De les patacades n'hem d'aprendre. El mediàtic professor Eudald Carbonell ha dit fa poc que la pandèmia del coronavirus ha posat a l'espècie humana davant el mirall i li ha fet veure les febleses. Hi podríem afegir que també algunes vergonyes. El catedràtic de prehistòria de la URV conclou que la crisi sanitària, econòmica i social provocada per aquest enemic microscòpic és la comprovació empírica que la globalització de les últimes dècades té els peus de fang. Malgrat la incertesa sobre la magnitud de la tragèdia, els dubtes del calendari i del ritme de la recuperació i del trànsit cap a la que ja s'anomena "nova normalitat", tenim l'obligació i l'oportunitat de reaccionar.
Si el paracaigudes de la globalització socioeconòmica ha fallat i no ens ha evitat la trompada, assegurem el futur reforçant el teixit econòmic local. Tots els sectors: serveis, comerç, indústria... Àmbits que aquests últims anys han patit el ribot de la globalització. Ara toca 'desglobalitzar', en el bon sentit de la paraula. Això vol dir girar la mirada cap a l'economia local. El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són un marc territorial i social extraordinari on fins ara han conviscut les activitats econòmiques amb centres de decisió a Barcelona, Madrid, Berlín o Nova York, per posar alguns exemples, amb altres empreses que tenen el cor i el cap a Amposta, El Vendrell, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d'Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa o Valls, o a la resta de poblacions de les nostres deu comarques.
La crisi del coronavirus ens brinda l'oportunitat d'aplicar el que ja estan recomanant els especialistes i practicant alguns països: enfortir l'economia local. Sense perdre la visió i l'ambició internacional, que aquest és el bon sentit de 'desglobalitzar'. Amb el cap al món però amb els peus a terra. El catedràtic d'Economia de la UPF, Oriol Amat, ens recomana a l'entrevista de la contraportada d'aquesta edició de l'Indicador d'Economia revisar el model de negoci per fer front als desafiaments i a les oportunitats que aquesta crisi sanitària està posant damunt la taula. A les nostres comarques tenim prou experiència empresarial i coneixement científic per entomar el repte. Conceptes com la qualitat, la confiança i la proximitat estan recuperant valor davant de la ciutadania enfront de les dinàmiques basades en el preu, la rotació de productes i les relacions fredes i distants entre l'oferta i la demanda.
Atrevim-nos a fer un pas endavant. L'aliança del teixit econòmic local amb la transformació digital és una aposta molt segura per mirar el futur amb responsabilitat, però també amb optimisme. I tornant al professor Carbonell, ve a tomb recordar la seva reflexió d'allò que ens està passant ens ofereix la possibilitat no de canviar el món, sinó de fer-ne un de nou. Potser és una utopia, però podríem començar per mirar més cap a casa.