El marc normatiu amb el què hem regulat a l'Estat espanyol l'anomenada Segona Oportunitat no ha estat un instrument eficaç per aconseguir l'objectiu que persegueix aquest concepte: garantir la continuïtat empresarial salvant situacions d'insolvència i/o fallida. I això ha estat així molt especialment en el cas de les microempreses i els autònoms, que tenen una capacitat de resistència molt limitada davant l'adversitat.

En canvi, un dels pilars de la nova Llei Concursal és que estableix una via específica per a aquest sector, que, no ho oblidem, representa més del 90% del nostre parc empresarial. Fins ara, la normativa permetia liquidar la totalitat dels bens i actius del deutor autònom per satisfer els deutes contrets per un autònom o microempresa en dificultats. Cosa que suposava, a la pràctica, el tir de gràcia al deutor, que no podia aixecar el cap mai més.

Però això suposa una pèrdua d'actius per a la societat. Perquè això és una empresa, un actiu, independentment de la seva envergadura. Perquè genera dinamisme, crea riquesa, ocupació... i paga impostos. Les empreses, però, passen per moments difícils, fins i tot les rendibles. I molt especialment en contextos turbulents com l'actual. Per això és una bona idea flexibilitzar els marcs legals als que s'enfronten i deixar-los marge per recuperar-se i seguir endavant.

És el que fa, en relació als autònoms i les microempreses, l'article 495 de la nova Llei Concursal, que instaura la figura d'un pla de pagaments en el que el deutor autònom declara que vol pagar a curt o llarg termini. Aquest instrument evita la liquidació dels seus actius, el que li permet mantenir els mitjans que li han de permetre generar els ingressos d'on ha de venir el capital per poder fer front al seu deute.

La normativa, com és lògic, posa requisits: ha de ser un deutor de bona fe, que no hagi estat condemnat penalment ni hagi tingut sancions per part de l'Agència Tributària. Però si es compleixen, un deutor que es trobi enmig de la tempesta perfecta però que actua de manera responsable tindrà un termini d'entre 3 i 5 anys per executar aquest el pla de pagament, que haurà de ser realista, però que li donarà aquesta segona oportunitat per recuperar el pols de la seva activitat evitant la 'mort civil' que en molts casos suposa una fallida amb deutes impossibles de satisfer.

Aquest pla de pagament discriminarà quins són els deutes que cal afrontar de manera immediata i, també, quins són els que poden quedar condonats davant d'un Concurs de Creditors. Es té en compte, per exemple, la prioritat dels deutes amb les Administracions Públiques, les pensions alimentàries, el lloguer del local on es desenvolupa l'activitat o la residència de l'afectat.

En definitiva, el pla de pagament ha de garantir què el deutor pot seguir la seva activitat i ha de distingir el deute ordinari. I això ha de quedar al marge del criteri dels creditors. Ara és el jutge qui fixa les prioritats, sota aquesta premissa d'afavorir la continuïtat de l'activitat professional. Amb un pla que dependrà l'evolució de la renda i dels recursos del deutor.

Tot plegat, representa un notable avenç perquè prima el bé social que suposa que l'autònom o la microempresa seguirà amb la seva vida trajectòria. A la pràctica, això significa que tindrà aquesta segona oportunitat que se suposa que és l'objecte de la llei del mateix nom.