Editorial

La política, millor en primera persona

Calen nous lideratges i un nou llenguatge, més enèrgic i desacomplexat, a l’hora de defensar els interessos del teixit empresarial del territori

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

Deia l'escriptor valencià Joan Fuster que la política "o la fas o te la fan". L'autor de 'Nosaltres, els valencians' ens convidava amb aquesta reflexió a ser proactius a l'hora de defensar els propis interessos en l'àmbit polític. I no dedicar-s'hi professionalment no és excusa, hi ha moltes formes d'exercir-la. El teixit empresarial de les comarques de Tarragona hauria de tenir ben present aquesta idea. En aquest número de l'Indicador repassem alguns dels grans reptes o necessitats, ja siguin de sectors concrets o absolutament transversals, del sistema econòmic tarragoní. No vull descobrir la sopa d'all, però, agradi més o agradi menys, tots aquests reptes depenen en major o menor mesura de la política. I, com el lector sap, la política, últimament, no està massa per les urgències econòmiques. Lamentablement.

Des de les xarxes tancades que -des de fa anys- anhela el sector químic (un escàndol al que ara sembla que el govern posa fil a l'agulla, tot i que la necessitat de consensos parlamentaris podria tornar a alentir la seva resolució); al complex de Hard Rock, que porta 7 anys de tramitació política i encara no té terminis clars, tot i que ara també sembla que és la bona; passant per infraestructures eternament reivindicades o els esforços urbanístics que reclama el sector turístic. Per a tot plegat, cal voluntat política. I la voluntat política mira molt més cap a altres assumptes, perquè les mercaderies i les empreses no voten. Al partidisme tradicional, a Catalunya se li han sumat en els últims anys les distraccions del conflicte sobiranista, que no podem oblidar que té en les flagrants promeses incomplertes de l'Estat sobre qüestions de desenvolupament econòmic algunes de les seves justificacions més indiscutibles. I disculpin l'equidistància crítica: les necessitats econòmiques de Tarragona les han obviat uns i altres.

Tot plegat, tots aquests reptes, doncs, caldrà defensar-los amb vehemència i unitat. Que no se m'enfadi ningú, però la història de les organitzacions empresarials de les comarques de Tarragona és una història de moltes voluntats i reivindicacions, alguns fronts comuns i, en general, pocs resultats tangibles. De manera que algunes institucions empresarials han acabat sent poc més que decoratives. Calen nous lideratges i un nou llenguatge, més enèrgic i desacomplexat, a l'hora de defensar els interessos econòmics del territori. Si el Camp de Tarragona vol reeixir amb els importants reptes que té sobre la taula ha de configurar un veritable lobby empresarial que aglutini tot el pes del nostre teixit, superant els sectarismes, les divisions estèrils, les guerres de campanar territorials i els compartiments estancs en què han degenerat les organitzacions empresarials. I tot plegat, per fer política en primera persona. El millor camí cap als resultats.

A Konrad Adenauer, canceller de la RFA a meitats de segle XX i un dels pares de la Unió Europea, se li recorda una frase que té alguns paral·lelismes amb la de Joan Fuster: "La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics". Els sectors econòmics de Tarragona faran bé d'intensificar les seves estratègies i aliances i de trobar els representants idonis perquè les seves guerres entrin a l'agenda dels polítics, primer, i es facin realitat, després. No serà fàcil, per això mateix cal afinar a l'hora de triar els perfils més capacitats i més alineats amb les necessitats empresarials.