La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una tecnologia emergent per convertir-se en una palanca real de competitivitat empresarial. A la demarcació de Tarragona, aquest canvi ja és visible en projectes industrials, en el dia a dia de moltes pimes i startups, així com en iniciatives públiques i activitats de recerca. El gran repte, però, és escalar-ne l'impacte sobre el conjunt del teixit productiu.
En l'àmbit industrial, sectors com el paper, l'agroalimentari, el metall o l'energia ja apliquen analítica avançada i models predictius per optimitzar processos, reduir consums i anticipar avaries. El manteniment predictiu basat en dades de sensors pot reduir entre un 10% i un 20% els costos de manteniment i millorar la disponibilitat de planta, un factor clau en entorns intensius en capital.
En logística, el Port de Tarragona està incorporant eines d'IA per millorar la planificació operativa i la gestió de fluxos, reforçant el seu posicionament com a node estratègic del Mediterrani. Paral·lelament, empreses tecnològiques i startups del territori desenvolupen solucions d'IA aplicades a logística, indústria i serveis, mentre cada cop més d'elles integren la IA en la seva operativa interna diària.
El context institucional acompanya. L'Estratègia Catalunya IA 2030 preveu mobilitzar fins a 1.000 milions d'euros per impulsar infraestructures, projectes empresarials i formació especialitzada. En aquest marc, els Fons de Transició Nuclear representen una oportunitat singular per aplicar la IA a la diversificació econòmica de les comarques afectades. La candidatura de Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d'IA -actualment en fase de valoració a escala comunitària- reforça aquest potencial i situa la Ribera d'Ebre i el conjunt del territori en el mapa de les infraestructures digitals avançades, amb capacitat d'atracció d'inversió i talent.
L'àmbit educatiu i de recerca també hi té un paper clau. La Universitat Rovira i Virgili lidera i participa en projectes d'IA aplicada en àmbits com la salut, el llenguatge o els sistemes digitals, contribuint a la transferència de coneixement cap a l'empresa.
Malgrat les oportunitats, els reptes persisteixen: dades disperses, manca de perfils híbrids i riscos creixents en ciberseguretat, privacitat i compliment normatiu, especialment amb el nou Reglament Europeu d'IA. La diferència no la marcarà qui adopti abans la IA, sinó qui ho faci amb criteri, governança i una clara orientació a negoci.
Complint aquestes premisses, podrem competir més i millor si el territori sap convertir tecnologia, talent i col·laboració en un avantatge real.
