Desenes i desenes de grups d'investigadores i investigadors es desviuen cada dia al Camp de Tarragona i l'Ebre per conèixer més i millor el món que ens envolta; per aconseguir millorar la salut de les persones i el tractament de determinades malalties; per reduir la contaminació o per aconseguir energies més sostenibles.
La societat viu massa cops al marge de la recerca científica tot i que la investigació canvia la vida quotidiana. Ha quedat palès amb l'actual crisi sanitària. Trobar una vacuna pel coronavirus i un tractament eficient per les persones contagiades amb el virus té pendent a la població mundial per raons sanitàries, socials i econòmiques. La notícia de la primera vacuna eficient, ara fa pocs dies, ha estat capaç de capgirar les borses de tot el món.
Mai com ara s'ha parlat tant de ciència. Però la pandèmia s'acabarà i la recerca seguirà. Hi ha una altra feina gairebé tant important com la de les investigadores. El treball de la divulgació científica, és a dir, l'esforç per donar a conèixer a la societat què passa a dins dels laboratoris. Una activitat ho promou arreu del continent. És la Nit Europea de la Recerca. A Tarragona, la URV coordina la trobada per tercer any consecutiu. Les activitats es posen en marxa el divendres 27 de novembre, adaptades a la crisi sanitària.
És un esdeveniment públic, obert a tothom, que vol mostrar la recerca que es fa al territori i que s'organitza de forma simultània a 300 ciutats europees. "L'objectiu és donar a conèixer la recerca i fer-la arribar a la societat", destaca Cristina Mallo, de la Unitat de Cultura Científica i la Innovació de la URV. La universitat tarragonina coordina la Nit Europea de Recerca a Tarragona.
Enguany han adaptat els tallers experimentals de les passades edicions en forma de tallers científics virtuals. Cada taller tindrà un vídeo de tres a cinc minuts que es podrà descarregar de forma gratuïta a partir del proper 27 de novembre. D'aquesta manera, tothom qui ho vulgui podrà fer els tallers, sense cap limitació de temps.
La 'Recerca pel canvi' obrirà el 27 de novembre una trentena de tallers experimentals i també divulgatius en format vídeo
Les activitats volen entretenir i formar les famílies, però també subratllar la transcendència de la divulgació. No és un aspecte secundari. Si no es dona a conèixer la feina que fan els investigadors, és molt difícil que la societat ho valori i que les administracions públiques hi apostin, amb més recursos. És també un acte de reconeixement públic de les investigadores i investigadors, per fer més visible la seva feina i tot el què aporten a la societat.
Seran una trentena de tallers científics virtuals fets amb la col·laboració d'un centenar d'investigadors. Fent-los, es podrà saber com funciona l'electromagnetisme, com es calcula la petjada ecològica o com els arqueòlegs saben com vivien els nostres avantpassats a partir d'una troballa. Un viatge per evidenciar que la recerca, en totes les disciplines, pot ser fascinant. En camps tant diferents com la salut, parlant per exemple de la obesitat o la diabetis; la crisi climàtica, el vi, l'alimentació o les dents com a testimoni de l'evolució humana. Els sentits, les dones i la ciència o les rutes pel món romà sense aplicacions de mobilitat ni GPS.
La llista de temes i tallers és llarga. Val la pena badar-hi per trobar els que més ens puguin interessar. Per fer l'efecte de triar i remenar, els organitzadors han recreat l'espai físic que tenia la Nit Europea de Recerca a la plaça Corsini, abans que arribés la pandèmia per cagirar-ho tot. Cada un dels estands és enguany un dels tallers que es pot seguir de forma telemàtica, des de casa, a través d'un clic que connecta amb un vídeo experimental o explicatiu. "Volem que els qui vulguin participar tinguin la sensació d'estar a la fira, a la plaça, com fa un any, però ara des de casa seva", explica Montse Cartañà, de la Unitat de Cultura Científica i la Innovació de la URV.
