Per a un sector intensiu en coneixement i innovació i sotmès a un ritme de canvi vertiginós el talent és clau. Però les limitacions per trobar-lo (i per retenir-lo) provoquen l'efecte contrari: moltes empreses veuen frenat el seu creixement per la falta de professionals que el materialitzen. El sector té clar que ha de ser un agent actiu per poder disposar del talent que necessita.
Susana Prado (Inetum) resumeix que "amb els professionals que surten dels centres educatius el sector no en té prou, per això hem de fer convenis amb universitats, escoles de negoci, centres de secundària... per tenir-ne més i que estiguin formats en els àmbits que necessitem". Daniel Olivares (Studiogenesis) coincideix en què "amb els perfils que tenim al nostre entorn immediat no podem cobrir les necessitats per seguir creixent, hem atret gent de Barcelona i altres que treballen en remot, perquè alguns perfils són difícils de trobar".
L'escassetat de professionals (i la bona salut del sector) ha provocat, però una bombolla amb els salaris que preocupa les empreses. Ramona Martínez (ETECNIC) explica que "inverteixes en ells formant-los durant dos anys i molts marxen amb salaris contra els que no pots competir" i apunta al "talent sènior que valora altres coses que no són el salari" com a antídot. Susana Prado creu que "el sector s'hauria d'organitzar per fixar uns estàndards, amb una forquilla de salaris que ordeni la competició entre empreses, perquè la bombolla actual hem d'afrontar sous desproporcionats quan els nostres preus de venda són els mateixos". Juan Domingo (Magnore) parla d'ofertes d'ofertes astronòmiques de "projectes d'start-ups que duraran molt poc" i troba a faltar perfils "amb capacitat de lideratge, soft skills, gestió de projectes, comercialització...".
Àngel Cid, director de l'ETSE de la URV, reconeix que "més del 40% d'enginyers treballen abans d'acabar la carrera", un indicador que demostra la demanda de les empreses. Cid reconeix que "és molt complicat generar més titulats, perquè per assegurar la qualitat certificada de la formació ens fixa un nombre màxim d'alumnes segons el volum de professors". "El curs 2017-18 a ETSE teníem 1.100 i ara superem els 1.800, comptant graus i màsters, amb els mateixos professors", concreta. Cid convida a les empreses a "intensificar la col·laboració" per trobar solucions al problema.
En aquest sentit, Sergi Novo, del Clúster TIC Catalunya Sud, apunta que "estem en converses amb la URV i la predisposició és molt bona". Novo posa focus en què "dels 110 alumnes que entren la meitat es queden pel camí, els hem de recuperar per al sistema, ja sigui universitari o a altres nivells". I reclama "dignificar la formació professional per nodrir totes les posicions que necessita el sector".
Cultura d'empresa, valor a conservar
Un altre fenomen del context actual és la tendència al teletreball. Una opció assimilada pel sector tecnològic però que, aplicada sense equilibri, dificulta la consolidació de la cultura d'empresa. Juan Domingo (Magnore) alerta que "la part creativa és molt complicada de generar amb teletreball, tot el que es rutinari es pot fer de manera remota, però la innovació es fa treballant en equip, hi ha un plus del treball presencial, que no podem perdre".
Daniel Olivares (Studiogenesis) lamenta que "alguns professionals hagin assimilat el teletreball com un dret irrenunciable, però una empresa té una cultura a la que un treballador s'ha d'adaptar". Sergi Calatayud (Viewnext) hi està d'acord i afegeix que "la interacció social no només és bona tant a nivell de productivitat, també de salut mental".