Editorial

Anar a màxims amb les paneres (remotes)

Tsunamis com el Brexit o els aranzels de Trump demostren que en internacionalització també cal posar els ous a diverses paneres

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

Aquest número de l'Indicador us informa de dues amenaces globals que sens dubte tindran impacte a l'economia de les nostres comarques: el Brexit i els aranzels anunciats per Donald Trump als productes agroalimentaris espanyols. Tot i que els sectors afectats relativitzen els danys de tots dos tsunamis, els experts coincideixen en una recepta que val per tots dos casos: cal diversificar mercats per evitar que les turbulències geopolítiques facin trontollar gairebé d'un dia per l'altre el compte d'explotació.

De vegades, aquests canvis radicals de paradigma són cròniques d'una mort anunciada. És el cas del Brexit, tot i que aquest el procés l'ha presidit un cert negacionisme, una incredulitat a acceptar que un lose-lose tan evident finalment es faria realitat. Doncs ja el tenim aquí. I alerta, perquè a la vora del precipici els experts ja no parlen de conills a la dins del barret ni de Brexits suaus. Un Brexit salvatge és el que diuen. Al que les empreses que no hagin fet els deures hauran d'adaptar-se a correcuita assimilant un nou marc administratiu difícil de preveure i que, inevitablement, els minvarà competitivitat als mercats britànics.

En el cas de Trump, amb la seva anunciada devoció per les mesures proteccionistes i el seu foc a discreció per minar els fluxos del comerç internacional -no els que beneficien les empreses nord-americanes, és clar- també feia previsible el míssil a l'agroalimentari espanyol.

Per als dos casos -i per a altres que, malauradament, vindran-, hi ha una prevenció suprema: marcar-se com a objectiu la màxima diversificació de mercats. Tenir fora de les nostres fronteres les màximes paneres possibles. Com bé saben les empreses més consolidades en comerç exterior, els escenaris són imprevisibles i l'única manera de resistir-los són les alternatives. Fins i tot, tal com explicava fa uns dies una de les empreses més reconegudes en aquest camp a la nostra demarcació, per ser forts al mercat domèstic, perquè si no ets fort fora els que sí que ho són t'acabaran superant al teu país, per molt que juguis a casa.

En aquest context, cal una nova empenta al procés exportador de la nostra economia. L'última, la que va venir després de l'enfonsament de Lehman Brothers, va ser molt destacable, però en alguns casos improvisada, per emergència. Els resultats han estat bons, ho demostren tots els índexs. Raó de més per aglutinar esforços: programes públics, apostes privades, patronals, cambres de comerç... Està en joc la resiliència de la nostra economia davant hipotètiques tempestes que sembla que s'acosten.

Perquè reforçar la internacionalització de les empreses pren més sentit davant l'amenaça d'una nova davallada global, ja agafi forma de desacceleració, crisi conjuntural o recessió. El nom fa la cosa i, segurament, el que caldrà aplicar en cada cas anirà en relació amb els deures que hagi fet cada empresa -o cada país- en l'aposta preventiva per diversificar les seves exportacions.