Guanyar la partida al temps i amb bona salut mai ha estat senzill; només uns pocs ho aconsegueixen. L'Indicador d'Economia és un d'aquests pocs casos, i per aquesta fita ens hem de felicitar tots els que creiem que els empresaris i les empreses són el veritable motor d'una societat.

Disposar, a les nostres comarques, d'una publicació independent que mes a mes ens mostra l'evolució de l'economia i de les empreses del nostre entorn proper és bàsic per saber d'on venim, on som i a on anem. Si poguéssim fullejar els seus primers números i els comparéssim amb els actuals, i fóssim capaços de llegir entre línies, veuríem els profunds canvis que hem patit. I, subratllo, patit.

Els pagesos i els ramaders no poden rendibilitzar les seves explotacions i necessiten subvencions per sobreviure; els pescadors gairebé han desaparegut; els autònoms són els esclaus actuals, amb totes les obligacions i cap dret. La globalització, que ens inunda de productes barats i cada dia millors, ha obligat a tancar la majoria de les fàbriques manufactureres, que generaven al seu voltant una gran quantitat d'empreses auxiliars, fomentaven la recerca i la innovació i, molt important, fabricaven productes de valor afegit que permetien pagar sous dignes, retenir talent i sostenir un estat del benestar que cada dia veiem més amenaçat.

També podem observar la degradació del mercat de treball, de l'habitatge i de l'educació. Hi ha una part de la població que es manifesta contra els que encara tenen el valor d'invertir; que es mobilitza per tancar centrals nuclears, per eliminar projectes com el Hard Rock, la fàbrica de bateries de Mont-roig o l'ampliació d'una fàbrica a Tortosa. Que m'expliquin on pensen que treballaran els seus fills.

Per acabar-ho d'agreujar, els empresaris grans i petits sentim cada dia més lluny a la nostra classe política, de tots els colors. Augmenten la burocràcia, els impostos, les regulacions, les inspeccions, les 37,5 hores setmanals i els permisos de tota mena, donant la sensació que volen transmetre a la població que el treball és dolent, que és un càstig diví i s'ha de reduir al màxim, i que les empreses i els empresaris són quelcom que s'ha d'exprimir.

Afortunadament, per a tots, encara ens queden sectors com la química, el turisme, les TIC, l'alimentació, l'energia nuclear, alguna paperera i empresaris que, a base de molt d'esforç, han arribat a ser líders mundials en la seva activitat. Aquests casos aïllats, presents i els que sens dubte vindran, ens donen l'esperança que l'Indicador d'Economia, durant un mínim de 25 anys més, ens informarà que tot va millor: que els empresaris i les empreses són valorats i recolzats per la societat, que les fàbriques tornen, que els pagesos, els pescadors i els autònoms poden viure amb dignitat, que els polítics ajuden i que, al cap i a la fi, tota la societat se'n beneficia d'un futur brillant, tal com segur tindrà l'Indicador d'Economia.