no arribin els fons europeus. I tot això, junt, suma molt.

El Port té en marxa diverses infraestructures que apunten al 2023. Com s'imagina l'impacte sobre el mix de mercaderies tenint en compte les oportunitats que pot generar?

En aquests propers anys veurem dues fases de transformació al Port. La primera, en el període 2021-2023, serà física, i preveu l'execució del 'port sec' de la Terminal de Guadalajara, el Corredor Mediterrani, la Terminal de La Boella, la Zona d'Activitats Logístiques... Quan tot això sigui una realitat, viurem una segona fase, de la que costa predir la magnitud del seu impacte sobre l'economia del territori. Però el clima que estem percebent és molt diferent fa ser molt optimista. Fa un any anàvem a explicar-ho als operadors, ara ho seguim fent, per ens venen a buscar, a fer propostes. Es demostra un cop més invertir en infraestructures, intermodalitat i noves connexions atreu activitat i mercaderies, és rendible fer-ho, i és el que busquem amb Cal·lípolis. Un exemple és Ecol, l'operador de la línia ro-ro amb Turquia, que va triar Tarragona com la seva base al Mediterrani precisament per aquestes oportunitats de futur que s'estan obrint.

Amb tot plegat, atraurem finalment els tràfics que venen d'Àsia i que ens passen pel davant per anar a descarregar al nord d'Europa? Quin impacte podrien tenir?

Serà un impacte que transcendirà el Port i s'irradiarà territori endins, cap a Catalunya i l'Aragó i tot el nostre hinterland. Generarà moltes oportunitats induïdes. I no serà només logística, sinó que permetrà que s'implanti indústria amb tot el que comporta: productes, transport, activitat auxiliar... La magnitud es fa difícil de dir, però els números que tenim ens parlen, en el cas de la ZAL de 3.000 llocs de treball directes, unes xifres que ens confirmen els operadors amb els que parlem.

El creixement del sector logístic a tot el món és una oportunitat per una àrea amb marge de creixement com les comarques de Tarragona?

Efectivament. Tenim un gran potencial per desenvolupar. Quan parles amb operadors internacionals i poses els actius de les nostres comarques al davant se'ls transforma la cara. De vegades ens costa de valorar-ho en la seva justa mesura. Moltes altres zones estan saturades en infraestructures, en activitat portuària, hi ha poc sòl i és car... I aquí tenim tot el contrari: un Port descongestionat, unes vies de sortida que no travessen cap ciutat, sòl abundant i a bon preu...

Al marge de les mercaderies, el Port ha crescut molt els darrers anys en una activitat turística com els creuers, paralitzada per la pandèmia. Aquest any es recuperarà?

Tot anirà en funció de com evolucioni la situació sanitària. Pensem que la situació de 2020 no es repetirà, tot i que el sector necessita dos mesos per reactivar-se. Les companyies tenen molt interès i necessitat per operar, perquè porten un any de tancament total. I és un sector de costos fixes i molt importants. De moment, les companyies mantenen els calendaris d'entregues de vaixells. Hem de veure què passa amb la pandèmia, les properes setmanes seran decisives.