Combatre a l’escola la falta de dones científiques i tècniques

La URV promou les vocacions cientificotècniques a l’educació Primària, amb mentores per a atreure les nenes quan fan sisè

Cristina Urbina, professora i investigadora del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV, durant una de les sessions.
Esteve Giralt / Tarragona

De cada deu alumnes que fan una carrera d'enginyeria a la Universitat Rovira i Virgili (URV), només dos són dones. El dèficit de dones que es formen com a futures científiques o tècniques no s'ha aturat en els darrers anys. En un moment de màxima sensibilització per lluitar a la societat i l'empresa contra les desigualtats entre homes i dones, a l'educació queda encara també molta feina per fer. Si no es corregeix aquest dèficit, al món de l'empresa serà impossible aspirar a la igualtat perquè seguirà una majoria aclaparadora d'homes científics i tècnics.

La URV, conscient de la falta de vocacions científiques entre les dones joves que comencen a estudiar a la Universitat, ha decidit anar més enrere, als orígens, a les escoles. S'ha sumat a una campanya de gran abast (Inspira Steam) per promoure aquestes vocacions entre les nenes de sisè de primària. La manera de fer-ho, que dones científiques o tècniques es converteixin en mentores, en guies de les alumnes d'onze i dotze anys, les dones de ciència del futur just abans que comencin a estudiar a l'institut.

La Cristina Urbina, experimentada professora i investigadora del Departament d'Enginyeria Mecànica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (URV), és la coordinadora del projecte Inspira Steam. Per l'estrena, el curs 2018-19, eren només tres escoles, ara en són 11 i el proper any sumaran dos centres més (13). "S'està fent gran, la resposta de les escoles està sent molt bona i a Tarragona ja tenim 50 dones mentores", destaca Urbina.

Les alumnes han acollit el programa amb entusiasme. "Les nenes s'ho passen bé i sobretot veuen que existeixen realitats que tenen a veure amb la ciència i la tecnologia i que les dones que ens hi dediquem no som gent rara", destaca Urbina. Les dones mentores s'esforcen per fer veure a les nenes que els estereotips no tenen cap base real. "Volem que tinguin referents femenins, que vegin que les enginyeres no som estranyes, i que qualsevol persona es pot dedicar a això. Requereix un esforç, però com qualsevol carrera universitària. I té avantatges, evidentment", explica aquesta professora d'enginyeria mecànica.

"Volem que tinguin referents femenins, que vegin que les enginyeres no som estranyes"

"S'ha de trencar amb la creença popular, el clixé, que un investigador és sempre un home solitari i una mica esbojarrat", explica Núria Bayó, responsable dels programes acadèmics del Barcelona Institute of Science and Tecnology (BIST), implicada en projectes per fomentar l'accés de la dona a les carreres científiques. Els estudis analitzats pel programa Inspira Steam mostren que a partir dels deu anys, a partir de cinquè i sisè de Primària i fins i tot abans, les nenes prenen consciència d'un estereotip que diu que les coses de física o matemàtiques les fan millors els nens. "Els anem arrossegant, aquests estereotips, i a les dones se'ns empeny a tenir cura dels altres. Veiem més normal tenir professions on puguem incidir socialment que no des del punt de vista tecnològic", explica Urbina, professora d'Enginyeria Mecànica.

La situació s'ha tornat crònica i es manté al llarg dels anys, sense pràcticament canvis a les aules de les universitats. "Continuo tenint el mateix número d'alumnes a Enginyeria Mecànica any rere any, ara tinc cinc noies entre 80 alumnes, i quan jo estudiava eren les mateixes o menys. Es manté, és molt curiós. Altres branques de l'enginyeria estan millor, com la química", constata Urbina, als seus 50 anys, dedicada a l'ensenyament com a professora universitària.

