Si alguna cosa saben fer bé les empreses es convertir el perill en oportunitat. Perquè els hi va la vida. I més en un entorn inestable i canviant com el que tenim des de ja fa alguns anys (allò de VUCA ja ha quedat superat, per petit). Per això el Govern de la Generalitat ha fet molt bé en implicar a l'Associació Empresarial Química de Tarragona en l'anunci que preveu crear a la nostra demarcació el futur Centre Català de Tecnologia i Innovació per a la Descarbonització Industrial. Un projecte aquest pel que l'executiu ja ha previst una partida de 5 milions d'euros en els pressupostos de 2023 i que, segons l'anunci del Govern, ha de compartir la inversió amb els sectors empresarials.
Les comarques de Tarragona tenen l'oportunitat de ser referents en un camp clau per a l'economia mundial
Més enllà de l'aroma preelectoral que desprèn aquest anunci, és indubtable que representa una gran oportunitat per a l'economia de Tarragona. En primer lloc, per al sector químic, que ja fa temps que té interioritzat el repte de descarbonitzar-se, abocant recursos a totes les tecnologies que han de possibilitat seguir produint els materials i els compostos claus per a un món sostenible sense dependre del carbó. la captura de CO2, les tecnologies per aplicar l'hidrogen verd al sector industrial i el desenvolupament i la implementació de biocombustibles són alguns dels vectors que marcaran el nou paradigma econòmic on Tarragona ara té l'oportunitat de consolidar-se com a referent.
Del binomi públicoprivat que ha d'impulsar el projecte, segur que no els sorprèn que caldrà vigilar al primer dels dos components. Ara anem cap a eleccions (de fet, en els últims anys, sempre hi anem) i tot són reptes globals i de país, especialment els que, com aquest, tenen a veure amb la sostenibilitat. Perquè també s'emmarca en les polítiques de sostenibilitat l'impuls a les energies renovables i anem amb un retard inadmissible per, primer, la incapacitat de l'administració a l'hora de prendre decisions polítiques sobre on aniran els parcs eòlics i fotovoltaics que necessitem, i la lentitud en les tramitacions, després. Unes renovables que, per cert, són imprescindibles per impulsar aquest hidrogen verd del que tothom parla però que implica fer els deures en aquest àmbit.
Per tant, i no és cap novetat, caldrà seguir marcant de prop les administracions de tots els nivells territorials per assegurar que la cantarella de la quàdruple hèlix (administració, empresa, universitat i societat civil) doni els fruits que se li pressuposen. És, com saben, una qüestió d'injectar a aquests grans projectes la dosi de mentalitat executiva que resideix a les empreses i a la que apel·làvem en començar aquest article. Per al sector privat en general, i per a la química de Tarragona en particular, és una qüestió de convertir el perill en oportunitat.