Aquests dos últims anys, la logística -i concretament, el transport marítim- ha guanyat en protagonisme i coneixement per part del públic general sobre la seva importància en l'economia global i local. Els canvis en el paradigma econòmic, les afectacions de la pandèmia de COVID19 i l'incident del Canal de Suez han permès posar en valor la feina de tots els agents, empreses i professionals de la cadena logística, la qual cosa tenen una lectura positiva en termes de notorietat i transparència, i una lectura pràctica quant al seu posicionament clau en l'evolució de l'economia del nostre país.

Els ports han mostrat una capacitat d'adaptació, de proactivitat i de resiliència impressionants. Els professionals portuaris han estat capaços de mantenir oberts i en funcionament els ports en tot moment, especialment en els moments més complexos i greus de la pandèmia, per tal que la cadena de subministrament no es trenqués assegurant el proveïment de productes bàsics per a les persones i per a les empreses. I en el darrer any, i és el cas de Tarragona, de recuperar els nivells de tràfics i d'activitat de 2019. Una missió acomplida i uns resultats que no sempre reben el reconeixement que es mereixen, si tenim en compte el paper clau i essencial que juguen les instal·lacions portuàries en la vida quotidiana de les famílies i en el desenvolupament de els empreses. L'esforç, la dedicació i la professionalitat de les persones que treballen al Port de Tarragona i del conjunt de la comunitat portuària, en aquest sentit, ha estat i està sent exemplar, alineada amb l'esforç que estan fent molts i molts sectors de la nostra societat en aquests temps extremadament complexos.

A més, a les dificultats derivades de la pandèmia, hi hem d'afegir l'enorme treball que com a Port estem fent en dos fronts que no podem deixar desatesos: la competitivitat i el canvi de paradigma econòmic. Dos fronts que combinats fan molt complexa la presa de decisions, les inversions i el disseny d'estratègies a mig i llarg termini.

Per una banda, els Ports hem de mantenir el nostre nivell de competitivitat si no volem que un altre port de la península, europeu o mediterrani ens pugui ocupar espai en el mercat logístic. En aquest sentit, el Port ha desplegat una estratègia "Horitzó 2023", acompanyat d'un cicle inversor de 150 milions d'euros, en la que conflueixen l'entrada en funcionament d'un seguit d'infraestructures que han d'assegurar el seu creixement futur i la seva competitivitat dins del grup dels 10 ports de l'estat més importants: el corredor ferroviari del Mediterrani, el Túnel de Lilla de l'A-27, les terminals intermodals de Gaudalajara i La Boella, la ZAL...

D'altra banda, els ports hem d'adaptar-nos de manera àgil i proactiva als canvis profunds que es produiran en les pròximes dècades. Per citar només 3 exemples, el canvi de model energètic, la relocalització dels centres productius industrials a la Mediterrània i la lluita per reduir la petjada de carboni. Tots tres són reptes que ens obliguen a repensar el nostre projecte empresarial i el nostre rol en la societat. Hem de ser protagonistes i, tal vegada, fins i tot líders en la transició cap a una activitat logística cada vegada més sostenible -potenciant la intermodalitat i el ferrocarril- i cada vegada més eficient, apostant per la producció i el consum d'energies renovables, per exemple.

Per tant, i resumint en poques paraules els reptes de 2022, els nostres esforços es centraran en superar l'escenari complex que dibuixa la pandèmia, en implementar el cicle inversor "Horitzó 2023" i en aconseguir un port cada cop més verd. Tres camins que ens permetran "fer present el port del futur".