Des de començaments del segle XX l'energia a la nostra demarcació ha estat no només una necessitat de la societat, sinó també un sector amb un pes específic important al nostre PIB. Especialment des que, en l'últim quart del segle passat, es va desenvolupar el sector nuclear, amb fins a 4 plantes a les nostres comarques. Hem tingut també energia hidroelèctrica, centrals de cicle combinat i, especialment els últims 25 anys, energia solar i energia eòlica.

Tenim, doncs, un territori i una població especialitzada en aquest sector i acostumada a treballar-hi i a conviure-hi. I això és un gran actiu, un avantatge al davant d'altres territoris que són refractaris a acollir la generació energètica. Les mateixes zones nuclears, ara amb el suport dels Fons de Transició Nuclear, posen el focus en l'energia com a sector per diversificar la seva economia i minimitzar l'impacte del tancament de les plantes atòmiques.

Però, per reeixir en aquest repte, hem de fer els deures. I en tenim uns quants, tenint en compte que estem en plena transició energètica amb la descarbonització com a objectiu. El primer és desbloquejar els projectes d'energies renovables que estan aturats per la lentitud administrativa i en la presa de decisions de les autoritats, que confonen el consens social amb defugir la seva responsabilitat en un tema que és d'interès general.

Sense oblidar el desplegament d'una xarxa de transport adequada que asseguri el subministrament a les nostres empreses. És paradoxal que Tarragona sigui lloc de pas de les línies que porten l'energia a altres zones com Barcelona o Girona, però que el sector químic, per posar un exemple d'un entorn industrial electrointensiu, no tingui la potència elèctrica que necessita.

També haurem d'accelerar en diversos projectes molt innovadors, però que continuen pendents. Com el de les centrals hidroelèctriques reversibles. O l'impuls a l'hidrogen verd, una modalitat energètica amb molt potencial de futur que encara no està plenament desenvolupada i que, recorde-m'ho, per ser verd necessita d'energies renovables.

En definitiva, tenim feina per fer. Però fora bo abordar-la amb la clarividència que hem d'apostar sense reserves per la sostenibilitat i hem de superar les resistències nimby que no van importar quan ens van triar per a acollir les centrals nuclears. El context actual no té res a veure, però l'energia segueix sent un factor de competitivitat i una necessitat de primer ordre per a tota la societat.