El coronavirus també hi serà present. Per exemple, amb un taller sobre la reacció química que es produeix quan ens rentem les mans per evitar el risc de contagi del virus. ¿Es poden bufar les espelmes del pastís d'aniversari amb mascareta? Si voleu saber-ho, haureu de seguir el certamen dedicat a la divulgació científica. Si la pandèmia ho permet, s'ha preparat també una ruta teatralitzada per Tarragona per donar a conèixer la figura d'Antoni Martí i Franquès, un investigador de casa, d'impacte global, però encara poc conegut socialment.
Els divulgadors de la ciència
Són organismes que bullen d'activitat, amb investigadors que publiquen articles d'abast internacional o organitzen conferències amb col·legues europeus. Però tot i la transcendència de la recerca que s'hi fa, la societat ho coneix sovint poc. Per canviar-ho, una part dels investigadors es dediquen, a més a més de fer la seva feina, a la divulgació de la recerca.
El Gerard Aragonès, del Departament de Bioquímica, professor en nutrició molecular, és un dels investigadors de la URV més actius a l'hora de divulgar. Li preguntem sobre què és això de la nutrició molecular i li surt ràpidament l'esperit de divulgador. Es podria resumir com els efectes beneficiosos dels components d'alguns aliments, per prevenir i tractar malalties metabòliques com el sobrepès. Ciència i realitat connectats estretament, gairebé sempre.
"Com a científics tenim els nostres mitjans per comunicar, com els articles científics en revistes especialitzades, però jo penso que la divulgació, fer arribar el que fem a la ciutadania, és un deute que hauríem de tenir perquè vivim de fons públics, hem de retornar a la societat allò que fem, és una necessitat social que hem d'impulsar", destaca Aragonès.
El Gerard viu amb devoció la divulgació i s'esforça per fer entenedora i atractiva la recerca. "Necessites utilitzar un llenguatge no tècnic, proper, posar molts exemples, de la quotidianitat. Sense perdre el rigor científic perquè estàs comunicant ciència", explica. Ell primer prova amb la parella o els fills, els explica allò que vol divulgar i comprova si ho entenen. Si no és el cas, cal canviar el missatge.
Vivim en un Estat que li costa molt potenciar i invertir en ciència. Seguir amb una carrera investigadora és molt difícil, és més fàcil fer-ho a fora, en d'altres països"
Laura Bricio, investigadora del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV (Gresepia), és també una de les divulgadores més actives de Tarragona. Una de les obsessions, convertir aquella troballa, siguin unes pedres o una ceràmica, en una cosa més comprensible per la societat.
El missatge dels divulgadors vol ser també reivindicatiu. "Vivim en un Estat que li costa molt potenciar i invertir en ciència. Seguir amb una carrera investigadora és molt difícil, és més fàcil fer-ho a fora, en d'altres països", explica Aragonès. La seva germana, la Gemma, també investigadora, viu a Boston (EUA).
El Gerard i Laura prendran part de la Nit Europea de la Recerca. De l'èxit dels divulgadors científics dependrà, en bona part, que hi hagi més vocacions científiques. "Una de les principals motivacions és fomentar les vocacions científiques entre els petits", explica Bricio. "Volem seduir els nens amb la passió pel coneixement, que tinguin interès per descobrir coses. Això pot contribuir a transformar el món", afegeix Aragonès.
"Les societats modernes necessiten enamorar-se de la ciència, el plaer de saber, però també com a mètode per progressar, per crear progrés científic", afegeix ell. També és fonamental per tenir una societat més rica, més preparada per fer front a allò que passa, com ara s'ha fet palès amb el coronavirus. "La societat necessita tenir informació i criteri per filtrar la informació. Té una repercussió directa en el seu dia a dia", argumenta el divulgador científic.
"Hi ha molt camí per recórrer per donar a conèixer la recerca. La feina d'investigació queda per nosaltres des d'un punt de vista acadèmic, però el patrimoni és de tots, volem que la gent es faci seva aquella excavació, que hi participin, és el seu passat", destaca Bricio.