Amb la crisi de la pandèmia, innovar forma per fi part de l'agenda de les empreses?

Evidentment, la innovació ha de formar part de l'ADN de l'empresa, i sobretot de les persones. No són persones amb un perfil més administratiu, el que diem malauradament de gent que treballa a l'administració pública, amb un perfil de persones més adaptades als processos ja establerts. Són persones que constantment estan desafiant els processos que existeixen. És un tema cultural, de les persones i les empreses. Fa falta molta innovació.

És difícil ser innovador?

Per a mi, innovar és simplificar un procés que ja existeix. Els problemes quotidians del dia a dia. És trobar una manera més senzilla de trobar una solució a un problema. En una àrea de manteniment, en processos productius, en departaments de compres. Això és innovar.

Dit així sembla senzill.

La innovació pura i dura és la part més d'I+D+I (Investigació, desenvolupament i innovació), buscar nous materials, noves fórmules... Però per què ho busquem, per trobar solucions més senzilles a un problema, que siguin més fàcils d'implementar. I que estiguin a l'abast de tothom.

S'aprèn a ser innovador?

Hi ha un talent innat que és ser curiós. Si ets curiós, tindràs més facilitat per ser innovador. Però s'ha de treballar. Hi ha una altra part que és l'ecosistema, tot el que et rodeja. El model educatiu no funciona, estan donant les mateixes assignatures a la universitat que fa 20 anys. Si et donen hores lliures per trobar solucions, si et posen reptes per a que trobis una manera diferent de fer-ho... I així la innovació va formant part del teu ADN. Si passa el contrari, la teva capacitat per innovar s'oxida encara que siguis curiós.

En pandèmia i crisi ens cal ser més innovadors que mai?

L'emprenedor social és molt més àgil buscant solucions que la pròpia administració. I això s'ha vist amb la pandèmia. En l'era post covid la innovació és necessària per una raó de supervivència. No hi ha una altra manera. Ens han ensenyat a tenir objectius, a establir una missió. Evidentment, és necessari. Però en l'època post covid cal molta empatia empresarial. Clar que totes les empreses busquen benefici econòmic, però estan canviant molt el xip. Cal que tinguin més empatia cap a la societat. El coronavirus ha sigut un exemple clar. La innovació social formarà part de l'ADN de les empreses. La sostenibilitat i la circularitat, el benefici social, serà un pilar bàsic de totes les empreses.

No hi ha marxa enrere? Perquè un dia la pandèmia quedarà enrere.

No, és un fet. La prioritat abans era fer negoci. Ara hi ha la part ètica que abans possiblement a la majoria d'empreses es buscava la part més productiva de fer diners.

Una crisi com aquesta obre un ventall d'oportunitats, realment?

Depèn de la persona a qui li preguntes. Sempre quan hi ha crisi hi ha oportunitats, però no són justes perquè queden a l'abast d'un percentatge molt petit de la població. És una oportunitat que d'una vegada Espanya es decideixi a invertir un 3% del seu PIB en innovació, i no un 0,7% com ara. Això són oportunitats. I que les persones tinguin accés a pressupostos per fer innovació, per poder desenvolupar les seves idees. Als anys 80 només calia produir i produir perquè hi havia demanda. Ara necessitem perfils flexibles, adaptables, amb pensament crític, amb capacitat d'innovació... que no una titulació universitària pura i dura.

I aquest model es transmet a l'empresa, clar.

Fa vint anys vam formar una generació molt bona de professionals. Ara tenim un problema greu, no hi ha un pool de talent al nostre país. Què fa Tesla, marxa a Alemanya encara que sigui tres cops més car perquè té un ecosistema d'oportunitats. Per no parlar dels problemes administratius. Estem entre els 50 països on és més complicat crear una empresa.

Com podem canviar-ho?

Tenir sentit d'Estat i de país. No cal innovar, només cal buscar models que funcionen al món i mirar de replicar-ho. I que hi hagi un consens polític per no canviar de model a cada legislatura. Esperem a 30 anys a veure resultats.

Però no s'hi creu.

Cal creure-hi i que hi hagi perseverança. Els innovadors què fan? Busquen un model senzill, el proven, i si funciona, el continuen desenvolupant. Abans es dissenyava un model i es llençava al mercat a veure si funcionava. I molts cops era un fracàs.

Tornem a les oportunitats. On podem trobar-ne de la mà de la innovació?

Per començar a tot allò relacionat amb la digitalització. Com ha passat amb les plataformes col·laboratives, amb exemples com el boom de Teams. Tota la part de la mobilitat elèctrica i l'oficina a casa. Les empreses des d'un punt de vista d'innovació de l'empleat, hi ha tota la part del teletreball. Amb les persones poc innovadores era impensable que l'empresa funcionés amb la gent treballant a casa.

Però ara moltes empreses tornen a cridar els empleats a l'oficina.

El teletreball ha vingut per quedar-se, però no al 100%. Com mesurar la productivitat de l'empleat també és innovació. Com ha canviat. La productivitat es mesura per hores de feina, no per resultats. Aquest paradigma canvia, no cal treballar vuit hores cada dia, depèn del valor que aportis a la teva empresa. Hi ha una raó, que és el veure és creure. Hi ha gent que per creure que estàs treballant ha de veure que estàs treballant. Els americans diuen, si no ho veig, no m'ho crec. És un tema molt cultural. Hi ha moltes àrees, com la innovació, on és molt important la interacció humana. L'espurna humana. Un model sostenible per l'empleat i la salut mental és un equilibri entre el teletreball i la socialització. Complicar els processos és fàcil de construir, la simplicitat és bonica i és difícil de trobar, la simplicitat és la llavor de la innovació.