Més o menys per aquestes dates, fa vint-i-cinc anys, estàvem tots amb el cor a la mà pensant què passaria amb la implementació de l'euro a partir del dia 1 de gener de 2001. Amb l'euro, naixia també l'Indicador d'Economia, un mitjà necessari del qual ens congratulem avui i aquí. Enhorabona pels vostres primers vint-i-cinc anys.
La majoria de les empreses ja ens havíem preparat mentalment i informàticament per al canvi de moneda. Al carrer, llevat de l'encariment immediat d'alguns productes com el cafè, que va passar de 100 pessetes a 1 euro en un tancar i obrir d'ulls, podem dir que vam assumir la nova moneda amb normalitat, tot i que vam estar un any fent servir calculadores i targetes de conversió de pessetes a euros.
Però el que realment ha estat extraordinari en aquests vint-i-cinc anys és el creixement econòmic del país i, naturalment, de les comarques, ciutats i pobles del Camp de Tarragona, que han vist incrementada la població en més d'un 45%. Els factors són diversos, però cal pensar que el turisme, de la mà de les potents empreses turístiques de la costa i de Port Aventura (inaugurat el 1995), i la indústria, amb la petroquímica al davant, però també amb l'increment exponencial de la indústria agroalimentària, de la tecnologia i de la logística, han estat els motors d'aquest creixement, també impulsat amb força des de Valls i l'Alt Camp.
A l'àrea de la Cambra de Comerç de Valls, en vint-i-cinc anys hem duplicat la superfície dels nostres polígons industrials i el nombre de llocs de treball ha crescut gairebé un 60%, convertint-nos en una potent àrea industrial i logística catalana. Però, en canvi, al Camp de Tarragona passem desapercebuts.
Més enllà de les dades estadístiques, que ens podrien fer pensar que entre tots ho hem fet molt bé, hi ha una realitat social que ha capgirat la manera de viure i conviure al Camp de Tarragona, almenys des de la nostra òptica. El conegut triangle Tarragona-Reus-Valls, que havia de configurar una àrea metropolitana potent i ben estructurada, s'ha desdibuixat per centrar el Camp de Tarragona en una llarga faixa costanera que ha arraconat Valls i l'Alt Camp de tots els projectes de mobilitat, comunicacions i desenvolupament d'una futura àrea metropolitana de la qual ens sentim exclosos.
Sembla, talment, com si Valls i l'Alt Camp féssim nosa al Camp de Tarragona i no calgués fer-ne massa cas. En molts cercles ho sembla, i no ho dissimulen: quan parlen de Valls sembla que parlin d'un lloc remot, ubicat més enllà de l'estació de l'AVE. Fins i tot alguns mitjans de comunicació fan servir l'expressió "especials" quan fan reportatges de Valls i l'Alt Camp, segurament perquè les nostres notícies no formen part de la seva normalitat informativa.
És possible que entre tots, nosaltres els primers, ens hàgim equivocat en alguna cosa, que hàgim badat i perdut el tren del Camp en algun moment. Però creiem que val la pena seure i parlar-ne: comprovar si interessa recuperar-lo o no i si val la pena que hi treballem. És clar que ens agradaria ser normals i, és clar, que estratègicament ens agradaria formar part de la nova configuració del Camp de Tarragona, de la qual no n'havíem d'haver sortit mai. Però, a banda de nosaltres, interessa a algú més?