Management

Alerta que venen revolts!!!

"Hi ha cinc factors claus que evidencien el grau d'agilitat d'una empresa i que ens radiografien l'adaptabilitat i la capacitat de reacció davant de canvis inesperats"

Albert Pàmies

Consultor empresarial i Economista. Professor associat de Màrqueting a la URV
apamies(ELIMINAR)@inspiraconsulting.com

Existeixen, en la gestió de projectes empresarials, les metodologies "agile". Les entenem com una forma diferent d'organitzar-se i gestionar les demandes dels clients d'una forma àgil, adaptada a unes necessitats cada vegada més canviants que ens obliguen a abandonar dinàmiques de treball basades en inèrcies del passat, que difícilment avui ens aporten les quotes de productivitat que necessitem per tal de ser atractius als canvis constants de prioritats dels clients. Scrum i Kanban en són possiblement els referents i els més emprats per empreses que han sabut incorporar una cultura de producció més orientada a la demanda que no centrada en els recursos.

Aquesta cultura, emana d'entendre una nova realitat i de conviure en un ecosistema empresarial dinàmic, volàtil i incert que ens obliga a realitzar constantment actualitzacions del nostre software mental empresarial per tal de no quedar obsolets i ser residuals en un entorn altament competitiu.

Hi ha cinc factors claus que evidencien el grau d'agilitat d'una empresa i que ens radiografien l'adaptabilitat i la capacitat de reacció davant de canvis inesperats en el mercat. Reflexionar-hi, ens pot ajudar a preparar-nos i agafar bones posicions en una cursa de fons que no té a curt termini cap intenció d'acabar-se.

El primer i el més important és la gestió de l'equip, les empreses les formen les persones, i les persones acaben configurant la identitat que aquesta empresa acaba traslladant al mercat. Avui més que mai hem de fugir de les estructures verticals i jeràrquiques tradicionals i necessitem transformar-nos en organitzacions horitzontals amb autonomia i capacitat de decisió. El mercat demanda respostes àgils i aquestes respostes no poden esperar, en molts casos, que passin per corretges de transmissió més adaptades al segle passat que no pas a la realitat actual. Professionals amb compromís que davant d'una acció concreta adopten una reacció immediata. Les estratègies no poden hivernar en despatxos opulents a l'espera de la decisió del gran "jefe" mentre el mercat va fent la guerra pel seu compte. És hora de fugir del nepotisme per donar pas a la meritocràcia, una decisió quasi sempre amb final feliç.

El segon factor és l'observació constant del mercat. Entendre que hi ha vida més enllà de la nostra empresa i que el món és capaç de sobreviure sense nosaltres. Deixar-nos de mirar al melic per començar a mirar el melic dels nostres clients i també dels nostres principals competidors. Condicionar totes les nostres estratègies a millorar la Proposta de Valor i a convèncer i seduir al mercat que la nostra oferta és la més atractiva i aquella que respon millor a les seves necessitats. Fer-ho des de tots els departaments i amarar de la cultura de servei i la cultura al client cada lloc de treball de la nostra organització. Entendre que això no és només feina dels departaments comercials ens ajudarà a millorar la percepció del mercat.

El tercer factor és la flexibilitat i immediatesa. En màrqueting definim el "time to market" com el temps que passa des que un producte és concebut fins que està disponible per a ser comprat. Reduir aquests espais de temps ens fa millorar la nostra competitivitat i ens evita en molts casos arribar tard a causa de demores innecessàries de llargues reflexions estratègiques. Si fem el paral·lelisme empresarial ens adonarem que hi ha decisions que s'eternitzen i que costen molt ser implantades. Hem de ser àgils, alleugerir la presa de decisions i reaccionar de forma immediata a qualsevol canvi sobtat que experimenta el mercat. Ningú ens està esperant, només tenim com a alternativa mantenir la velocitat del mercat per tal de no perdre-hi quota de participació.

El quart factor és "zero desperdicis", alleugerir l'empresa de tot allò que és superflu i no necessari. Crear estructures més lleugeres destinant tots els recursos a valorar el seu retorn. El pas del temps acostuma a generar vicis i dinàmiques que carreguen en excés costos difícils de justificar en els seus comptes de resultats. Té sentit aquest euro invertit? quin retorn ens està donant aquesta despesa?, preguntes que són importants qüestionar-nos constantment ja que acostumen a tenir associades unes respostes molt i molt interessants. És moment de ser  lleugers ja que d'aquesta manera podrem impregnar la velocitat necessària per mantenir-nos en un entorn altament competitiu. Disposar d'allò que és essencial, nuclear i que realment aporta valor i prescindir d'allò que és superflu i no en genera

El cinquè i últim factor és abandonar la nostàlgia. Hem de mirar el futur reconeixent el passat però sempre valorar si ens convé replicar el passat per mirar el futur. Allò que hem fet fins ara i que ens ha donat èxit no té perquè donar-nos èxit en el futur. Despendre's d'aquesta nostàlgia pot ajudar-nos a millorar la nostra capacitat d'adaptació i de reacció als canvis del mercat. Qualsevol temps passat no sempre fou millor, només mirant el futur amb valentia podrem anar cap al futur amb valentia. Tot allò que ha passat ens ha servit per construir allò que avui som, però és el que farem a partir d'avui que ens ajudarà a configurar el que serem demà. 

Reflexionem sobre el grau d'agilitat de la nostra organització i valorem quina capacitat tenim d'adaptar-nos a canvis cíclics cada vegada més curts i més habituals. Invertir-hi és una bona decisió. Alerta que venen revolts!!!