Entre els nois també hi ha una davallada a l'hora de triar estudiar una enginyeria, segons corrobora la professora, que ho atribueix a una falta de cultura de l'esforç i a falses creences, com que acabaran a l'atur per molt que estudiïn. "Coses que veig ara no les havia vist en la meva vida, ni tampoc el nivell amb el que arriben a la universitat, baix, i el volum d'hores que dediquen a les assignatures; tenen altres prioritats, aquest és el problema, les xarxes socials i els videojocs van per davant d'estudiar. Tenim la batalla perduda si no canviem el model educatiu", afegeix Urbina.

"Tota la meva vida he estat en un entorn laboral molt masculí. I cada cop hi ha menys dones a les carreres tècniques, hi ha un retrocés"

Entre les mentores, hi ha cinquanta dones que dediquen part del seu temps lliure de forma altruista per guiar nenes i mirar de despertar vocacions científiques. La Judith Banús, amb un càrrec directiu a Elyx Polímers, a la indústria química, és una de les mentores. Va conèixer el programa a través de l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona). "Tota la meva vida he estat en un entorn laboral molt masculí. I cada cop hi ha menys dones a les carreres tècniques, hi ha un retrocés, és un projecte molt interessant", destaca Banús.

"Les experiències a les aules són molt interessants, veus que els estereotips estan molt arrelats. No veuen cap impediment per ser elles científiques o estudiar una carrera tècnica, però els estereotips hi són", afegeix Banús, enginyera química. "No anem a convèncer les nenes, volem donar visibilitat a la dona científica i tècnica. Em faria molta il·lusió trobar alguna d'aquestes nenes en l'àmbit professional", afegeix.

Un projecte de gran abast

El programa Inspira Steam té abast més enllà de la URV i Tarragona. A Espanya i ha gairebé 4.000 homes i dones implicats en el projecte, a més de 125 escoles i més de 350 mentors treballant de forma desinteressada. Inspira Steam és un projecte promogut per la Universitat de Deusto, que compta amb la col·laboració del món empresarial i de la emprenedoria (Innobasque a Euskadi, BBK, Roche, Barcelona Activa, Silk, HP Foundation, Edenway, Caixa Bank, Dow, DuPont Water Soilutions, Elyx-Polymers). També la Universitat Rovira i Virgili a Catalunya, el CIOnet a Madrid, la UCA a Andalusia, la Universitat de Vigo a Galícia i la Universitat d'Oviedo a Astúries. Al País Basc el finançament ha anat a càrrec de les tres diputacions forals (Biscaia, Guipúscoa i Àlaba) a més de l'Ajuntament de Sant Sebastià.

Només un 20% de dones a les carreres tècniques i científiques

Tot i que una mica més de la meitat dels estudiants universitaris a l'Estat espanyol (54,3%) són dones, la presència femenina a les titulacions tècniques com les carreres d'Enginyeria i Arquitectura cau fins al 26,4%. Les xifres en el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) mantenen aquesta tendència negativa, a la baixa. A Tarragona només un 18% dels alumnes fa carreres d'enginyeria, i d'aquest 18%, nomes un 20% són dones, segons dades de l'ETSE (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria). És a dir, només hi ha dues dones per cada deu alumnes d'estudis superiors tècnics universitaris.

A escala europea, les xifres no són més bones. Segons les darreres dades recollides per l'informe sobre dones i homes, publicat l'any passat per la URV, en països de la Unió Europea (UE), les dones representen només el 28% dels doctorats en enginyeria i Arquitectura, i només el 21% dels que es graduen a informàtica.

Sí que s'ha progressat en igualtat en el professorat, que ara és del 50% d'homes i dones, mentre que al 2007 només el 41% eren professores. On menys s'ha avançat, però, és en les carreres d'Enginyeria i Arquitectura, on només el 16% dels professors de la URV són dones. En una mica més d'una dècada aquesta proporció només ha crescut tres punts. Hi ha altres dades preocupants, com que només el 29% dels equips de recerca estan dirigits per dones o que el 83% de tots els doctors honoris causa investits entre 1994 i 2019 per la URV eren homes.