Editorial

Fons europeus: el temps s'esgota

Urgeix alinear institucions públiques i privades de Tarragona per articular projectes que puguin aspirar a captar recursos del ‘Next Generation’

Dani Revenga

Director
drevenga(ELIMINAR)@indicadordeeconomia.com

A aquest periodista li consten alguns tímids moviments aproximatius entre institucions de la demarcació de Tarragona motivats per la gran oportunitat que suposa el Pla Marshall europeu -oficialment, Next Generation- per a reactivar les economies més perjudicades per la crisis de la Covid-19. Però molt pocs i molt tímids. Recordem que la data màxima perquè l'Estat espanyol presenti les seves propostes a la Comissió Europea és el 30 d'abril de 2021. I recordem una altra cosa, l'envergadura de la injecció financera: 750.000 milions d'euros per a tota la Unió Europea, 140.000 dels quals vindran a Espanya, dels que 72.000 són subvencions directes.

Una injecció sense precedents que s'adjudicarà a projectes que encaixin en dos àmbits conceptuals: economia circular i sostenibilitat, d'una banda, i digitalització, de l'altra. I aquest cop els diners no es repartiran alegrement. Els més que justificats recels que van posar sobre la taula els denominats països frugals es van traduir en la fixació d'estrictes mecanismes de control per assegurar que aquests recursos extraordinaris van a parar allà on toca. L'objectiu és eliminar l'europeisme de caixer automàtic que han practicat sistemàticament alguns països, com és el cas que ens ocupa. S’ha acabat agafar els diners i fer el que es vol amb ells, vaja.

Per optar a pescar alguna cosa d'aquests fons, doncs, calen projectes seriosos. I molt rigor. Una feinada que cal fer contrarellotge. I la cursa ja ha començat. Per això -i a no ser que s'estiguin movent aliances de manera molt discreta- caldrà alguna cosa més que reunions aproximatives per avaluar la possibilitat d'elaborar propostes conjuntes que puguin desencadenar en un document mare del que se'n desprenguin les apostes concretes que caldrà desenvolupar en el futur. És a dir: res. O uns bonics dossiers que omplen calaixos. Un mal costum que fa dècades que hem assimilat.

És evident que la nostra demarcació arrossega dèficits històrics en l'àmbit de les infraestructures i el transport. A sobre de la taula, la Unió Europea té la mobilitat sostenible com un dels drivers de les seves polítiques prioritàries en els propers anys. És el moment d'alinear institucions públiques i privades de Tarragona per bastir una proposta rigorosa que lligui aquesta mancança d'infraestructures (molt particularment les ferroviàries) amb l'objectiu d'assolir aquesta mobilitat sostenible que, per altra banda, necessitem a nivell mediambiental. Aquest seria un dels beneficis, però segur que el lector ja ha pensat en el dinamisme empresarial i la creació de llocs de treball que una pluja de milions d'aquestes característiques podria generar. I en el rol tractor que podria tenir en un procés de reactivació que no serà ni fàcil, ni curt. I en la competitivitat que ens donaria com a territori. Cal, doncs, que passem dels contactes tímids exploratoris a l'articulació d'equips de treball que posin fil a l'agulla de manera immediata. Ens hi juguem molt.